Sala hipóstila talayótica
Les sales hipóstilas són un tipo d'edifici d'época talayótica de Menorca i Mallorca dels quals es té molt poca informació. El seu nom es deu al fet de que en el seu interior hi ha una o vàries columnes que sostenen un sostre construït a partir de grans lloses planes de pedra. Les més destacades són la de Torre d'en Galmés, la de Torralba, la de Talatí de Dalt i la dones Galliner de Madona.
Aspectes generals
.jpg){kind=link}
S'han documentat un número relativament important d'este tipo de monuments, pero per les poques excavacions antigues i a la reutilisació d'estos espais a lo llarc de l'història per diferents usos, poca és l'informació arqueològica que nos han proporcionat. La seua cronologia és incerta, pero sembla que se situarien entre l'inici del Talayótic i el Talayótic final. Es tracta generalment d'edificis d'un sol quarto, construïts a partir de la tècnica ciclópea en una o vàries columnes que sostenen un sostre construït a partir de grans lloses planes, formant un sostre que podria anar cobert per una capa de fanc i restants vegetals. Es diferencien dos tipos, les que es troben dins de poblats i les que es troben aïllades. A pesar d'estes dos tipologies, com a passa en atres tipos d'edificis talayóticos, la seua diversitat tipològica és molt gran i pot ser que es considerara com lo mateix, edificis que podrien tindre una funcionalitat diferent.[1][2] Dins de les que es troben en assentaments talayóticos podem nomenar les tres que s'han documentat en Torre d'en Galmés (2 visibles, una pendent d'excavació). Les tres semblen seguir un mateix patró i es troben adossades a un círcul de habitació. Este fet va fer plantejar a alguns investigadors que es tractara de llocs dedicats a l'almagasenament.
En Talatí de Dalt també s'ha documentat una sala hipóstila molt diferent a les documentades en Torre d'en Galmés. Es tracta d'un aposento de planta quadrangular, casi subterrànea, en una columna que sosté un sostre de lloses de pedra en un gros considerable de sostre vegetal (terra).[3]
Uns atres com la sala hipóstila dones Galliner de Madona és un edifici aïllat i exent, construït en grans pedres. La seua planta de forma semicircular contrasta en les atres sales descrites fins ara. En el seu interior seguix el mateix patró constructiu que les atres, un conjunt de columnes (la majoria pol·lilíticas) que sostenen un sostre de lloses planes de pedra.
La gran majoria d'investigadors estan d'acort en donar-li a este tipo de construcció una funció d'almagasenament o d'ampara per a la rabera, pero la falta de resultats arqueològics i la gran diversitat tipològica fa difícil concloure que estos edificis responguen tots a una mateixa funció i cronologia. Seria oportú realisar excavacions en alguna d'estes estructures per a aportar nova informació.[4]
Menorca talayótica: Patrimoni de l'Humanitat
- Artícul principal → Menorca talayótica.
«Menorca talayótica» és un ben serial inscrit en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO en 2023. Es tracta d'un conjunt de jaciments arqueològics que testimonien una cultura prehistòrica insular excepcional, caracterisada per una arquitectura ciclópea única. L'illa conserva monuments exclusius com les navetas funeràries, les cases circulares, els santuaris de taula i els talayots, que es mantenen en plena harmonia en el paisage menorquín i la seua relació en el firmament.
Menorca conta en un dels paisages arqueològics més rics del món, modelat per generacions que han preservat el llegat talayótico. Té la major densitat de jaciments prehistòrics per superfície en una illa i és un símbol de la seua identitat insular.
Esta zona es dividix en nou àrees que cobrixen jaciments i paisages associats, en una cronologia que va des de l'aparició de les construccions ciclópeas al voltant del 1600 a. C. fins a la romanisació en el 123 a. C. El valor excepcional dels seus monuments i paisages va dur a la seua inscripció en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO en 2023.
Referències
- ↑ PLANTALAMOR, Ll. (1991). L'arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural. Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear. Treballs del Museu de Menorca, 12.
- ↑ SINTES, E. (2015). Guia de Menorca Talaiòtica. La prehistòria de l'illa. Triangle Books.
- ↑ BENEJAM, G. J.; PONS, J.. (2005). Talatí de Dalt 1997-2001. Treballs del Museu de Menorca, 29. 267 p. ISBN 84-96430-48-0
- ↑ SALVÀ, B. & HERNÁNDEZ-GASCH, J. 2009. Els espais domèstics en les Illes Balears durant les Edats del Bronze i del Ferro. De la societat Naviforme a la Talayótica. In BELARTE, M.C. (ed.), L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·lenni aC). Actes de la IV Va reunir Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell - Tarragona, 6 al 9 de març de 2007). Arqueomediterrània 11. Barcelona: Universitat de Barcelona: 299-321
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sala hipóstila talayótica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.