El Sinus Roris (en llatí"Baïa del Rocío") és una extensió del brode nort de l'Oceanus Procellarum, un extens mar llunar. Les coordenades selenográficas del centre d'esta baïa establides per l'UAI són 54.0° Nort, 56.6° Oest, i el seu diàmetro envolvente és de 202 km.[1]

Erro al crear miniatura:
Sinus Roris
Erro al crear miniatura:
Image LRO

Les seues fronteres no són fàcilment distinguibles. La baïa pròpiament dita està emmarcada en la seua vora occidental pels cràters Markov i Oenopides, i al nort per Babbage i South. En la vora oriental està unit a el Mare Frigoris.

Erro al crear miniatura:
Cràter Harpalus en el sector nort-oriental del Sinus Roris

Molts selenógrafos han interpretat lliurement les dimensions del Sinus Roris. Els mapes llunars a sovint indiquen una regió molt més gran per a esta baïa que les dimensions oficials. Els seus llímits poden variar des de més allà dels cràters Gerard i Repsold a l'oest, Harpalus a l'est, i tan llunt al sur com els 44° de latitut Nort, acostant-se a el Mons Rümker.

L'àrea a on les coordenades oficials coloquen esta baïa té un albedo generalment més alt que la mar situada al sur, provablement per depòsits de materials eyectados per impactes localisats al nort.

Conceptes pioners plantejats per Wernher von Braun d'un aterrisage en la Lluna contemplaven l'establiment d'una base llunar permanent en la regió del Sinus Roris.[2] Estes idees de base, despuix molt modificades, varen dur al desenroll de el Programa Apolo.

La novela d'Arthur C. Clarke "Naufragi en la mar selenita" està ambientada en un lloc fictici denominat el "Mar de la Set", localisat dins del Sinus Roris.

Denominació

editar

El nom de la baïa va ser adoptat per l'Unió Astronòmica Internacional en 1935.


Referències

editar
  1. «Sinus Roris» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
  2. «Von Braun Llunar Lander». Encyclopedia Astronautica. Consultat el 5 de setembre de 2015.