Segon Guerra Mundial
| Segon Guerra Mundial | |
|---|---|
| [[]] | |
| {{{image}}} {{{descripció_image}}} | |
| Informació general | |
| Data: 1 de setembre de 1939 - 2 de setembre de 1945 | |
| Lloc: Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica, Oceania | |
| Resultat: {{{resultat}}} |
La Segona Guerra Mundial fon un conflicte armat a escala planetària que es va estendre des de setembre de 1939 a agost de 1945.
Fon el resultat de la convergència de diferents conflictes regionals començats respectivament en juliol de 1936 en Espanya (Guerra Civil Espanyola), juliol de 1937 en Àsia (Guerra entre Japó i China) i el 1 de setembre de 1939 (Invasió de Polònia).
Esquemàticament el conflicte va enfrontar als Aliats (Regne Unit i la Commonwealth, URSS, França, China, Estats Units...) i als països de l'Eix (Alemanya, Itàlia, Japó). S'acabà el 2 de setembre de 1945 en la rendició de l'Imperi japonés. La Segona Guerra Mundial causà la mort de 62 millons de persones i és el conflicte armat més gran de l'història de l'humanitat.
El conflicte escomençà el 1 de setembre de 1939, en l'invasio alemana de Polònia, el primer pas belic de l'Alemanya nazi en la seua pretensió de fundar un gran imperi en Europa, que produí l'immediata declaració de guerra de França i la major part dels països de l'Imperi britànic i la Commonwealt al Tercer Reich.
La guerra acabà en una victoria total dels Aliats sobre l'Eix en 1945. La Segona Guerra Mundial alterà les relacions politiques i l'estructura social del mon.
Antecedents de la guerra
Alemanya
El dur tracte patit a arraïl de la derrota en la Primera Guerra Mundial, baix les disposicions del Tractat de Versalles, les dificultats economiques subsegüents, causà un profunt despagat entre el poble alemà i facilità la propagació de l'idees nacional-socialiste d'Adolf Hitler i el seu moviment polític.
Despuix del ràpit ascens al poder polític, el moviment nazi se feu càrrec de les ramaleres del poder en Alemanya, prenent el control total de l'estat. La política exterior d'Hitler se feu cada volta més agressiva, fent cas omís de les llimitacions impostes pel Tractat de Versalles, en el curs d'uns pocs anys l'eixercit se rearmà, el 7 de març de 1936 fon remilitarisada la zona nort de la frontera en França, el 12 de març de 1938 se sancionà l'anexió d'Austria; en la Conferencia de Mónac, el 1 d'octubre de 1938, fon anexat els Sudetes, i el 13 de març de 1939, la de Bohemia i Moravia.
Italia
El 31 d'octubre de 1922 pujà al govern Benito Mussolini. El 2 d'octubre 1935 s'inicià la campanya d'Etiopia. El 9 de maig de 1936 fon proclamat l'Imperi. El 7 d'abril de 1939 Italia ocupà Albània, i dos dies despuix se sancionà l'anexió. A pesar de la tensió entre Italia i Alemanya creat en el moment de l'anexió d'Austria, en maig de 1939 Mussolini firmà el "Pacte d'Acer" en Alemanya. Durant els anys vint promogue un bloc llatí que, dins de l'Eix, per a contrapondre a l'Alemanya nazi per a igualar l'equilibri de poder.
Japó
L'Imperi de Japó invadi China en setembre de 1931, mediant la posada en escena de Mukden sabotage ferroviari com pretext per a l'invasió de Manchuria. Encara que el govern japones s'opongue a l'acció, l'eixercit fon capaç d'actuar de forma independent i establí un govern títaro, la creació d'un estat independent: el Manchukuo.
Espanya
L'Espanya de Francisco Franco, acaba d'eixir d'una cruenta guerra civil durant la qual fon ajudat per Italia i Alemanya, decidí mantindre la seua neutralitat front als beligerants de la Segona Guerra Mundial, pero oferint, per eixemple, l'us de bases navals en bucs alemans, per a tornar a la neutralitat completa en 1943, quan la marea de la guerra apareixque decididament desfavorable per al Eix. Franco envià tropes (Divisió Blava o, cridat aixina pel color del partit de la Falange Espanyola, qui membres foren cridats "camises blaves") per a lluitar en el front oriental contra l'Unió Sovietica. Les tropes espanyoles se sumaren pels Estats Units en la lliberacio de les Filipines de l'ocupació japonesa.