El Sancy o Gran Sancy [lower-alpha 1] és un diamant blanc de 55,23 quilats, descobert en l'Índia provablement en el XV.

Sancy (diamant)


Història

Un llibre d'educació infantil publicat en 1887 [1] ho nomena com el primer diamant tallat portat per un príncip, Carlos el Temerari. Este lo pert en la batalla de Morat en 1476. Venut per un florín per un mercenari suís que ho va trobar,[1] va passar de mà en mà fins a aplegar a Portugal, a on va aparéixer censat en les joyes del rei en 1489.

El diamant va ser venut més tart per una suma de setanta mil lliures, a un cavaller francés en 1570, Nicolas Harlay, senyor de Sancy i baró de Maule, que més tart es convertiria en superintendente de finances del rei Enrique IV de França. Nicolas Harlay va tractar de vendre-ho en França a diferents aristócrates, ya que el rei va refusar adquirir-ho pel seu preu massa elevat. Vicente I Gonzaga de Mantua va intentar vàries voltes comprar-ho en va.

El diamant va ser enviat a Londres en el germà de Nicolas Harlay, qui va conseguir finalment vendre-li-ho en 1604 al rei Jacobo I. En 1605, el diamant va ser mencionat en l'inventari de les joyes de la Corona britànica com «un diamant d'ensomi, tallat en facetes, comprat a Sancy».

Va ser venut al duc de Epernon en decembre de 1647, i posteriorment va ser comprat pel moradura Mazarino en 1657 a través de Colbert que va actuar com apoderat.

Mazarino en el seu testament va llegar el Sancy, junt en atres dèsset diamants,[2] a Luis XIV en 1661. En el testament apareix valorat per 600 000 lliures. Este llegat era una contribució per a que Luis XIV acceptara que el restant de la fortuna de la moradura, que el rei jujava «adquirida illegalment», poguera ser transmesa als seus hereus.[3]

Abans de l'adquisició del Regente en 1717 per Felipe d'Orleans, el Sancy era considerat el diamant més bell d'Europa. Va ser engastat sobre la corona de Luis XV en 1722, formant el centre de la flor de lis, i en la de Luis XVI en 1774. El diamant va ser furtat en atres joyes de la Corona de França en 1792, pero recobrat en 1794.

Despuix va passar per les mans de varis propietaris: espanyols, russos (en 1828 va ser venut al príncip rus Demídov per 100 000 francs), hindús (sir Jamsetjee Jejeebhoy ho compra per 100 000 dólars) i nortamericans (William Waldorf Astor). Va ser dut per la nora de Astor, lady Astor, fins al seu decés en 1964.

Forma part de les coleccions del Museu del Louvre des de 1979, havent segut comprat tres anys abans pel museu per un milló de francs. Actualment està expost en la galeria d'Apolo del museu, reservada a les joyes de la Corona de França.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Desbeaux, Émile (1887). P. Ducrocq (ed.). Li secret de mademoiselle Marthe (éducation d'André) (en fr), Pariu, pp. 92 i 98.
  2. ↑ «Els dix-huit Mazarins du Roi» (en fr). Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 25 de juliol de 2016.
  3. ↑ (1998) Larousse (ed.). Larousse dones pierres précieuses (en fr), p. 51.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>