Zayyan Ibn Mardanix
Zayyan Ibn Mardanix (Onda (Plana Baixa), ?- †Tunis,1270) fon l'últim rei de Balansiya
Net d'Abu al-Hajjaj, conegut també com a "Zahhèn" o Çaèn, va ser el darrer rei musulmà de Valéncia. Va fer fora del càrrec de governador a l'almohade Abū Zayd el 1229, qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei Jaume I, lo que li havia de facilitar a este últim la conquista del Regne de Valéncia.
Des de l'Emirat de Mursiyya, el rebel antialmohade Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud, ya havia saquejat la ciutat de Valéncia pressionant a Abū Zayd perque l'abandonara, pero l'amenaça de Castella va fer que Ibn Hud es retirara.
L'aliança de Jaume I i Abū Zayd
El Conveni de Calatayut, firmat entre Jaume I i Abū Zayd havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bando encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'Onda, creent que Zayd Abu Zayd els havia traïcionat en abandonar la llei de Mahoma i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayyan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de Valéncia i se va traslladar a Sogorp, cap al nort a on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triumfalment en la ciutat de Valéncia en giner de 1229, encara que no va arribar a convertir-se en rei.
Jaume I començà la conquista del Regne de Valéncia en el siti Borriana, en juliol de 1233. El sege de la qual durà dos mesos. Immediatament després van caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de la Plana, entre els quals hi havia Peníscola, Castelló de la Plana, les Coves de Vinromà i Vilafamés. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de Sogorp, Ayodar, Almenara, Arenós, Cirat, Llíria, Nules, Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.
Tres anys després de conquistar Borriana i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de 1236 es conquistà i fortificà el Puig(conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'Horta i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la batalla del Puig de Santa Maria el 20 d'agost de 1237, on Jaume I no prengué part en trobar-se a Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon mes al nort prop de Peníscola en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir son tio de Jaume I, Bernat Guillem d'Entença. Després d'esta derrota Zayyan es va fer fort a la ciutat de Valéncia (Balansiya).
El siti de Balansiya
En 1238, Jaume I va sitiar la ciutat de Valéncia ajudat per nobles aragoneses principalment i gent de tota la cristianitat per ser una creuada, aixina com i pel propi Zayd Abu Zayd, batejat en el nom de Vicente. El 22 d'abril de 1238 Jaume I es dirigí al Grau de Valéncia per posar siti formal a la ciutat, va establir el seu lloc de comandament en Russafa. Numerosos cavallers d'Aragó, Catalunya, Provença, i també Alemanya, Hongria, Itàlia, Anglaterra, etc s'incorporaren al sege, després de les cridades del rei i de la bula de creuada otorgada pel Papa Gregori IX en febrer de 1237.
Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero a soles Abu Zakariya, emir hàfsida de Tunis, l'escoltà i envià a Valéncia un estol de dotze naus, que arribaren el 17 d'agost de 1237 a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per Jaume I.
Després de cinc mesos de siti, com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a Jaume I. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al Cid, a soles soportà cinc mesos l'atac de Jaume I, proveït de millor maquinària de sege. Zayyan se va rendir i entregà a Jaume I la ciutat, fet que se pactà el 28 de setembre de 1238. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de 1238 els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat , la senyera del rei d'Aragó . El dissabte 9 d'octubre de 1238 Jaume I fon l'entrada oficial a la ciutat.
En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marchar podrien fer-ho al sur del riu Xúquer i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en Jaume I la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de Cullera, cap a Tunis, on moriria anys més tart.
Vore també
Referencies
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Zayyan_ibn_Mardanix de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.