El Temple de Set és una orde d'iniciació amagada fundada en 1975. Un nou moviment religiós i forma d'esoterisme occidental, el Temple defén una religió coneguda com setianisme, els practicants de la qual es diuen setianos. Açò a voltes s'identifica com una forma de satanisme, encara que els setianos no solen adoptar este terme i alguns acadèmics ho impugnen.

El Temple va ser establit en els Estats Units en 1975 per Michael Aquino, un politòlec nortamericana, oficial militar i membre d'alt ranc de l'Iglésia de Satanás d'Anton LaVey. Insatisfet en la direcció en la que LaVey estava duent a l'Iglésia, Aquino va renunciar i, segons el seu propi reclam, es va embarcar en un ritual per a invocar a Satanás, qui li va revelar un text sagrat anomenat El llibre de l'arribada de la nit. Segons Aquino, en esta obra Satanás va revelar que el seu verdader nom era el de Set, que havia segut el nom usat pels seus seguidors en l'antic Egipte. A Aquino es varen unir per a establir el Temple varis atres membres insatisfets de l'Iglésia de LaVey, i pronte es varen establir varis grups setianos en tot Estats Units.

Els setianos creuen que Set és l'únic deu real i que ha ajudat a l'humanitat donant-los un intelecte interrogant, la "Flama Negra", que els distinguix d'atres espècies animals. A Set se li té en alta estima com a mestre l'eixemple del qual deu ser emulat, pero no se li adora com una deidad. De base sumament individualista, el Temple promou l'idea de que els practicants deuen buscar l'auto-adoració i aixina alcançar l'immortalitat de la consciència. Els setianos creuen en l'existència de la màgia com una força que pot manipular-se a través del ritual, no obstant, el Temple no prescriu la naturalea d'estos rituals. Específicament, Aquino va descriure les pràctiques setianas com "màgia negra", un terme que definix idiosincráticament.

Despuix de l'iniciació en el temple, un setiano pot alvançar a lo llarc d'una série de sis graus, cada u dels quals requerix majors responsabilitats per al grup; com a resultat, la majoria dels membres permaneixen en els dos primers graus. Governat per un sum sacerdot o una suma sacerdot i un Consell de Nou més ampli, el Temple també es dividix en grups coneguts com pilones, a través dels quals els setianos poden reunir-se o comunicar-se per a alvançar en el seu treball màgic en un àrea en particular. Els pilones del temple ara estan presents en els Estats Units, Austràlia i Europa, i les estimacions situen la membresía del temple entre 200 i 500.

Definició

El Temple de Set és un nou moviment religiós, i es basa en formes anteriors d'esoterisme occidental. Entre els erudits acadèmics d'estudis religiosos, hi ha hagut cert debat sobre si el Temple de Set pot caracterisar-se com "satanisme" o no. Els erudits d'estudis religiosos Asbjorn Dyrendal, Massimo Introvigne, James R. Lewis i Jesper Aa. Petersen descriu el Temple de Set com un grup satànic, a pesar del seu renuencia a usar el terme "satanisme", degut a que és una branca de l'Iglésia de Satanás que continua usant la mitologia satànica. Pel contrari, l'erudit Kennet Granholm va argumentar que no deu considerar-se una forma de satanisme perque no posa émfasis en la figura de Satanás. Granholm va reconéixer que era un "actor en el mig satànic" i part del grup més ampli de tradicions esotèriques del camí de l'esquerra. Va sugerir que també podria vore's com una forma de "post-satanisme", continuant aixina reflectint els seus orígens històrics dins del satanisme religiós.

El Temple de Set està molt més arraïlat en idees esotèriques de lo que havia estat l'Iglésia de Satanás. Per lo tant, se li ha denominat "satanisme esotèric", un terme utilisat per a contrastar-ho en el "satanisme racional" que es troba en el satanisme LaVeyano. En conseqüència, ha segut etiquetat com el "ala intelectual del satanisme esotèric", i el Temple es presenta a sí mateixa com una religió intelectual. Aquino posseïa un P.h.D. en ciències polítiques i esta educació formal es va reflectir en la forma en que va presentar els seus arguments, en els que es basa àmpliament en la filosofia i les ciències occidentals.

Història

Fundació

 
Aquino en la seua esposa Lilith en 1999.
 
Tinent coronel Michael Aquino, especialisat en guerra sicològica.

Michael Aquino, naixcut en 1946, era un oficial d'inteligència militar especialisat en guerra sicològica. En 1969 es va unir a l'Iglésia de Satanás d'Anton LaVey i va ascendir ràpidament en les files del grup. En 1970, mentres estava servint en l'eixèrcit nortamericà durant la Guerra de Vietnam, Aquino estava destinat en B inn Cát en Vietnam del Sur quan va escriure un tractat titulat "Diabolicon" en el que reflexionava sobre la seua creixent divergència en les doctrines de l'Iglésia de Satanás. En este tractat, es presenten ensenyances sobre la creació del món, Deu i l'humanitat, aixina com l'idea dualista de que Satanás complementa a Deu. El personage de Lucifer es presenta com aportant coneiximent a la societat humana, una descripció de Lucifer que va ser heretada del poema épico de el XVII Paradise Lost de John Milton.

En 1971, Aquino va ser classificat com Magister Caverns de el IV ° dins de la jerarquia de l'Iglésia, va ser editor de la seua publicació El piteu hendida i va formar part del seu gobernant Consell dels Nou. En 1973 va ascendir al ranc de Magister Templi de el IV ° que no havia alcançat anteriorment. Segons els estudiosos del satanisme Per Faxneld i Jesper Petersen, Aquino s'havia convertit en la "mà dreta" de LaVey. No obstant, hi havia coses que a Aquino no li agradaven de l'Iglésia de Satanás; va pensar que havia atret a molts "seguidors de la moda, ególatras i excèntrics variats, l'interés principal dels quals en convertir-se en satanistas era exhibir les seues targetes de membresía per a la notorietat dels còctels". Quan, en 1975, LaVey va abolir el sistema de grups regionals, o grutas, i va declarar que en el futur tots els títuls s'entregarien a canvi de contribucions financeres o d'un atre tipo a l'Iglésia, Aquino es va sentir cada volta més descontent; va renunciar a l'organisació el 10 de juny de 1975. Si ben LaVey sembla haver tingut una visió pragmàtica i pràctica dels graus i del sacerdoci satànic, en l'intenció de que reflectixquen el paper social del posseïdor del títul dins de l'organisació, Aquino i els seus seguidors varen vore el sacerdoci com a espiritual, sagrat i irrevocable. Dyrendal, Lewis i Petersen descriuen a Aquino com, en efecte, acusant a LaVey del sacrilegi de la simonia.

Aquino després va proporcionar lo que s'ha descrit com un "mit fonamental" per a la seua religió setiana. Havent deixat l'Iglésia, es va embarcar en un ritual en l'intenció de demanar-li consell a Satanás sobre qué fer a continuació. Segons el seu relat, en el solstici d'estiu de 1975, Satanás va aparéixer i va revelar que volia ser conegut pel seu verdader nom, Set, que havia segut el nom usat pels seus adoradores en l'antic Egipte. Aquino va produir un text religiós, El llibre de l'arribada de la nit, que, segons ell, li havia segut revelat per Set a través d'un procés d'escritura automàtica. Segons Aquino, "no hi havia res obertament sensacional, sobrenatural o melodramático en el treball del llibre de l'arribada de la nit. Simplement em vaig assentar i ho vaig escriure". El llibre proclamava que Aquino era el mac del nou Aeon de Set i el hereu de el "mandat infernal" de LaVey. Aquino va declarar més tarde que la revelació de que Satanás era Set requeria la seua pròpia exploració de l'egiptologia, un tema sobre el que prèviament havia sabut comparativament poc.

El Llibre de l'arribada de la nit d'Aquino fa referència al El llibre de la llei, un text igualment "revelat" produït per l'ocultiste Aleister Crowley en 1904 que va assentar les bases de la religió de Crowley sobre Thelema. En el llibre d'Aquino, El llibre de la llei va ser presentat com un text espiritual genuí entregat a Crowley per fonts sobrenaturals, pero també es va declarar que Crowley havia entés mal tant el seu orige com el seu mensage. En fer referència a l'El llibre de la llei, Aquino es va presentar a sí mateixa com el hereu de Crowley tant com el de LaVey, i el treball d'Aquino es relacionaria en els escrits i creències de Crowley en una mida molt major de lo que ho va fer LaVey.


En establir el Temple, a Aquino es varen unir atres exmiembros de l'Iglésia de LaVey, i pronte es varen establir grups setianos, o torres d'alta tensió, en vàries parts dels Estats Units. L'estructura del Temple es va basar en gran mida en les de les órdens màgiques ceremoniales de finals de el XIX, com l'Orde Hermètica de la Golden Dawn i el Ordo Templi Orientis. Aquino ha declarat que creïa que LaVey no era simplement un líder carismàtic, sino que havia segut designat pel mateix Satanás (referint-se a esta autoritat carismàtica com el "Mandat Infernal") per a fundar l'Iglésia. Despuix de la divisió de 1975, Aquino creïa que LaVey havia perdut el mandat, que el "Príncip de les Tenebres" després va transferir a Aquino ya una nova organisació, el Temple de Set. Segons el historiador de la religió Mattias Gardell i el periodiste Gavin Baddeley, Aquino va mostrar una "obsessió" en LaVey despuix de la seua eixida de l'Iglésia, per eixemple, en fer públics documents judicials que reflectien negativament sobre el seu ex mentor, entre ells, órdens de restricció, procediments de divorç i una declaració de fallida. A la seua volta, LaVey satirizó el nou temple com "Els fills del desert de Llorer i Hardy". En 1975, el Temple es va incorporar com una Iglésia sense fins de lucre en Califòrnia, rebent el reconeiximent estatal i federal i l'exenció d'imposts més tarde eixe any.

Vore també

Referències