Comarca d'Alfoz de Burgos
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
La comarca d'Alfoz de Burgos està situada al centre de la província de Burgos.
Geografia
Llimita al nort en la comarca de Páramos; al sur en la comarca d'Arlanza; a l'est en La Bureba, Montes d'Oca i Comarca de Sierra de la Demanda i a l'oest en Odra-Pisuerga. Pertany en la seua integritat a la conca del Duero i està banyada pel Arlanzón, del que pren nom.
Des del punt de vista d'ordenació del territori la comarca d'Alfoz de Burgos és un territori més reduït entorn a la ciutat de Burgos, que en l'any 2007 contava en 190.259 habitants, el 51,99 % del total provincial.
La comarca pertany íntegrament a la conca del Duero i està creuada d'est a oest pel riu Arlanzón, en diversos afluents a les seues vores, sent els més notables per l'esquerra, el riu Cavia també conegut com d'Arcs o dels Ausines, i el riu Cogollos; per la dreta el Vena, el Ubierna, el Úrbel i el Hormazuela. Aigües dalt de la ciutat el Arlanzón és un riu serrà; pero des d'ací la contaminació es deixa notar. El clima és sever en hivern i fresc en estiu.
Història
En esta comarca hi ha vestigis del ser humà des de la prehistòria: la seua presència s'ha detectat en utensilis de pedra (Pedernals) i pintures rupestres (Atapuerca).
En temps posteriors varen habitar els turmódigos, un poble celtíber, pacífic i laboriós, dedicat sobretot al pastoreig. Els romans varen travessar la comarca en l'estratègica via Aquitània i atres comunicacions entre Bordeus, Tarragona i Astorga.
A finals del sigle X, el rei Alfonso III ordena al comte castellà Diego Rodríguez Porcelos que poble i fortifique Burgos i Ubierna. Estes fortalees varen protegir a llauros i monges que varen ocupar la comarca; en l'any 899 es funda l'abadia de Sant Pedro de Cardeña la més important de Castella en fe, cultura i colonisació, durant estos dos sigles. Aixina entre els anys 880 i 900 naixen molts pobles en la comarca.
La comarca d'Alfoz de Burgos formava part del Comtat de Castella format un àmbit territorial propi, tal com queda documentat en el Llibre Becerro de Cardeña en l'any 921; la ciutat de Burgos figura com a cap i el territori és designat com el seu suburbi.
Entre els anys 1808 i 1813, en ocasió de l'invasió francesa la comarca va ser una de les zones espanyoles més castigades per esta guerra, per la seua situació estratègica en la llínea de comunicació entre Madrit i París.
El Camí de Santiago creua la comarca d'Alfoz d'orient a occident, unint-se en la ciutat de Burgos els dos grans ramals: el que ve de la Bureba travessant el port de la Brúixola i el procedent de la Rioja pel port de la Pedraja.