Skylab 3
Skylab 3 (també cridat SL-3 o SLM-2[1]) va ser la segona missió tripulada en destí a Skylab, la primera estació espacial nortamericana. La missió va començar el 28 de juliol de 1973, en el llançament de tres astronautas a bordo d'una nau Apolo des d'una eixida Saturn IB i va tindre una duració de 59 dies, 11 hores i 9 minuts. Es varen efectuar en total 1084,7 hores d'experiments relacionats en temes com a estudis mèdics, observacions solars i estudis sobre els recursos de la Terra, entre uns atres.
Les missions tripulades en destí a Skylab varen ser oficialment cridades Skylab 2, Skylab 3 i Skylab 4, sent Skylab 1 el nom de la pròpia estació espacial. No obstant un error de comunicació va provocar que els emblemes de les missions tripulades tingueren erròneament la numeració Skylab I, Skylab II, i Skylab 3 respectivament[1],.[2]
Tripulació
| Funció | Astronauta | |
|---|---|---|
| Comandant | Alan L. Bean, NASA | |
| Pilot | Jack R. Lousma, NASA primer vol espaci a el | |
| Pilot científic | Owen K. Garriott, NASA primer vol espacial | |
Tripulació de reserva
| Funció | Astronauta | |
|---|---|---|
| Comandant | Vance Brand | |
| Pilot | Don Lind | |
| Pilot científic | William Lenoir | |
Tripulació de respal
Robert L. Crippen Richard H. Truly Henry W. Hartsfield, Jr William E. Thornton
Paràmetros de la missió
Massa: 20 121 kg Altitut màxima: 440 km Distancia: 39,4 millons de km Llançador: Saturn IB
Perihelio: 423 km Apogeu: 441 km Inclinament orbital: 50° Periodo: 93,2 min
Activitat extravehicular
EVA 1 Astronautes participants: Garriott i Lousma EVA 1 Començ: 6 d'agost de 1973, 17:30 UTC EVA 1 Final: 7 d'agost 00:01 UTC Duració: 6 hores, 31 minuts
EVA 2 Astronautes participants:Garriott i Lousma EVA 2 Començ: 24 d'agost de 1973, 16:24 UTC EVA 2 Final: 24 d'agost 20:55 UTC Duració: 4 hores, 31 minuts
EVA 3 Astronautes participants: Bean i Garriott EVA 3 Començ: 22 de setembre de 1973, 11:18 UTC EVA 3 Final: 22 de setembre 13:59 UTC Duració: 2 hores, 41 minuts
Mapage de Rajos X Galàctics S150
El experiment de rajos X S150 es va enviar en Skylab 3. L'experiment astronòmic era un satèlit de rajos X d'1.360 kg que va ser dissenyat per a buscar rajos X galàctics suaus. Abans s'havien realisat missions curtes i el S150 seria un proyecte més llarc. El S150 tenia un gran detector de rajos X suaus i estava montat damunt de l'etapa superior del Saturn S-IVB. Quan es va llançar, el S150 va volar darrere i baix del Skylab el 28 de juliol de 1973. L'experiment de el S150 es va desplegar en acabant de que la càpsula Apolo es va separar de l'etapa S-IVB. El S150 tenia la seua pròpia carcassa protectora per al vol. L'experiment en el S150 va durar 5 hores, ya que les seues bateries varen permetre al S150 medir la mitat del cel. Les senyes de l'experiment es varen registrar en una gravadora i es varen enviar a les estacions terrestres quan estaven disponibles. El S150 va ser dissenyat pels científics de l'Universitat de Wisconsin, el Dr. William L. Kraushaar i Alan Bunner. S150 podria detectar fotons de 40-100 àngstrom.[3][4][5][6] La sonda Wilkinson Microwave Anisotropy Probe de 2001 va proporcionar un mapa de rajos X galàctics suaus més detallat, lo que confirma la troballa del mapage de rajos X galàctics S150.[7][8]
Desenroll de la missió
La missió Skylab 3 va desapegar el 28 de juliol de 1973 en tres tripulants, Alan Bean, Jack Lousma i Owen Garriott, a bordo d'una eixida Saturn IB en la missió de realisar experiments en l'estació espacial Skylab, la primera estació espacial nortamericana.
Durant la fase d'aproximació a l'estació espacial es varen detectar problemes en un de les eixides del sistema de control de reacció que permet fer fins ajusts en la trayectòria del mòdul de mando i es va produir una fuga. La tripulació va conseguir acoplar-se a Skylab en total seguritat pero el problema no va quedar completament resolt ya que no es podia assegurar que els astronautes no tornaren a tindre problemes quan tingueren que partir de l'estació. Una missió de rescat, denominada Skylab Rescue, va ser preparada en lo que seria el primer llançament d'un mòdul espacial Apolo per a una missió de rescat, aprofitant la capacitat de l'estació Skylab per a acoplar-se en dos mòduls al mateix temps. Els astronautes i el Control de Missió varen determinar finalment que el mòdul podia propulsarse en les dos eixides restants en seguritat, per lo que Skylab Rescue va ser cancelat.
La tripulació va instalar un parasol bipolar durant la primera missió EVA, un dels dos mecanismes duts prèviament per la missió Skylab 2 per a compensar la destrucció de l'escut anti-micrometeoritos i de protecció tèrmica destruït durant el llançament de l'estació Skylab. El nou parasol, dissenyat per a mantindre l'estació espacial a una temperatura habitable, es va instalar sobre l'atre escut prèviament instalat pels astronautes de Skylab 2.
Skylab 3 va realisar estudis mèdics que varen ampliar enormement els coneiximents sobre l'adaptació i la readaptació fisiològica que sofrixen els humans durant el vol espacial, continuant aixina en els treballs en esta matèria de la missió precedent. Ya que Skylab 3 va duplicar el récort de estadía en l'espai per a un ser humà (els astronautes varen estar casi dos mesos en l'espai durant esta missió), els efectes fisiològics sobre els astronautes varen ser més notoris, lo que va permetre realisar estudis més complets.
Skylab 3 també va realisar experiments biològics que tenien previst estudiar els efectes de la microgravedad en ratons, mosques de la fruta, cèlules individuals i cèlules en mig de cultiu. No obstant els experiments relacionats en les rates i mosques no es varen poder realisar per un tall en l'electricitat 30 hores despuix del llançament i que va provocar la mort dels animals.[9]
Els alumnes de secundària de tot Estats Units varen participar en les missions Skylab proponent experiments en astronomia, física i biologia. Els estudis realisats durant la missió Skylab 3 varen tractar sobre l'estudi de la lliberació de gasos en microgravedad, els rajos X de Júpiter, inmunología in vitro, la formació de teles d'aranya, la ciclosis, la medició de la massa i l'anàlisis dels neutrons.
Insígnia de la missió
L'insígnia circular de la tripulació és l'Home de Vitruvio de Leonardo dona Vinci, modificat per a llevar els òrguens genitals. En un segon pla es pot vore un disc dividit en dos parts, una representant una mitat del Sol (en taques solars), l'atra representant una mitat de la Terra. L'insígnia té un fondo blanc en el que es varen inscriure els noms dels astronautes i « Skylab II» en roig, blanc i blau vorejant tot l'emblema. Les esposes dels astronautes varen rebre secretament una atra insígnia mostrant una « dòna universal» en els seus noms en lloc del dels seus esposos. Logotips en esta última representació varen ser pegats en els casellers a bordo del mòdul de comando com a sorpresa per a la tripulació.
Vore també
Activitat extravehicular Skylab Skylab 2 Skylab 4 Amerizaje
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Skylab Numbering Fiasco». Living in Space. William Pogue Official Website. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2009. Consultat el 7 de febrer de 2009.
- ↑ «Naming Spacecraft: Confusion Reigns». collectSPACE. Consultat el 24 d'abril de 2011.
- ↑ NASA, Skylab S150 X-ray Experiment
- ↑ NASA, NASA Space Science Data Coordinated Archive Header Soft X-Ray Sky Survey
- ↑ Skylab's Astronomy and Space Sciences, By United States. National Aeronautics and Space Administration Scientific and Technical Information Branch
- ↑ NASA, Skylab S150 X-ray Experiment
- ↑ «WMAP News: Events Timeline».
- ↑ Citrin, L.. «WMAP: The Wilkinson Microwave Anisotropy Probe». Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2017.
- ↑ «Programs, Missions, and Payloads – Skylab 3». Life into Space: Space Life Sciences Experiment. NASA. Archivat des d'el original, el 21 de març de 2009. Consultat el 9 de febrer de 2009.
Skylab: Command service module systems handbook, CSM 116 – 119 (PDF) April 1972 Skylab Saturn 1B flight manual (PDF) September 1972 NASA Skylab Chronology Marshall Space Flight Center Skylab Summary Skylab 2 Characteristics SP-4012 NASA HISTORICAL DATA BOOK
Enllaços externs
Skylab: Command service module systems handbook, CSM 116 – 119 (PDF) April 1972 Skylab Saturn 1B flight manual (PDF) September 1972 NASA Skylab Chronology Marshall Space Flight Center Skylab Summary Skylab 3 Characteristics SP-4012 NASA HISTORICAL DATA BOOK
«meus_index=41 Skylab 3». Life Sciences Data Archive. NASA. Archivat des d'el meus_index=41 original, el 24 d'octubre de 2011. Consultat el 20 de juny de 2012. NASA Glenn Research Center
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Skylab 3» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.