Comarca d'Alfoz de Burgos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Situació de la comarca d'"Alfoz de Burgos" dins de la província de Burgos

La comarca d'Alfoz de Burgos està situada al centre de la província de Burgos.

Geografia[editar | editar còdic]

Llimita al nort en la comarca de Páramos; al sur en la comarca d'Arlanza; a l'est en La Bureba, Montes d'Oca i Comarca de Sierra de la Demanda i a l'oest en Odra-Pisuerga. Pertany en la seua integritat a la conca del Duero i està banyada pel Arlanzón, del que pren nom.

Des del punt de vista d'ordenació del territori la comarca d'Alfoz de Burgos és un territori més reduït entorn a la ciutat de Burgos, que en l'any 2007 contava en 190.259 habitants, el 51,99 % del total provincial.

La comarca pertany íntegrament a la conca del Duero i està creuada d'est a oest pel riu Arlanzón, en diversos afluents a les seues vores, sent els més notables per l'esquerra, el riu Cavia també conegut com d'Arcs o dels Ausines, i el riu Cogollos; per la dreta el Vena, el Ubierna, el Úrbel i el Hormazuela. Aigües dalt de la ciutat el Arlanzón és un riu serrà; pero des d'ací la contaminació es deixa notar. El clima és sever en hivern i fresc en estiu.

Història[editar | editar còdic]

En esta comarca hi ha vestigis del ser humà des de la prehistòria: la seua presència s'ha detectat en utensilis de pedra (Pedernals) i pintures rupestres (Atapuerca).

En temps posteriors varen habitar els turmódigos, un poble celtíber, pacífic i laboriós, dedicat sobretot al pastoreig. Els romans varen travessar la comarca en l'estratègica via Aquitània i atres comunicacions entre Bordeus, Tarragona i Astorga.

A finals del sigle X, el rei Alfonso III ordena al comte castellà Diego Rodríguez Porcelos que poble i fortifique Burgos i Ubierna. Estes fortalees varen protegir a llauros i monges que varen ocupar la comarca; en l'any 899 es funda l'abadia de Sant Pedro de Cardeña la més important de Castella en fe, cultura i colonisació, durant estos dos sigles. Aixina entre els anys 880 i 900 naixen molts pobles en la comarca.

La comarca d'Alfoz de Burgos formava part del Comtat de Castella format un àmbit territorial propi, tal com queda documentat en el Llibre Becerro de Cardeña en l'any 921; la ciutat de Burgos figura com a cap i el territori és designat com el seu suburbi.

Entre els anys 1808 i 1813, en ocasió de l'invasió francesa la comarca va ser una de les zones espanyoles més castigades per esta guerra, per la seua situació estratègica en la llínea de comunicació entre Madrit i París.

El Camí de Santiago creua la comarca d'Alfoz d'orient a occident, unint-se en la ciutat de Burgos els dos grans ramals: el que ve de la Bureba travessant el port de la Brúixola i el procedent de la Rioja pel port de la Pedraja.


Municipis i pedanies[editar | editar còdic]

Municipis[editar | editar còdic]

Albillos Alfoz de Quintanadueñas Arcos de la Llana Arlanzón Atapuerca
Barrios de Colina Buniel Burgos Campolara Cavia
Carcedo de Burgos Cardeñadijo Cardeñajimeno Cardeñuela Riopico Castrillo del Val
Cayuela Celada del Camino Cogollos Cubillo del Campo Estépar
Frandovínez Fresno de Rodilla Hontoria de la Cantera Hornillos del Camino Huérmeces
Hurones Ibeas de Juarros Isar Las Quintanillas Los Ausines
Merindad de Río Ubierna Modúbar de la Emparedada Orbaneja Riopico Palazuelos de la Sierra Pedrosa de Río Úrbel
Pineda de la Sierra Quintanaortuño Quintanapalla Quintanilla-Riopico Quintanilla Vivar
Rabé de las Calzadas Revilla del Campo Revillarruz Rubena Saldaña de Burgos
San Adrián de Juarros San Mamés de Burgos Sarracín Sotragero Tardajos
Tinieblas Valle de las Navas Valle de Santibáñez Villagonzalo Pedernales Villalbilla de Burgos
Villamiel de la Sierra Villanueva de Argaño Villariezo Villasur de Herreros Villayerno Morquillas

Pedanies[editar | editar còdic]

Agés, pedania d'Arlanzón Arenillas de Muñó Arroyal, pedania de Quintadueñas Arroyo de Muñó, pedania d'Estepar Avellanosa del Páramo, pedania de Santibáñez
Brieva de Juarros, pedania de San Adrián Cabañas de Juarros, pedania d'Ibeas Cañizar de Argaño, pedania d'Isar Castañares, pedania de Burgos Castrillo de Rucios, pedania d'Ubierna
Celada de la Torre, pedania de Navas Celadilla-Sotobrín, pedania d'Ubierna Cernégula, pedania d'Ubierna Cobos junto a la Molina, pedania d'Ubierna Cortes, pedania de Burgos
Cótar, pedania de Burgos Cubillo del César, pedania d'Ausines Cueva de Juarros, pedania d'Ibeas Cuzcurrita de Juarros, pedania d'Ibeas El Priorato, pedania de Castrillo
Espinosa de Juarros, pedania d'Ibeas Galarde, pedania d'Arlanzón Gredilla la Polera, pedania d'Ubierna Hiniestra, pedania de Barrios Hontomín, pedania d'Ubierna
Hormaza, pedania d'Estepar Humienta, pedania de Revillarruz La Cabañuela, pedania d'Ubierna La Molina de Ubierna, pedania d'Ubierna La Nuez de Abajo, pedania de Santibañez
Las Celadas, pedania de Santibáñez Las Mijaradas, pedania d'Hurones Las Rebolledas, pedania de Santibáñez Lermilla, pedania d'Ubierna Lodoso, pedania de Pedrosa
Los Tremellos, pedania de Santibáñez Mansilla, pedania de Santibáñez Marmellar de Abajo, pedania de Pedrosa Marmellar de Arriba, pedania de Quintanadueñas Masa, pedania d'Ubierna
Mata, pedania d'Ubierna Matalindo, pedania d'Ibeas Mazuelo de Muñó, pedania d'Estepar Medinilla de la Dehesa, pedania d'Estepar Melgosa, pedania de Navas
Miñón de Santibáñez, pedania de Santibáñez Modúbar de la Cuesta, pedania de Carcedo Modúbar de San Cibrián, pedania d'Ibeas Mozoncillo de Juarros, pedania d'Ibeas Olmos de Atapuerca, pedania d'Atapuerca
Olmosalbos, pedania de Revillarruz Palacios de Benaver, pedania d'Isar Páramo del Arroyo, pedania de Quintanadueñas Pedrosa de Muñó, pedania d'Estepar Peñahorada, pedania d'Ubierna
Quintanadueñas, pedania d'Alfoz de Quintanadueñas Quintanajuar, pedania d'Ubierna Quintanalara, pedania de Revilla Quintanarrío, pedania d'Ubierna Quintanarruz, pedania d'Ubierna
Quintanilla - Somuñó, pedania d'Estepar Quintanilla, pedania d'Ausines Quintanilla de las Carretas, pedania de San Mamés Quintanilla-Pedro Abarca, pedania d'Huermeces Quintanilla-Sobresierra, pedania d'Ubierna
Quintanilla-Riopico, pedania d'Orbaneja Renuncio, pedania de Villalbilla Riocerezo, pedania de Navas Robredo-Sobresierra, pedania d'Ubierna Robredo-Temiño, pedania de Navas
Ros, pedania de Santibañez Ruyales del Páramo, pedania d'Huermeces Salgüero de Juarros, pedania d'Ibeas San Juan de Ortega, pedania de Barrios San Martín de Ubierna, pedania d'Ubierna
San Medel, pedania de Cardeñajimeno San Millán de Juarros, pedania d'Ibeas San Pantaleón del Páramo, pedania d'Huermeces San Pedro Cardeña, pedania de Castrillo del Val San Pedro Samuel, pedania de Pedrosa
San Quirce, pedania d'Ausines Santa Cruz de Juarros, pedania d'Ibeas Santa María Tajadura, pedania de Quintanillas Santibáñez-Zarzaguda, pedania de Santibáñez Santovenia de Oca, pedania d'Arlanzón
Sopeña, pedania d'Ausines Sotopalacios, pedania d'Ubierna Temiño, pedania de Navas Tobes y Rahedo, pedania de Navas Ubierna, pedania de Merindad de Río Ubierna
Villacienzo, pedania de Villalbilla Villafría, pedania de Burgos Villagonzalo-Arenas, pedania de Burgos Villagutiérrez, pedania d'Estepar Villalbilla Sobresierra, pedania d'Ubierna
Villalbura, pedania d'Arlanzón Villalonquéjar, pedania de Burgos Villalval, pedania de Cardeñuela Villamiel de Muñó, pedania de Cayuela Villamórico, pedania d'Arlanzón
Villanueva-Matamala, pedania d'Arcos Villanueva de Río Ubierna, pedania d'Ubierna Villarmentero, pedania de Quintanillas Villarmero, pedania de Quintanadueñas Villatoro, pedania de Burgos
Villaverde Peñahorada, pedania de Ubierna Villavieja de Muñó, pedania d'Estepar Villímar, pedania de Burgos Villorejo, pedania d'Isar Vilviestre de Muñó, pedania d'Estepar
Vivar del Cid, pedania de Quintanilla Zalduendo, pedania d'Arlanzón Zumel, pedania de (Santibáñez)

Vore també[editar | editar còdic]