Victoria, a voltes cridat Port Victoria o Mahé, és la capital de Seychelles, situada en el sector noreste de l'illa Mahé.[1] La seua població era de 26.450 habitants en 2010,[2] representant prop d'un terç de la població total de la nació.

Victoria (Seychelles)

Al principi, va ser establida com a sèu del Govern Colonial de Regne Unit. Les seues coordenades són: 4°37′ S, 55°27′ I (-4.61667, 55.45).[3]

Les principals exportacions de Victoria són vainilla, cocos, oli de coco, closca de tortuga, sabó i guano.

Les atraccions de la ciutat inclouen la torre del rellonge anomenada Little Ben, la sèu de la Cort, el Jardí Botànic Nacional, [4] el Museu Nacional d'Història de Victoria, el Museu d'Història Natural de Victoria, i el Mercat Sir Selwyn Selwyn-Clarke. Posseïx també l'estadi Nacional nacional, un Institut de Tecnologia, mentres que el port se situa en l'est de la ciutat, a on la peixca de tonyina, i el enlatado són una gran indústria local.

l'Aeroport Internacional de Seychelles, en els voltants de la ciutat, va ser completat en 1971.

Un important pont en Victoria va ser destruït en el terremot de l'oceà Índic de 2004.

Història

editar

Fa dos sigles i mig, l'illa de Mahé estava encara deshabitada.

Vasc dona Gama i la seua Armada de les Índies portugueses varen ser els primers europeus en aplegar a les Seychelles el 15 de març de 1503. Els barcos de dona Gama varen passar prop d'una illa elevada, provablement l'illa Silhouette, i al sendemà l'illa Desroches. Varen identificar un grup de sèt illes i les varen batejar com Les Sèt Germanes.[5]

En 1744, el navegant francés Lazare Picault va retornar a l'illa de Abondance, que es convertiria en Mahé, i va ancorar el seu barco Elisabeth en una baïa gran, tranquila i segura a la que va cridar Port-Royal. La fragata francesa Li Cerf va aplegar a Port-Royal l'1 de novembre de 1756 durant la guerra dels Sèt Anys.[6] A bordo anava el cap de l'expedició francesa Corneille Nicholas Morphey, que va prendre l'illa colocant una pedra de possessió en Mahé. És el monument més antic de les Seychelles i actualment pot vore's en el Museu Nacional d'Història.[7][8]

El lloc va mantindre este nom fins a 1778, quan va passar a cridar-se "Établissement du Roy". La ciutat es va cridar aixina fins a 1841, quan els britànics la varen rebatejar com Victoria, en honor a la Regna Victoria.[9][10][11]

L'illa de Mahé era en gran partix una plantació propietat de la família Frichot.[12] En 1977, France-Albert René va donar un colp d'Estat i va obligar a tots els Frichot a eixir de Seychelles o a encarcerar-los. Alguns, com Robert Frichot, varen ser retinguts en les presons de René durant varis mesos en 1978 i se'ls va ordenar abandonar Seychelles per la seua pròpia seguritat en ser lliberats.[13]

Economia

editar

La ciutat és el centre polític, econòmic i administratiu de Seychelles.

El turisme constituïx un sector important de l'economia de l'illa. Les principals exportacions de Victoria són la vainilla, els cocos, l'oli de coco, el peix i el guano.[14]

Educació

editar

El campus Mont Fleuri de l'Universitat de Seychelles està en Victoria.[15] L'Universitat de Seychelles (UniSey) va escomençar a impartir classes als seus primers alumnes en 2009. L'universitat conta en dos campus, Anse Royale i Mont Fleuri. Este últim alberga el Centre d'Excelència en Tecnologies de l'Informació i la Comunicació de l'Índia i Seychelles (Índia-Seychelles Centre of Excellence for ICT). L'Universitat de Seychelles ha creat tres instituts d'investigació que colaboren estretament en les facultats per a promoure les activitats d'investigació i establir vínculs en organisacions d'interessos similars. A través de l'investigació, l'universitat pretén proporcionar al governe senyes que li ajuden a prendre decisions informades que beneficien al país.[16]

Cultura

editar

Entre les atraccions de la ciutat es troben una torre del rellonge que seguix el model del Little Ben de Londres,[14][17] el palau de justícia, el Jardí Botànic Nacional, el Museu Nacional d'Història, el Museu d'Història Natural i el mercat Sir Selwyn Selwyn-Clarke.[14]

La torre del rellonge va ser erigida en 1903 per a celebrar el nou estatus de colónia de la Corona britànica, ya que Seychelles acabava de ser lliberada de la supervisió de Maurici. Un sigle despuix, seguix sent l'epicentre de la capital. Punt d'intersecció de la Avenue de l'Indépendant i la Rue Albert, té com a anècdota que té els únics semàfors de tota l'illa.

El Museu d'Història Natural de Seychelles és el museu d'història natural de Seychelles.[18][19]

El museu està situat prop de l'oficina principal de correus de la capital de Seychelles, la ciutat de Victòria de l'Illa de Mahé.[20][21] Alberga seccions de botànica, zoologia, geologia i antropologia.

El mercat Victoria i els mercats de peix i frutes de colors vius és un punt d'interés local per als seychellenses.

Jardí Botànic Nacional

editar

El National Botanical Garden (Jardí Botànic Nacional) mostra la biodiversitat de les illes. Este jardí conta en més de 280 espècies vegetals, tant endèmiques com a ornamentals. Entre les espècies animals que alberga estan les tortugues jagantes (Aldabrachelys gigantea hololissa).[22] Establit en 1901, este jardí servix tant com a àrea de conservació d'espècies endèmiques com a centre educatiu per a visitants interessats en la flora de Seychelles.[22]

El jardí botànic alberga una colecció d'espècies de palmeres endèmiques. Estes inclouen el Coco de Mer (Lodoicea maldivica), famós per produir la llavor més gran del regne vegetal, i la palma zancuda de Seychelles (Verschaffeltia splendida). Seychelles alberga també una varietat diversa d'orquídeas, i moltes d'estes espècies es poden trobar en el National Botanical Garden de Victoria.[22] També alberga plantes carnívores locals com la Nepenthes perrieri. [23]

Llocs de cult

editar

Hi ha dos catedrals en Victoria, la Catedral de l'Inmaculada Concepció (catòlica) i la Catedral de Sant Pablo (anglicana).[24] També hi ha iglésies baptistas i pentecostals,[25] mesquites i temples hindús (com el Temple Arulmigu Navasakti Vinayagar).

Deports

editar

El Stade Linité, l'estadi nacional, es troba en Victoria. S'utilisa sobretot per als partits de fútbol.

Transport

editar

Transport aéreu

editar

Victoria està servida pel Aeroport Internacional de Seychelles, terminat en 1971.[14]

Transport marítim

editar

El port interior es troba immediatament a l'est de la ciutat, a on la peixca i el enlatado de tonyina és una indústria important.[14] Un dels majors ponts de Victoria va ser destruït per les ones del tsunami del terremot de l'Oceà Índic de 2004.[17]

Districtes

editar

Victoria comprén huit dels 25 districtes de Seychelles:

Entorn natural

editar

Victoria té en les seues rodalies una série d'entorns naturals rellevants.

Morne Seychellois National Park

editar

El terreny dins d'este parc nacional es caracterisa per un terreny escarpado cobert de densos boscs secundaris i xares arbustivos, esguitat de tallats i grans roques de granit. Està inclós en la "Mahé highlands and surrounding areas Important Bird Area". Esta ANAVA, designada per BirdLife International, sustenta poblacions de cernícalos de Seychelles (Falco araeus), colomes blaves de Seychelles (Alectroenas pulcherrimus), autillo de Seychelles (Otus insularis), salanganas de Seychelles (Aerodramus elaphrus), bulbuls de pico gros de Seychelles (Hypsipetes crassirostris), anteojitos de Seychelles (Zosterops modestus) i suimangas de Seychelles (Cinnyris dussumieri).[26] Les espècies vegetals endèmiques inclouen les molt rares Medusagyne oppositifolia i Vateriopsis seychellarum, les més comunes Dillenia ferruginea i Northia hornei, aixina com Phoenicophorium borsigianum, Nephrosperma vanhoutteanum, Erythroxylum sechellarum, Nepenthes pervillei i Secamone schimperianus.[26]

Mont Seychellois

editar

En l'interior del Morne Seychellois National Park es troba el pico més alt de l'illa, el Mont Seychellois, de 906 m d'altura.

Parc nacional marí de Sainte Anne

editar

El parc nacional marí de Sainte Anne consistix en 6 chicotetes illes a aproximadament 5 km de Victoria. Este parc marí va ser creat en 1973 per a la preservació de la vida selvada, sent el primer del seu tipo en l'oceà Índic. La peixca i l'esquí aquàtic estan prohibits dins de l'àrea del parc marí. En 2005, el seu us com a illes de pícnic per a la població local va resultar massa costós, per lo que es va aprovar la seua obertura a hotels i complexos turístics.

Hui en dia, estes illes són conegudes com un dels principals destins turístics del Oceà Índic per a practicar buceig, excursions en barco en fondo de cristal i snorkel entre els secs de coral. El colorit món submarí atrau a turistes de tot lo món que admiren els magnífics jardins de coral, els taburons de sec i els colorits peixos tropicals. L'illa principal, Ste Anne, és un complex turístic de 87 viles, mentres que Cerf Island i Round Island conten en restaurants d'estil criollo. També conta en una de les majors àrees de praderies marines de les Seychelles.

Atres illes propenques

editar

L'illa Concepció (Conception Island) és una chicoteta illa (0,603 km²) a 2 km a l'oest de Mahé. A l'illa Concepció albergava una plantació de cocoteros fins a mediats de la década de 1970; hui està deshabitada. L'illa Concepció, junt en la seua illa germana, l'illa Thérèse, forma part del districte de Port Glaud de Mahé, l'illa principal de Seychelles.

L'illa Thérèse (Thérèse island) és una chicoteta illa front a la costa occidental de Mahé. Conta en plages d'arena blanca de 700 m de llarc i numerosos cocoteros. Té dos picos rocosos que semejan una escala jaganta; el més alt, el pico Thérèse, alcança els 164 metros (538 peus) sobre el nivell de el mar. Un sec protegix la costa sur de l'illa.

L'illa Anonyme (Anonyme Island, illa anònima, sense nom) és una chicoteta illa granítica (0,1 km²) en les Seychelles, situada a 700 m de la costa este de Mahé, prop de la pista de l'Aeroport Internacional de Seychelles.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. «Mahe - Main Island of the Seychelles». Archivat des d'el original, el 2016-04-30. Consultat el 2024-02-07.
  2. Governe de Seychelles. «City population: Seychelles: població de les ciutats més importants». National Statistics Bureau, Seychelles (web).. Consultat el 30 de juny de 2015.
  3. https://web.archive.org/web/20050802232804/http://earth-info.nga.mil/gns/html/cntry_files.html
  4. [1]
  5. «EISA Seychelles: Settlement and the development of the plantation economy (1770-1944)» (en anglés). www.eisa.org. Consultat el 2022-07-12.
  6. Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 321
  7. Musée National de l’Histoire [2] archivat en Wayback Machine. (francés)
  8. The Guardian, 12 de febrer de 2010 (anglés)
  9. Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, EE.UU., 2013, p. 321
  10. «Història». Seychelles Tourism Board. Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2015.
  11. «stgt.com/seychelles/html/history.htm Història de les Seychelles» (en anglés).
  12. «Plantation ecologies on the Seychelles archipelago».
  13. «With the passing of Robert Frichot, I have lost a good friend, and Seychelles has lost a great leader».
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Cybriwsky, Roman A. (2013). Ciutats capitals del món, ABC-CLIO, p. 321. ISBN 9781610692489.
  15. «Campus Mont Fleuri». Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2019.
  16. «About us - University of Seychelles» (en anglés). Consultat el 28 de setembre de 2022.
  17. 17,0 17,1 (2010) Encyclopedia of Africa, Oxford University Press, p. 530. ISBN 9780195337709.
  18. «Museums in Seychelles». Africa.com. Archivat des d'el original, el 10 d'agost de 2014. Consultat el 9 d'agost de 2014.
  19. «[3]».
  20. «Seychelles' history museum gets a facelift, to open end of 2017». Seychelles News Agency. Consultat el 1 octubre 2017.
  21. «Seychelles Natural History Museum». TripAdvisor. Consultat el 9 d'agost de 2014.
  22. 22,0 22,1 22,2 Steen G. Hansen. National Botanical Garden (Seychelles) (2024), ISBN: 9789993196648, MIFA Publications, https://www.nhbs.com/the-national-botanical-garden-of-seychelles-book
  23. «National Botanical Garden» (en anglés). spga.gov.sc. Consultat el 25 de març de 2025.
  24. «6 edificis en la capital que destaquen l'història de Seychelles».
  25. J. Gordon Melton, Martin Baumann, "Religions del món: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices", ABC-CLIO, USA, 2010, p. 2591
  26. 26,0 26,1 «Mahé highlands and surrounding areas». Important Bird Areas factsheet. BirdLife International (2013).

Referències

editar