Seahenge, també conegut com Holme I, va anar un monument prehistòric ubicat en el poble de Holme-next-the-Siga, prop d'Old Hunstanton en el comtat anglés de Norfolk. Un círcul de fusta en una raïl d'arbre cap a dalt en el centre, Seahenge, junt en el círcul de fusta propenc Holme II, es varen construir en la primavera-estiu de 2049 a. C., durant l'Edat del Bronze en Gran Bretanya.[1] La teoria contemporànea és que es varen utilisar en fins rituals; en particular Holme II ha segut interpretat com un monument mortuorio que originalment va poder haver format el llímit d'un túmulo funerari.

Erro al crear miniatura:
Seahenge

En la finalitat de preservar la fusta en el lloc de l'exposició a l'aire, per la recent exposició dels restants per la mar, es va excavar en la primavera de 1999,[2] i els seus restants duts a un museu arqueològic i després a un museu marítim per a la conservació de la fusta. En 1999, alguns dels excavadors varen colocar una reproducció prop del lloc. En 2008, despuix de més estudis, es va erigir una segona reproducció prop de l'ubicació de l'original. Per la controvèrsia sobre l'excavació de Seahenge, Holme II es va deixar en el lloc per a ser monitoreado ya que és gradualment destruït per l'erosió.

Seahenge es diu aixina per analogia en Stonehenge, pero Seahenge no posseïa un henge real (una sanga de tancament monumental, en un banc apilat fora), lo que ho convertix en una categoria diferent de monument.

Descripció

El lloc constava d'un anell exterior compost per cincuenta y cinco chicotets troncs de roure dividits que formaven un recint més o menys circular d'al voltant de 7 per 6 metros. En lloc de colocar-se en forats individuals, els voltons es varen colocar al voltant d'una sanga de construcció circular. Els seus costats dividits miraven cap a dins i la seua corfa cap a fòra (en una excepció en la que ocorre lo contrari). Un dels troncs en el costat suroest tenia un forcall en forma d'I angosta que permetia l'accés a l'àrea central. S'havia colocat un atre poste fòra d'esta entrada, lo que hauria impedit que ningú vera l'interior. Els voltons es varen enterrar a una profunditat d'1 metro de la superfície contemporànea, encara que no se sap quànt s'estenien originalment cap a dalt. En el centre de l'anell hi havia un gran tocón de roure invertit.[3] En el moment de la construcció, el lloc estava rodejat de marismas.[4]

Seahenge es va construir a principis de l'Edat del Bronze, un periodo de temps que va vore la creixent adopció de l'agricultura i el sedentarisme en Gran Bretanya. Els qui varen construir el monument varen utilisar a lo manco cinquanta astrals de bronze diferents, que es varen usar per a donar forma a la fusta a les llongituts i formes desijades, en un moment en que, segons creuen els arqueòlecs, les ferramentes de bronze encara eren relativament rares i tenien només es va introduir en Gran Bretanya uns pocs sigles abans .[5]

Utilisant una varietat de tècniques científiques, els arqueòlecs han aplegat a la conclusió de que tots els arbres utilisats en la construcció del monument varen ser talats en el mateix any, 2049 a. C., mentres que la condició de l'albura indicava que havia segut tallada en primavera o principis d'estiu.[5] Els roures haurien segut transportats des de certa distància ya que no són comunes prop del lloc.[6] Segons Watson (2005) en haver segut tots els arbres talats al mateix temps, sugeriria fortament que la construcció del círcul va ser feta en un sol event, i que s'hauria requerit una gran cantitat de treball per a talar, transportar, preparar i erigir la fusta, per lo que també era provable que el treball ho fera un gran número de persones, possiblement tota una comunitat o una família extensa.[5]

 
Vestigis d'un bosc inundat en la plaja de Holme-next-the-Siga, prop de l'ubicació de Seahenge

Seahenge es va construir originalment en una marisma salina i, a lo llarc dels sigles, l'àrea es va convertir en un chapull d'aigua dolça, ya que va créixer una barrera en alta mar que va impedir que l'aigua de mar tinguera accés a l'àrea al voltant del círcul. Açò, a la seua volta, va permetre que creixqueren arbres d'aliso en l'àrea, lo que eventualment va crear una capa de turba sobre les marismas. En l'aument del nivell de la mar en els últims milenis, la mar va alvançar i, finalment, l'arena va començar a cobrir la turba. A través d'este procés, Seahenge eventualment va passar d'estar terra adins a estar en plena plaja, quan va ser descoberta per l'erosió de l'arena i la turba a fins de el XX, quatre mil anys des de la seua construcció original.[5]

Descobriment i excavació

A principis de la primavera de 1998, John Lorimer, un arqueòlec aficionat, estava peixcant camarones en el seu cunyat Gary en la plaja de Holme.[7] La parella va trobar una cap d'astral de l'Edat del Bronze en el cieno, pero al principi no sabien qué era. Intrigado, Lorimer va visitar l'àrea repetidament i finalment va trobar un tocón d'arbre que havia segut desenterrado en la plaja, alguna cosa inusual perque semblava estar boca avall.[8] Un amic detector de metals va reconéixer més tarde l'importància del lloc, per lo que es va posar en contacte en el Museu del Castell de Norwich. Els arqueòlecs del museu varen examinar el cap de l'astral, la segona trobada en Holme en solament uns mesos. Lorimer va continuar monitoreando el tocón d'arbre invertit. l'erosió de les ones va expondre gradualment un anell circumdant de postes de fusta, lo que confirma que el lloc va ser una construcció humana intencional. Lorimer va tornar a posar-se en contacte en el Museu del Castell.[5]

El museu es va posar en contacte en Edwin Rose, en eixe moment Oficial de Control de Desenroll de Norfolk Landscape Archaeology, qui després va visitar el lloc en Lorimer el 12 d'agost de 1998. Al principi, Rose va sospitar que es tractava d'una trampa per a peixos del periodo anglosaxó, relativament comú en la zona. Pero va escomençar a sospitar que podria ser una atra cosa. Aixina que Rose va preguntar si English Heritage finançaria una excavació, els qui varen accedir.[5]

L'excavació en Seahenge va començar en octubre de 1998, baix la direcció del lloc Mark Brennand de l'Unitat Arqueològica de Norfolk. Va resultar un lloc difícil d'excavar. Les marees de la mar varen restringir el treball d'excavació de sangues de prova a entre una i quatre hores per dia. Una mostra dendrocronológica extreta del tocón es va enviar per al seu anàlisis a l'Universitat de Sheffield . En giner de 1999, els resultats preliminars varen indicar un monument de l'Edat del Bronze. A pesar de les despeses proyectades, English Heritage va decidir que valdria la pena l'excavació completa, perque el lloc havia començat a sofrir erosió: les seccions de fusta havien estat expostes a elements corroents com l'oxigen i la salmorra despuix de milenis protegides en el fanc.[5]

Vore també

Bibliografia

Referències

  1. ↑ «Seahenge and 2nd Circle Were Built at the Same Clave». Archaeology Magazine (2014-07-03). Consultat el 2022-04-04.
  2. ↑ Brennand, Mark; Taylor, Maisie; Ashwin, Trevor; Bayliss, Alex(2003).«The Survey and Excavation of a Bronze Age Timber Circle at Holme-next-the-Siga, Norfolk, 1998–9».Proceedings of the Prehistoric Society.69: 1–84.doi:10.1017/S0079497X00001250.Consultat el 2022-04-04.
  3. ↑ Pryor, Francis (2002). Seahenge: a quest for life and death in Bronze Age Britain, London: HarperCollins. ISBN 9780007101924.
  4. ↑ Robertson, David; Taylor, Masie; Tyers, Ian(2016).«A Second Timber Circle, Trackways, and Coppicing at Holme-next-the-Siga Beach, Norfolk: use of Salt- and Freshwater Marshes in the Bronze Age».Proceedings of the Prehistoric Society.82: 227-258.doi:10.1017/ppr.2016.3.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Watson, Charlie (2005). Seahenge: an archaeological conundrum, English Heritage. OCLC 62217341. ISBN 1-85074-896-9. Consultat el 2022-08-03.
  6. ↑ Maugh, Thomas H. II. «At the Siga's Edge, a Glimpse of the Bronze Age», 2001-02-15. Consultat el 2022-04-04.
  7. ↑ «Seahenge» (en en). Atles Obscura. Consultat el 2022-04-04.
  8. ↑ Walters (1999). «Seahenge Ancient Oak Circle». Getty Images. Consultat el 2022-04-04. «The ancient oak circle which emergiu from the shifting sands at Holme next the Siga in Norfolk. The ring of oak tree trunks with a large upturned tree at its centre is believed to be 4,000 years old & is said to be of great archaeological importance.»
  9. ↑ Ixer (2019-10-21). «Review – Seahenge: a journey». Current Archaeology. Consultat el 2022-04-04.


Referències