Tutsi es referix a una classe social o poble de la regió dels Grans Llacs d'Àfrica. Històricament, a sovint se'ls cridava watutsi,[1] watusi,[1] wahuma, wahima o wahinda. Els tutsis formen un subgrup dels pobles de Banyarwanda i Barundi, que residixen principalment en Ruanda i Burundi, pero en poblacions significatives que també es troben en Uganda i Tanzània.[2]

Tutsi

Els tutsis són la segona divisió de població més gran entre els tres grups més grans en Ruanda i Burundi; els atres dos són l'hutu (el més gran) i el twa (el més menut). Un chicotet número de persones de les ètnia hema i kiga també viuen prop dels tutsis en Ruanda. Els tutsis del nort que residixen en Ruanda es diuen ruguru (banyaruguru),[3] mentres que els tutsis del sur que viuen en Burundi es coneixen com hima, els banyamulenge no tenen un territori propi.[4]

Orígens i classificació

Les definicions de "hutu" i "tutsi" han canviat depenent del temps i el lloc. Les estructures socials no es varen mantindre estables en Ruanda, inclús durant l'época colonial baix el govern belga. L'aristocràcia o èlit tutsi es distinguia dels plebeus tutsis i els hutus rics a sovint eren indistinguibles dels tutsis de classe alta.[5]

baix la colónia de Ruanda-Urundi, els belgues varen intentar aprofitar-se de les estructures polítiques natives per mig de l'introducció d'una política de govern indirecte. En fer-ho, l'autoritat de lo que havia segut el Regne de Ruanda es va estendre a les àrees que prèviament havien segut autònomes. Seguint lo que els belgues consideraven l'orde consagrat de la societat, solament els tutsis tenien permés assistir a escoles secundàries o unir-se a l'administració colonial. Les autoritats belgues no varen usar cap método etnogràfic real per a determinar qui era tutsi, sino que simplement varen realisar un cens i varen expedir documents d'identitat que definien com tutsi a els qui posseïen dèu o més vaques i com hutu als que tenien menys.[6][7]

Es diu que els tutsis varen aplegar a la regió dels Grans Llacs des del Banya d'Àfrica.[8][9]

Alguns investigadors consideren que els tutsis són d'orige nilótico,[10] encara que no parlen una llengua nilótica i han vixcut en les àrees a on es troben durant a lo manco quatrecents anys, lo que ha dut a un considerable mestiçage en els hutus en l'àrea. Per l'història de la mescla entre hutus i tutsis, el consens entre els etnógrafos i historiadors és que els hutus i els tutsis no poden ser considerats com a grups ètnics distints.[11][12]

El poble tutsi és un dels tres pobles natius de les nacions del Àfrica Central, Ruanda i Burundi.[5]

En l'idioma kiñaruanda el terme tutsi és de número indeterminat: el singular és batutsi (un sol tutsi), mentres que el plural (més d'un tutsi) és tutsis o watutsi (este últim és l'orige del ball watusi).

Els tutsis són l'últim poble que va aplegar a assentar-se en Ruanda i Burundi. Els primers habitants natius d'esta regió era el poble twa o watwa (en plural batwa), un poble pigmeo. Despuix varen aplegar els hutus (wahutu), un poble bantú i varen dominar als batwa. Més tart, els tutsis inmigraren i varen dominar tant als hutus com als batwa, establint diversos regnes dominats per ells. Els tutsis eren pastors, lo que els va permetre tindre èxit políticament.

Un aspecte interessant d'estos tres grups racials és la seua estatura. Una persona twa és tradicionalment baixa, els hutus tenen una estatura mija i els tutsis són alts; encara que en temps moderns el creuament entre estos grups està reduint estes diferències.

Les desigualtats entre els drets dels grups racials no eren tan extremes, pero eren importants. Per als tutsis, els hutus eren bàsicament considerats com a treballadors. Si un tutsi assessinava a un hutu, els del linaje del hutu podien matar al tutsi en venjança, pero si un hutu assessinava a un tutsi, els del linaje del tutsi podien matar al hutu i a un atre membre de la seua família en venjança.cita requerida

En anys recents, tant Ruanda com Burundi han segut, a lo manco en teoria, nacions democràtiques en els mateixos drets pactats per a tots. No obstant, els tutsis varen mantindre la majoria del poder (dau pels belgues que els consideraven una raça superior,cita requerida creant un gran resentiment per part dels hutus, que quan varen obtindre el poder democràticament es va crear un clima de desconfiança i venjança que va dur al genocidi de la població tutsi en 1994, a on més d'un 75 % (al voltant d'1 200 000 persones) dels tutsis ruandeses varen ser exterminats (cridat genèricament genocidi de Ruanda).

Els hutus, els tutsis i els batwa parlen el mateix idioma. Alguns estudiosos mantenen que els hutus i els tutsis realment no són races o pobles diferents, sino diferents castas. Sembla ser que varen ser els colonizadores belgues els qui varen crear esta noció de dos races diferents.

Si un tutsi i un hutu tenen descendència comuna el descendent és considerat de l'ètnia paterna.

Tutsis en el Congo

Existixen essencialment dos grups de tutsis en el Congo (RDC). Estan els Banyamulenge, que viuen en l'extrem sur de Kivu del Sur. Són descendents de pastors emigrants ruandeses, burundeses i tanzanos. En segon lloc, hi ha tutsis en Masisi Kivu del Nort i Kalehe en Kivu del Sur, que formen part de la comunitat Banyarwanda (hutu i tutsi). No són banyamulenge. Alguns d'estos banyarwanda són descendents de persones que vivien molt abans de la dominació colonial en Rutshuru i en Masisi, en lo que actualment és territori congoleny. Uns atres varen emigrar o varen ser "transplantats" pels colon belgues des de Rutshuru o des de Ruanda i es varen assentar principalment en Masisi en Kivu del Nort i Kalehe en Kivu del Sur.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Watusi definition and meaning - Collins English Dictionary». www. collinsdictionary. com.
  2. ↑ Gourevitch, Philip (2000tutsisle=We Wish To Inform You That Tomorrow We Will Be Killed With Our Families). [1], Reprint edició, London; New York, N. I.: Picador, p. 52. ISBN 978-0-330-37120-9.
  3. ↑ Leatherman, Janie. Breaking Cycles of Violence: Conflict Prevention in Intrastate Crises, p. 142.
  4. ↑ Jenkins, Dr. Orville Boyd. «Tutsi, Hutu and Hima – Cultural Background in Rwanda». orvillejenkins. com.
  5. ↑ 5,0 5,1 Cortés López, 2009, p. 399.
  6. ↑ Reid, A., 2000. "Cattle, identity and genocide in the African Great Lakes region". Archaeology International, 4, pp.35–38.
  7. ↑ Péries Gabriel i Servenay David (2009). Una guerra negra: Investigació sobre els orígens del genocidi ruandés (1959-1994), 1° edició, Buenos Aires: Prometeo. ISBN 987574395X.
  8. ↑ International Institute of African Languages and Cultures, Africa, Volume 76, (Oxford University Press., 2006), pg 135.
  9. ↑ Josh Kron, "Shooting star of the continent", Haaretz, 14 September 2010, accessed 14 September 2010
  10. ↑ «Tutsi | people» (en en). Encyclopedia Britannica. Consultat el 2 de maig de 2019.
  11. ↑ Philip Gourevitch, (1998) We Wish to Inform You That Tomorrow We Will Be Killed With Our Families.
  12. ↑ «'Indangamuntu 1994: Tingues years ago in Rwanda this ANEU Card cost a woman her life' by Jim Fussell». www. preventgenocide. org.

Bibliografia