El factor de transcripció general IIH, també conegut com a factor de transcripció II humà o TFIIH, és un important complex proteic que eixercita funcions en la transcripció de varis gens que codifiquen proteïnas i en els processos de reparació per escissió de nucleòtits del ADN (NER). TFIIH va ser descobert en 1989 quan el factor de transcripció general δ o factor de transcripció bàsic 2 es va caracterisar com un factor de transcripció indispensable en ensajos in vitro. Este factor també es va aïllar de la rent i finalment es va denominar TFIIH en 1992.[1][2]

TFIIH consta de dèu subunidades, 7 de les quals (ERCC2/XPD, ERCC3/XPB, GTF2H1/p62, GTF2H4/p52, GTF2H2/p44, GTF2H3/p34 i GTF2H5/TTDA) formen el complex central. El subcomplejo quinasa activador de ciclina (CDK7, MAT1 i ciclina H) està vinculat al núcleu celular a través de la proteïna XPD.[3] Dos de les subunidades, ERCC2/XPD i ERCC3/XPB, tenen activitats helicasa i ATPansa, respectivament, i ajuden a crear el bucle de transcripció. En ensajos in vitro, estes subunidades solament es requerixen per a la transcripció si el ADN mòle no està ya desnaturalizado o si està superenrollado.

Atres dos subunidades de TFIIH, CDK7 i ciclina H, fosforilan els aminoàcits de serina en el domini C-terminal de l'ARN polimerasa II i possiblement atres proteïnes involucrades en el cicle celular. Ademés d'una funció vital en l'inici de la transcripció, TFIIH també participa en la reparació per escissió de nucleòtits.

Història

Ans que TFIIH fora identificat, ya era conegut en atres noms. Este factor es va aïllar per primera volta en 1989 de fege de rata, batejat en eixe moment com a factor de transcripció delta. També es va aïllar d'una cèlula cancerosa coneguda en eixe moment com a factor de transcripció bàsic 2, i es va aïllar de rent en el nom de factor de transcripció B. Finalment, en 1992 va ser rebatejat com TFIIH.[4]

Estructura

El TFIIH consta de dos subunidades principals: la que conforma el núcleu o XPB, que presenta les subunidades p62, p52, p44, p34 i p8; i CAK, compost per CDK7, ciclina H i MAT1. L'unitat que unix el núcleu XPB al CAK es diu XPD.[5]


Referències

  1. ↑ (February 1992).«Factors involved in specific transcription by mammalian RNA polymerase II. Identification and characterization of factor IIH».The Journal of Biological Chemistry.267(4): 2786–93.
  2. ↑ (May 2000).«Mechanism of ATP-dependent promoter melting by transcription factor IIH».Science.288(5470): 1418–22.doi:10.1126/science.288.5470.1418.
  3. ↑ (2000).«Transcription of eukaryotic protein-coding gens».Annual Review of Genetics.34: 77–137.doi:10.1146/annurev.genet.34.1.77.
  4. ↑ (June 2018).«The essential and multifunctional TFIIH complex».Protein Science.27(6): 1018–1037.doi:10.1002/pro.3424.
  5. ↑ (April 1994).«Dual role of TFIIH in DNA excision repair and in transcription by RNA polymerase II».Nature.368(6473): 769–72.doi:10.1038/368769a0.