Tractat del Pardo (1778)
El Tractat del Pardo va ser firmat l'11 de març de 1778 entre la reina María I de Portugal i el rei Carlos III d'Espanya. El tractat tenia com a finalitat concretar el Tractat de Sant Ildefons (1777) que resolia les disputes territorials de llarga duració sorgides per la no observança dels térmens del tractat de Tordesillas. En particular, la disputa sobre l'extrem sur de l'alvanç portugués en la regió de Missions Orientals, l'actual Uruguay i parts de Paraguay havia dut a la Guerra Fantàstica (1761-1763) i a la guerra hispà-portuguesa de 1776-1777.
El principal problema era la penetració dels bandeirantes portuguesos a l'interior del continent suramericà, en violació de la divisió imposta pel tractat de Tordesillas. El nou tractat reconeixia el principi de uti possidetis, que ya s'havia aplicat en tractats anteriors. Aixina, es va donar el reconeiximent del domini portugués sobre vastes zones de l'actual Brasil, a pesar de que Espanya s'havia mantingut fòra d'Àfrica en observança de lo acordat en el tractat de Tordesillas.
En compensació, la reina María va acceptar cedir l'illa d'Annobón, i un vago dret d'assentament i comerç en l'illa de Bioko, i les costes opostes a la mateixa en el Golf de Guinea. L'objectiu dels espanyols era fundar un port esclaviste des del que poder portar a terme la tracta directament. Esta illa (cridada Fernando Poo durant el domini colonial) va ser oficialment renombrada i reconeguda com Bioko.
Vore també
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tratado de El Pardo (1778)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.