Anar al contingut

El Regente

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El Regente
Gravat en l'image del Regente

El Regente és un célebre diamant de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist. de pes, propietat de l'estat francés. Exhibit en el Museu del Louvre, el seu valor estimat en 2015 era d'uns 48 millons de lliures esterlines. Extret en l'Índia i tallat en Londres, El Regente va ser comprat per Thomas Pitt, yayo del célebre William Pitt (el Vell), durant la seua estància en Madrás com a governador del fort de Sant Jorge. Thomas Pitt li'l va vendre al duc d'Orleans, regente de França durant la minoria de Luis XV en 1717. Està tallat en forma de diamant.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Descobriment

[editar | editar còdic]

Segons la llegenda, el diamant va ser descobert per un treballador esclau en la mina Kollur, prop del riu Krishná en l'Índia, i va ser ocultat per l'esclau en una ferida en la cama que va sofrir mentres fugia de Golconda en 1687 perseguit pels guardians del emperador mogol Aurangzeb. L'esclau va aplegar llavors a la costa, a on va conéixer a un capità anglés, al que va oferir el 50% de tots els guanys que s'obtingueren per la venda del diamant, a canvi d'un passage segur fòra de l'Índia. No obstant, el capità va matar a l'esclau i va vendre el diamant a l'eminent comerciant indi de diamants Jamchand.[2][3]

Adquisició per Thomas Pitt

[editar | editar còdic]

En una carta al seu agent en Londres, datada el 6 de novembre de 1701, Thomas Pitt, el governador del Fort de Sant Jorge, va escriure:

"... a esta escrit li acompanya el model d'una pedra que he vist últimament; pesa 303 mangelines (426 quilats). És d'excelent aigua cristalina sense defectes, solament en un extrem de la part plana hi ha un o dos menuts defectes que s'eliminaran en tallar-ho, que estan sobre la superfície de la pedra. El preu que demanen és prodigiós, doscents mil pagodes, encara que crec que per menys de cent mil es podria comprar."[4]

Pitt va afirmar haver adquirit el diamant de Jamchand per 48.000 pagodes[4] eixe mateix any, per lo que a voltes també se li coneix com el «diamant Pitt».[5][6] Va enviar la pedra a Londres amagada en el tacó de la sabata del seu fill Robert[7] a bordo del buc «Loyal Cooke», que va salpar de Madrás el 9 d'octubre de 1702.[4] Posteriorment, va ser polida en Londres pel tallador de diamants Harris, entre 1704 i 1706. El tallat va durar dos anys i va costar unes 5000 lliures esterlines.[8]

Varen circular rumors de que Pitt havia adquirit fraudulentament el diamant,[4][9] lo que va dur al poeta satíric Alexander Pope a escriure les següents llínees en els seus Ensajos morals:


Pitt va comprar el diamant per 20.400 lliures esterlines (actualment uns Plantilla:Formatprice de lliures), i va manar tallar-ho en forma de lluent coixí, en un pes de Error de Lua: expandTemplate: template "es:formatnum" does not exist..

Venda al Regente de França

[editar | editar còdic]
Retrat de la coronació de Carlos X per François Gérard, 1825. Observe's el diamant El Regente engastat en la flor de lis en la part superior de la corona, a l'esquerra
Archiu:Napoleon ; keizer der Fransen detail01.jpg
Detall del retrat de Napoleón en espasa

Despuix de numerosos intents de vendre la pedra a diversos membres de la realea europea, incloent a Luis XIV de França, la gema va ser adquirida per a la Corona francesa pel regente Felipe II d'Orleans en 1717, per un import de 135.000 lliures esterlines (actualment uns Plantilla:Formatprice de lliures) a instàncies del seu íntim amic i famós autor de memòries Louis de Rouvroy, duc de Saint-Simon.[10] La pedra es va engastar en la corona de Luis XV de França per a la seua coronació en 1722, i posteriorment en una nova corona per a la coronació de Luis XVI en 1775. També es va utilisar per a adornar un capell pertanyent a María Antonieta d'Àustria. En 1791, el seu valor estimat era de 480.000 lliures esterlines (actualment uns Plantilla:Formatprice de lliures).

En 1792, durant el furor revolucionari en París, "Li Régent", o el diamant del regente, va ser furtat junt en atres Joyes de la Corona de França, pero posteriorment va ser recuperat, despuix de descobrir-se el seu amagatall entre els voltons d'una teulada d'un àtic en París. El diamant va ser utilisat com a garantia en vàries ocasions pel Directori i posteriorment pel Consulat per a finançar despeses militars: entre 1797 i 1798 va ser pignorado a l'empresari berlinés Sigmund Otto Joseph von Treskow i entre 1798 i 1801 va servir de garantia a un préstam del banquer holandés Vandenberg en Ámsterdam. En 1801, la gema va ser rescatada definitivament per Napoleón Bonaparte.

Napoleón ho va utilisar per a adornar la guarda de la seua espasa, dissenyada pels orfebres Odiot, Boutet i Marie-Étienne Nitot. En 1812, va aparéixer en l'espasa de dos brots de l'Emperador, obra de Nitot. La segona esposa de Napoleón, María Luisa d'Àustria, es va dur El Regente al Imperi austríac en el seu exili. Posteriorment, el seu pare ho va tornar a les Joyes de la Corona de França. El diamant va ser engastat successivament en les corones de Luis XVIII, de Carlos X i de Napoleón III.

Hui, montat en una diadema d'estil grec dissenyada per a Eugenia de Montijo, permaneix en el Tesor Real Francés en el Museu del Louvre. Ha estat expost allí des de 1887. Experts de principis de el XXI varen estimar el valor del diamant El Regente en prop de 48 millons de lliures esterlines.[11][12]

[editar | editar còdic]
  • Per numerosos escàndals i a la desgràcia d'els qui ho varen posseir, es diu que el Diamant Regente està malaït.[13][14][15]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914).
  2. ↑ «Regent Diamond - Largest D Color Diamond in the World».
  3. ↑ Deccan Heritage, H. K. Gupta, A. Parasher and D. Balasubramanian, Indian National Science Academy, 2000, p. 144, Orient Blackswan, ISBN 81-7371-285-9
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Hedges, 1889.
  5. ↑ Brown p.15
  6. ↑ Shipley, Robert M. (1946) Diamond Glossary, pp.  315 (PDF page 23) Gemological Institute of America, USA, Vol. 5, No. 5 (Spring 1946)
  7. ↑ Edward Pearce (2010). Pitt the Elder: Man of War, Random House, p. 6. ISBN 978-1-4090-8908-7.
  8. ↑ «Regent Diamond». Internet Stones.COM.
  9. ↑ Nicholson, Colin (1994). Writing and the Rise of Finance: Capital Satires of the Early Eighteenth Century, Cambridge University Press, p. 149. ISBN 978-0-521-45323-3.
  10. ↑ Saint-Simon, Louis de Rouvroy duc de. «Memoirs of the Duc de Saint-Simon on the Claves of Louis XIV, and the Regency». Hardy, Pratt.
  11. ↑ «The Regent Diamond». Worthy.com. Consultat el 21 d'abril de 2015.
  12. ↑ Els dèu diamants més famosos del món
  13. ↑ Matthews, Heather. «Top 10 Most Notorious Cursed Diamonds». Top Tenz. Consultat el 30 d'agost de 2016.
  14. ↑ «Supposedly Cursed Jewels: The Regent Diamond – K.O. Jewel». K.O. Jewel.
  15. ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.«The world's most notoriously cursed diamonds». Diamonds and a Little Black Dress. Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2016. Consultat el 28 d'abril de 2015.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=El_Regente&oldid=993165»