Estructura funcional

Revisió de 08:11 30 gin 2019 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' la qual cosa ' a ' lo que ')

L'organisació funcional determina l'existència de diversos supervisors, cada una especialisada en determinades àrees. Açò significa que l'organisació no complix en el principi d'unitat de mando.

Característiques de l'organisació funcional:En açò ho definim

· Autoritat funcional o dividida. És una autoritat que se sustenta en el coneiximent.

· Cap superior té autoritat total sobre els subordinats, sino autoritat parcial i relativa.

· Llínea directa de comunicació. Directa i sense intermediaris, busca la major rapidea possible en les comunicacions entre els diferents nivells.

· Descentralisació de les decisions. Les decisions es deleguen als òrguens càrrecs especialisats.

· Émfasis en l'especialisació. Especialisació de tots els òrguens a càrrec.

Descripció

En l'organisació funcional cada treballador passa a respondre davant varis supervisors o caps. Cada supervisor o cap solament supervisa als obrers en els assunts de la seua competència. Els treballadors deuen recórrer davant una situació problemàtica al supervisor més adequat per a resoldre el seu problema, evitant passos intermijos en caps de grup, l'atribució del qual seria llimitada solament a la seua especialitat.

Per eixemple, un cap de producció s'especialisaria solament en eixe camp i no tindria competència en problemes com el trencament d'una maquinària.

Segons Chiavenato l'estructura organisacional són els patrons de disseny per a organisar una empresa, en la finalitat de complir les metes propostes i conseguir l'objectiu desijat.

Per a seleccionar una estructura adequada és necessari comprendre que cada empresa és diferent, i pot adoptar l'estructura organisacional que més s'acomode a les seues prioritats i necessitats (és dir, l'estructura deurà acoplar-se i respondre a la planeació), ademés "Deu reflectir la situació de l'organisació – per eixemple, la seua edat, tamany, tipo de sistema de producció el grau en que el seu entorn és complex i dinàmic, etc."

En la busca de la millor forma d'organisació de l'empresa s'han establit quatre estructures: llineal, matricial, circular per departamentalisació i híbrida. A continuació estudiarem cadascuna de les anteriors.

Models d'estructures organisacionals en térmens generals un "model" és la representació d'alguna cosa, o com ho va definir Jorge Etkin. "En el sentit més general es diu model encara conjunt d'elements, siguen estos materials, símbols gràfics, idees o paraules que són utilisades per a representar un fenomen real en una finalitat pràctica"; es poden classificar els models d'estructures Organisacionals, en quatre classes o tipos fonamentals;

Ventages

  1. Proporciona el màxim d'especialisació als diversos òrguens, lo que permet que cada càrrec es concentre exclusivament en el seu treball o funció.
  2. L'especialisació en tots els nivells, permet la millor supervisió tècnica possible, puix cada càrrec respon davant “experts” en el seu camp d'especialisació.
  3. Desenrolla la comunicació directa sense intermediaris, més ràpida i en menys interferències.

Desventages

  1. Subordinació múltiple: Ya que cada subordinat respon per les seues funcions davant molts supervisors, cadascun especialiste en una determinada funció, i ya que hi ha funcions que se superponen, existix el perill de que el subordinat busque l'orientació de l'especialiste menys indicat per a solucionar un problema.
  2. Tendència a la competència entre els especialistes: com els diversos càrrecs són especialistes en determinades activitats. Tendixen a impondre el seu punt de vista i el seu enfocament a l'organisació en els problemes que sorgixen. Açò conduïx a la pèrdua de la visió de conjunt de l'organisació.
  3. Tendència a la tensió i als conflictes en l'organisació: la competència i la pèrdua de la visió de conjunt de l'organisació, pot portar a divergències i a multiplicitat d'objectius que poden ser oposts.

Vore també