Vacacions

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

La paraula vacacions deriva del llatí vacans, participi del verp vacare: estar lliure, desocupat, vacant (com un lloc de treball). Vacuus: buit, desocupat lliure. Vacui dies: dies de descans Vacatio (-ionis): dispensa, exenció.

Les vacacions són el temps de descans durant el qual cessa temporalment una activitat habitual, generalment el treball o els estudis.

Es denominen vacacions (o vacació) als dies en els que es deu de descansar indefinidament sense que li causen molèsties al que està de vacacions i fruïment de les seues coses favorites de l'any en que persones que treballen o estudien utilisen eixe temps lliure per a realisar activitats que li agraden en un periodo determinat de temps, incloent cinc a este descans exceptuant feriats denominats per festes nacionals, tals com el Nadal, la Pasqua o l'estiu o dies representatius d'una nació com la celebració de la seua independència. Existix principalment per a previndre estrés o atres patologies, ademés de segons el criteri de l'estat o govern local, per a incrementar la productivitat en el restant de l'any. Existixen generalment dos tipos de vacacions, les vacacions d'un treballador o estudiant. Estes vacacions corresponen llegalment.

Els països, independentment, definixen en el seu calendari un periodo pel qual per a la majoria de la població es considera com a vacacions, estos generalment són els mesos de juliol-agost per als països de l'hemisferi nort, com a giner-febrer per als països de l'hemisferi sur. A pesar de que els treballadors segons el país ocupen entre 7 a 45 dies, els estudiants tenen vacacions un periodo més prolongat de temps, en moltes ocasions, abdós mesos i fins i tot tres (la mitat dels mesos confrontants o el mes sancer posterior o següent).

En certs països, l'ocupador d'un treballador pot definir els dies de vacacions dels seus empleats, com també la possibilitat de l'acumulació de dies si un any no es prenen o es prenen parcialment. En general, mentres l'empleat es troba de vacacions, els dies que s'absent del seu treball són remunerats, esta remuneració pot ser el seu pagament habitual com a parcial.

Vacació o vacacions és la forma etimològica, clàssica i única en valencià. La forma aliena vacances és un galicisme adoptat pel català en el sigle XX.

Cites

Uno de los barbarismos más extendidos en la lengua valenciana es la palabra vacances, un galicismo introducido al catalán por el químico Pompeu Fabra. El término correcto es vacacions (vacaciones, en castellano) que, en contra de lo que pueda parecer, no es un castellanismo. El vocablo vacacions proviene del latín vacatio, vacationis. Es de hecho la misma raíz latina que oratio, orationis, de la que deriva la palabra oracions (oraciones, en español). Si a partir de oratio, orationis decimos oracions (y no orances) entonces por la misma regla de tres de vacatio, vacationis debemos decir vacacions (y no vacances).
¿Sabías que en valenciano se dice vacacions y no vacances?, Josué Ferrer
el sustantiu "vacances" no existix en idioma valenciá. Es un barbarisme catalá naixcut per 1900 entre'ls seminaristes de Solsona, introduit en lo Reyne de Valencia per lo fascisme catalaner. El vocable valenciá "vacacions" era un cultisme usat dasta per els catedrátics de la Univ. de Valencia
DHIVAM (Valéncia, 2006), Ricart Garcia Moya
Anem a mirar en alguns diccionaris valencians, abans i despres de l'any 1900, a vore quina es la paraula que apareix:

Diccionari d'Escrig-Llombart (1887), Vol. II p. 1180. Vacación – Vacació.

Diccionario Valenciano-Castellano de Martí i Gadea (1891) Vol. II p. 1833. Vacacions: Vacaciones, suspensión de los negocios o estudios por algún tiempo.

Diccionari Català-valencià-balear d'Alcover (Començat l'any 1900 i acabat per Francesc. B. Moll l'any 1962), Vol. X p. 636. Vacació: Estat d'una cosa vacant (càrrec, plaça, etc.); cast. Vacación. Plural, Vacacions: Temps de repòs durant el qual cessen els estudis d'una escola, els treballs d'un tribunal, d'un funcionari, etc. Cast. Vacaciones.

Vocabulari de Lluis Fullana i Mira (1921). Vacacions.

Diccionari Ortogràfic de la RACV (2005), 3ª edició. Vacación – Vacació.

El mallorqui Mossen Antoni Mª Alcover fa referencia al primer document a on apareix el substantiu Vacacions. ¿De quin any estem parlant? Puix de 1461, o siga els valencians de tota la vida havem dit: Vacacions. ¿Perque tenim que dir ´Vacances´?

En canvi, el diccionari etimologic de la llengua catalana (1980-1991) de Joan Coromines, no fa cap referencia a la paraula ´Vacances´, donant a entendre que eixa paraula es un galicisme (que prové del frances, vacance- vacances) i s'ha incorporat darrerament ad eixa llengua.

Aixina que els valencians estem de VACACIONS.
Estem de Vacacions - Xavier Gimeno i Alonso - (Levante-EMV, 3.8.2011)

DHIVAM

El Diccionari Históric del Idioma Valenciá Modern (DHIVAM) de Ricart Garcia Moya arreplega algunes cites històriques de paraules valencianes publicades en diferents publicacions a lo llarc del temps. Sobre la paraula Vacacions apareix lo següent:

Cites de vacacions:

  • ¡Eixe si qu'es tira unes vacacions! (Soler Peris, J.: Els estudiants, 1934, p. 13)
  • en lo temps de les vacacions (Const. Universitat de Valencia, 1611)
  • Cap. XXV. De les vacacions, Pera que ... (Const. Univ. de Valencia, 1675, p. 56)
  • vacació: suspensió dels negocis o estudis (Escrig: Dicc. 1887)
  • vacacións (Fullana: Voc. 1921) oficio y mal entretenido... (Escrig: Dicc. 1887)

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vacacions&oldid=151418»