Stereo personal
Un stereo personal o reproductor de casset personal és un reproductor d'àudio portàtil que utilisa un reproductor d'audiocassette a bateria i en alguns casos té una ràdio AM/FM. Açò permet a l'usuari escoltar música a través d'auriculars mentres camina, corre o es relaixa. El stereo personal típicament té un clip de cinturó o una correja de muscle aixina que un usuari pot subjectar el dispositiu a un cinturó o dur-ho damunt del seu muscle. Alguns stereos personals venien en un porta pila separat.
.jpg)
El primer stereo personal patentat va ser el Stereobelt, creat en Alemània Occidental pel brasiler Andreas Pavel en 1977. Pavel va intentar comercialisar el seu disseny d'un cinturó pero no va poder fer-ho.[1]
El primer stereo personal comercial va ser el Walkman Sony realisat en 1979, creat per Akio Morita, Masaru Ibuka (el cofundador de Sony) i Kozo Ohsone. Es va fer popular i àmpliament imitat en el 1980. En llenguage diari, "walkman" es va convertir en un terme genèric, referint-se a qualsevol stereo personal, sense importar productor o marca. La proliferació dels walkman va contribuir a que els cassets de cinta superaren els disc de vinil en registres de venda per primera volta en 1983. L'introducció del walkman va coincidir en la moda aerobica de 1980, fent-se molt popular escoltar música durant entrenaments. Ademés, la prevalença de reproductors de cassets portàtil es correlaciona en un aument de 30 per cent de les persones que fan eixercici entre 1987 i 1997.[2][3]
.jpg)
Del primer model i les seues posteriors revisions Sony va vendre millons d'unitats, encara que quan va aparéixer, en 1979, pocs podien permetre's (comprar-se) un pel seu elevat preu. El walkman permetia obtindre calitat de sò, a través d'auriculars estéreos, similar a la d'un equip caser, sense ser tan voluminós. L'àmplia difusió del walkman també va canviar radicalment el negoci dels vells tocadiscos i li va donar el primer colp al disc de vinil, ya que el casset era més fàcil de reproduir i més barat. El walkman és tot un símbol dels anys 1980. El 24 d'octubre de 2010 Sony va deixar de fabricar-ho, despuix de 25 anys en el mercat.
Originalment, el Walkman de Sony utilisava com a soport per a almagasenar la música, el casseste compacte de Philips "Compact Cassette", que permetia almagasenar fins a 60 minuts (30 minuts per cara) en una calitat acceptable; ya en 1975, Sony disponia d'un equip que usava el casset com a soport: es tractava d'una gravadora portàtil alimentada per bateries que gravava i reproduïa una sola pista (monofònica) en un micròfon integrat i un chicotet altaveu; el walkman simplement era una modificació, no gravaria, pero reproduiria, cap a 1979, el sò estereofónicament, i no tindria altaveu integrat, pero sí un conector per a auriculars; la seua carcassa també era metàlica, pero més chicoteta i llaugera.
Posteriorment va incorporar, cap a 1984, un sintonizador AM/FM Stereo anàlec; va acceptar cintes de diòxit de crom en sistema de reducció de sorolls Dolby B i equalisador de 5 bandes, en 1989; també autorreverse cap a 1993; d'esta forma, progressivament es va fer més sofisticat i complet.
Més alvance es va amprar el Disc Compacte o Compact Disc com a font; este walkman, que es va conéixer com Discman en 1995, va tindre sistema anti-shock en 2001 per a que no s'interrompera la música després d'una sacsada accidental, més reforç de baixos, etc.
També existixen walkman en DAT, en MiniDisc, i els més moderns en targetes o memòries flash integrades. No obstant, estos últims, a pesar de ser superiors tecnològicament parlant, no emulen encara la versatilitat del mític Walkman de casset en carir d'una ràdio AM/FM que permetia als seus usuaris dispondre de gran varietat de programació, ademés de la música gravada.
Controvèrsia
editarA Andreas Pavel,[4] inventor alemà-brasiler, se li atribuïx l'invenció del primer reproductor d'àudio estéreo portàtil en 1972. Pavel va estudiar filosofia i va participar en varis moviments intelectuals i creatius, era un gran amant de la música i el fet de que es desplaçara constantment li varen dur a idear el seu "cinturó estéreo". Durant la dictadura militar es va exiliar en Europa, va intentar vendre la seua idea a vàries empreses pero estes no varen vore la seua idea en bons ulls i Pavel va acabar per patentar el seu invent.
Sony va començar negociacions en Pavel sobre la propietat intelectual de l'invenció, i va reconéixer, en 1986, que li serien pagades regalías pel seu invent, sense reconéixer-se la propietat intelectual. Curiosament, segons varen contar els fundadors de Sony, la seua creació es va deure a que en un calorós matí de 1979, a Masaru Ibuka (un dels fundadors de Sony) li varen entrar ganes d'escoltar música mentres corria, per lo que immediatament va buscar la forma de fer realitat eixe desig. Per a això, va extraure el circuit de gravació d'un magnetòfon i va colocar un amplificador estéreo en uns caixcos. Pero en el llibre autobiogràfic Made in Japan que Akio Morita va publicar en 1986, diu:
- “L'idea va prendre forma quan, un dia, Ibuka entre a la seua oficina en un dels nostres gravadors estereofònics portàtils de cinta i un parell dels nostres auriculars de tamany normal. Tenia aspecte desgraciat i es queixava pel pes dels aparats. Li vaig preguntar qué tenia en ment i llavors em va explicar: “M'agrada escoltar música, pero no vullc molestar als demés. No puc estar assentat ací tot el dia al costat del meu equip estereofònic. La meua solució és dur la música en mi, pero l'equip és massa pesat. (…) La queixa de Ibuka em va posar en moviment: els vaig demanar als nostres ingeniers que prengueren un dels nostres confiables gravadors de cinta en cassette, li llevaran el circuit de gravació i el altoparlante, i ho reemplaçaren per un amplificador estereofònic. Vaig dissenyar els demés detalls que volia, entre els que figuraven auriculars molt llaugers. Estos varen resultar ser una de les peces més importants del proyecte Walkman.”
En el pas dels anys Sony va canviar la seua versió en 2005, despuix de la mort de Akio Morita, en un juí en Gran Bretanya a on Andreas Pavel exigia ser reconegut com l'inventor original de l'aparat. Despuix d'eixe juí, Sony va acceptar pagar a Pavel els drets que li corresponien i regalías per l'invenció, en una sifra no divulgada.
Últimes edicions i models
editarA partir del 2006, Sony ha llançat nous reproductors Walkman-Mp3 i han optat també per transferir la marca Walkman als seus teléfons mòvils Sony Walkman, reproductors de música que se sincronisen en el Windows Mija Player de Windows. No obstant els competidors en telefonia celular han desenrollat alternatives a esta marca com la Série XpressMusic de Nokia, la série Rokr de Motorola i més encara recentment en les versions DolbyPhone de LG I la Gama Beat de Samsung aixina com algunes companyies menors que també han tret teléfons-celulars dedicats a música
En setembre del 2008, Sony va llançar la seua série S que duyen moltes novetats sobre els seus anteriors models, com, cancelació de soroll en el seu models NWZ-S738F el qual reduïx fins a un 75%el soroll extern, millor reproducció de video en comparació als seus models anteriors i Millorament de baixos, la funció incorporada en pràcticament tots els productes d'àudio de la marca. La serie S està disponible en tres capacitats: 4, 8 i 16 GB.
La serie W és el reproductor llançat en el primer trimestre del 2009 i és el primer reproductor tipo auriculars del mercat, ya que tot el sistema, la bateria i la memòria es troben en els auriculars. Est és el model deportiu de la marca i inclou el sistema Zappin, que és un sistema que permet trobar ràpidament les cançons escoltant fragments d'estes, este sistema també es va incloure posteriorment en la nova serie B (NWZ-B140/F). Este model està disponible en 2 GB de memòria i en 3 colors, rosa, taronja i negre.
La Série X és el reproductor que Sony va llançar en juny del 2009 per la commemoració dels 30 anys Walkman encara que ya no es fabricava, en el mercat. Este model, inclou una pantalla de 3 polzades OLED i és el primer reproductor Walkman en pantalla tàctil, ademés del sistema de cancelació de soroll i conexió Wi-Fi. Este model ve en una carcassa negra en acabament de mineral granit i en dos capacitats: 16 i 32 GB.
Este model també permet la sincronisació en la biblioteca d'iTunes. És el primer reproductor que no és d'Apple en poder tindre us parcial d'iTunes.
Un dels aspectes més destacats també en les seues últimes edicions és la gran autonomia de la bateria, per eixemple, en la serie S reproduïx contínuament fins a 40 hores de música o 10 hores de vídeo i en la série X, reproduïx fins a 33 o 60 hores de música i 12 hores de vídeo.
En 2011 varen llançar al mercat la série I que venia en tres capacitats 4,8,16 GB.
En agost de 2012, en acabant de que Sony va adquirir el 50% de les accions de Sony Mobile Communications AS, Sony va decidir posar en l'actualitat la llínea Walkman-com una llínea de productes estéreos personals i cessar la producció dels nous teléfons celulars pero no va suspendre el soport tècnic als teléfons Walkman ya retirats del mercat.
Quan Sony encara era Sony Ericcson, es va incorporar un reproductor de música als seus dispositius cridat Walkman, llançant inclús versions de mòvils en el llinage Walkman en els que es destacava la calitat i la facilitat de reproduir música en el nostre dispositiu mòvil. Els últims teléfons inteligents de Sony, de la série Xperia NXT (llançats a partir d'agost de 2012 en OS Android 4.0) inclouen una aplicació oficial de Sony "WALKMAN", que no és més que el reproductor de música de les seues estéreos personals incrustada en les funcions d'estos teléfons inteligents i que inclouen les mateixes tecnologies de millorament d'àudio, tals com Clear Àudio, Megabass, XLoud, DSSE i equalisador gràfic controlat per l'usuari.
Sony va mantindre a Walkman com a reproductor de música predeterminat dels seus Teléfons inteligents, fins que posteriorment es renombró com "Música", sent els principals canvis: L'interfaç adaptat a Material Design present en Android 5 Lollipop, retocs en l'experiència d'usuari, aixina com funcions per a gestionar la biblioteca i crear llistes de reproducció, funcions de temporisador, etc. El motiu de canvi de nom es deu a que si be durant molt temps la marca Walkman ha segut associada a la música, les noves generacions d'usuaris ya no fan eixa associació per no haver tingut contacte en el Walkman original.
Vore també
editarReferències
editar
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stereo personal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.