Submicénico

Submicénico és la denominació donada al periodo arqueològic de l'Antiga Grècia que pren el seu nom de l'estil de ceràmica de l'época. Normalment s'acota entre els anys 1200 a. C. i 1050 a. C. i es correspon en l'Heládico recent III C, encara que l'us del terme submicénico ha pres a voltes distints significats: en ocasions se li ha donat eixe nom a tot allò que se situava entre el Heládico recent III C i el protogeométrico; a voltes se li ha donat el nom sol a una variant ceràmica de la regió occidental del Ática o a voltes s'ha usat per a denominar l'estil d'un cert tipo de ceràmica anterior a la protogeométrica trobada en una regió concreta i la cronologia de la qual pot ser diferent de la d'atres regions.

Descobriment i Investigació

La ceràmica submicénica no s'ha investigat exhaustivament pel llimitat número de jaciments descoberts. L'estil va ser identificat per primera volta en 1939 pels arqueòlecs alemans Wilhelm Kraiker i Karl Kübler, basant-se en troballes dels cementeris de Kerameikos i Pompeion en Atenes i Salamina. L'existència de l'estil va ser inicialment qüestionada pels arqueòlecs fins que descobriments posteriors en Micenas varen confirmar estrats micénicos tardans i submicénicos diferenciats.

Context i distribució

La ceràmica submicénica es troba principalment en contexts com inhumacions i tombes de cista construïdes en pedra. La distribució de les troballes sugerix un patró d'assentament compost per llogarets i pobles. Ademés d'Atenes i Salamina, s'ha descobert ceràmica submicénica en Corinto, Ásine, Kalapodi, Lefkandi i Tirinto.

Bibliografia

• María José Hidalgo de la Vega, Juan José Sayás Abengochea i José Manuel Roldán Hervás: Història de la Grècia antiga, pàgina 77. Salamanca: Universitat de Salamanca, 1998. ISBN 84-7481-889-3.
• Ian Morris. Història i cultura. La revolució de l'arqueologia, pàgines 242-243. Barcelona: Edhasa, 2007. ISBN 978-84-350-2648-2
• Oliver Dickinson. El Egeo, pàgines 31-33. Barcelona: Bellaterra, 2010. ISBN 978-84-7290-488-0