Hivern
L'hivern és una de les quatre estacions de les zones temperades. La paraula hivern prové del llatí hibernum. Esta estació es caracterisa per dies més curts, nits més llargues i temperatures més baixes. En les àrees més alluntades de l'equador, les temperatures són més baixes, de la mateixa manera, mentres més a prop, més calor fa, la seua temperatura és de 40ºC i la baixa és de 39ºc.
Astronòmicament, escomença en el solstici d'hivern vora el 21 de juny en l'hemisferi sur i el 21 de decembre en l'hemisferi nort, acaba en l'equinocci de primavera, vora el 21 de setembre en l'hemisferi sur i el 21 de març en l'hemisferi nort (encara que les dates varien segons l'any).
El fet de que l'òrbita de la terra siga elíptica, se traduïx en una duració menor en l'hemisferi nort i major respecte ad est en l'hemisferi sur, puix en juliol se produïx l'afeli, durant l'hivern austral, i en giner el periheli durant el boreal. En resum, l'hivern dura aproximadament 4 dies més en l'hemisferi austral respecte al boreal. Meteorològicament, en canvi, se solen considerar hivernals els mésos sancers de juny, juliol i agost en l'hemisferi sur i decembre, giner i febrer en l'hemisferi nort.
La cultura europea ha identificat tradicionalment els últims dies de decembre i mesos de giner, febrer i març com a temporada d'hivern. No obstant dir que en "giner és hivern" requerix una matisació, atenent a l'hemisferi en que nos trobem, puix en l'hemisferi sur és estiu.
Explicacions mitològiques de l'hivern
En la mitologia grega, Hades, déu de l'inframón, seqüestra a Persèfone per a fer-la la seua esposa. Zeus li ordena a Hades que la torne i se l'entregue a Deméter, deesa de la terra i sa mare. No obstant, Hades enganya a Persèfone i li fa menjar el menjar dels morts, per la qual cosa Zeus li ordena a Persèfone que passe sis mesos en Deméter i sis mesos en Hades. Durant el temps en que la seua filla està en Hades, Deméter s'entristix i provoca la primavera d'hivern i l'hivern.