Sector quaternari
El sector quaternari és una part de l'economia que la seua característica és estar basat en el coneiximent i incloure servicis impossibles de mecanisar, tals com la generació i intercanvi d'informació, tecnologia, consultoria, educació, investigació i desenroll, planificació financera i uns atres servicis o activitats principalment intelectual.[1][2]
El terme s'ha utilisat aixina mateix per a descriure als mijos de comunicació, la cultura i el govern::[3] pot ser clau en el desenroll d'una millor joventut ya que inclou també l'educació.
En el sector quaternari, les empreses invertixen per a assegurar una major expansió, #lo que es veu com un mig de generar majors màrgens o rendabilitat de les inversions. L'investigació es dirigix cap a la reducció de costs, aprofitament dels mercats, la producció d'idees innovadores, nous métodos de producció i métodos de fabricació, entre uns atres. Per a molts sectors, com la indústria farmacèutica, dit sector és el de més alt valor afegit, ya que crea futurs productes de la marca d'els que es beneficiarà en un futur la empresa.
El sector quaternari inclou les activitats vinculades al desenroll i l'investigació de noves tecnologies. Estes tecnologies de punta s'apliquen a tots els sectors de l'economia i porten la davantera en l'investigació científic-tecnològica; són, per eixemple, la microelectrónica, l'informàtica, la robòtica, l'indústria aeroespacial, les telecomunicacions i la biotecnología. Este sector requerix d'importants inversions en capital humà per a cobrir els sòus i els honoraris dels empleats, que tenen una alta capacitació.
CaracterístiquesEditar
El sector quaternari es caracterisa per realisar activitats d'innovació, impossibles de mecanisar i relacionades en el valor intangible de l'informació, comprenent la gestió i la distribució d'esta i la seua aplicació en qualsevol part dels atres tres sectors productius. Aixina que, que es dedica a recaptar informació i aplicar-la per a obtindre productes, servicis o processos innovadors. És un sector de gran creiximent, pese a haver segut exagerat en ocasions.[4]
Este quart sector inclou servicis altament intelectuals de l'investigació, el desenroll, l'innovació i l'informació, com assessoria, programació, consultoria o docència, especialment universitària; pero també l'investigació bàsica i aplicada. Tradicionalment se li considerava com a part del sector terciari, pero la seua importància, cada volta més creixent i diferenciada, ha fet que alguns autors advoquen per considerar-ho com un sector separat.[5] No obstant, no existix acort entre els economistes, per #lo que les definicions i continguts del terme varien segons l'autor i de fet, alguns inclouen en ell el sector de oci, el entreteniment o l'administració de cada país. Pese a això, la majoria enquadren en ell aquelles empreses i institucions que presten servicis relacionats en la tecnologia més puntera, com la informàtica i les TIC (tecnologies d'informació i comunicació), la robòtica, la domòtica, la telemàtica, la consultoria (assessoria per a empreses) i de la I+D+I (investigació, particularment en els camps científics).
El seu orige està en un tractament més detallat de la classificació de les tasques productives en tres sectors econòmics, pero en el propòsit de diferenciar certes activitats tradicionalment considerades com a part del tercer sector o sector servicis, ya que tals servicis intelectuals inclouen la característica de que han resultat impossibles de mecanisar. Per eixemple, alguns països s'ha conseguit que els robots facen funcions de cambrers o que arrepleguen i analisen mostres en atres planetes,[6]pero no s'ha conseguit que poden formular hipòtesis, aplegar a conclusions per sí mateixos o respondre a preguntes obertes.
Este sector és especialment important en els països desenrollats i requerix una mà d'obra altament qualificada, al contrari dels demés, pero autores com Lourdes Casanova neguen que dit patrimoni es mantinga en el sigle XXI en casos com China, Índia o Brasil que apareixen en determinats índexs en algunes de les empreses més innovadores del món.[7]
ImportànciaEditar
El sector quaternari cobra importància per ser vist com aquell a on les companyies invertixen en la perspectiva d'assegurar futures expansions. L'investigació seria dirigida cap a la reducció de costs, l'expansió de mercats, l'expansió d'idees innovadores, llançament de nous productes o l'introducció de nous métodos de producció i manufactura. Es comenta que para moltes indústries elles les farmacèutiques com *Pfizer, este sector és el més valiós, ya que crea futures llínees de productes de les que les mateixes es beneficiaren a llarc determini.
És un sector que pot comprendre tot tipo d'activitats, com les agrícoles (en casos com la programació dels sistemes de rec per goteig) o les mineres (cas de la localisació de metals en valor industrial descobrint els llocs impactats per asteroides o meteorits), pero a on més han despuntat ha segut en les empreses orientades a l'ocupació de tecnologia alvançades com les biotecnològiques, les de programació d'aplicacions, microelectrònica o assessoria financera.[8]
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- ↑ Plantilla:Cite news
- ↑ Plantilla:Cite news
- ↑ Plantilla:Cite news
- ↑ Mejía Quintana, 2004, p. 421.
- ↑ Mejía Quintana, 2004, p. 421 i següents.
- ↑ «Robots e industria» (vídeo). Madrid: Fundación Juan March (25 de abril de 2016). Consultat el 17 de junio de 2016.
- ↑ Casanova, Lourdes (2010). «Las multinacionales latinoamericanas en los albores de una gran oportunidad». Fundação Getulio Vargas. «pp. 439–445.»
- ↑ Pachón Orjuela, 2005, p. 16.
Bibliografia citadaEditar
- , Universidad Nacional de Colombia. ISBN 9587014197.
- , Norma. ISBN 9580467684.
Enllaços externsEditar
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Sector cuaternario de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.