S/2023 O 1 és un dels satèlits naturals d'Urà més chicotets i més dèbils coneguts, en un diàmetro d'al voltant de 8 a 12 km. Va ser descobert el 4 de novembre de 2023 per Scott S. Sheppard utilisant el telescopi Magallanes-Baade de 6,5 m en l'observatori Les Campanes, Chile, i posteriorment anunciat el 23 de febrer de 2024. Orbita a Urà en direcció retrògrada a una distancia promig d'aproximadament 8 millons de km i tarda casi 2 anys terrestres en completar la seua òrbita.

Descobriment

S/2023 O 1 va ser descobert el 4 de novembre de 2023 per Scott S. Sheppard durant la seua busca de satèlits irregulars d'Urà en el telescopi Magallanes-Baade en l'observatori Les Campanes, Chile. Sheppard va poder detectar este tènue satèlit per mig d'una tècnica similar al paneo, en la que va prendre moltes imàgens del telescopi de llarga exposició, les va alinear i va desplaçar per a seguir el moviment d'Urà, i despuix les va sumar per a crear una única image profunda que mostra els satèlits d'Urà com a punts de llum contra estreles i galàxies de fondo arrastrades. L'aplicació d'esta tècnica a telescopis de gran obertura com Magallanes va permetre a Sheppard explorar més profundament els satèlits que els estudis anteriors de satèlits irregulars d'Urà.

Per a planificar observacions de seguiment de S/2023 O 1, Sheppard va colaborar en Marina Brozović i Robert Jacobson per a calcular prediccions per a l'òrbita i les posicions del satèlit en atres dates. Sheppard va observar S/2023 O 1 en el telescopi Magallanes els dies 6 i 13 de decembre de 2023, i va poder rastrejar el satèlit fins a les seues observacions anteriors el 8 de setembre i el 2 de decembre de 2021. S/2023 O 1 va ser confirmat i anunciat pel Centre de Planetes Menors el 23 de febrer de 2024, lo que va elevar el número de satèlits coneguts d'Urà de 27 a 28. És el primer satèlit d'Urà descobert en els més de 20 anys transcorreguts des del descobriment de Margarita en 2003.

Òrbita

S/2023 O 1 és un satèlit irregular d'Urà, ya que té una òrbita distant, molt elíptica i inclinada. Els satèlits irregulars estan llaugerament llimitats per la gravetat d'Urà per la seua gran distància del planeta, per lo que les seues òrbites es veuen freqüentment pertorbades per la gravetat del Sol i atres planetes. Açò dona com resultat canvis significatius en les òrbites dels satèlits irregulars en curts periodos de temps, per lo que una òrbita elíptica kepleriana simple no pot descriure en precisió els moviments orbitals a llarc determini dels satèlits irregulars. En canvi, s'utilisen elements orbitals adequats per a descriure en major precisió les òrbites a llarc determini de satèlits irregulars, ya que es calculen promediando l'òrbita pertorbada durant un llarc periodo de temps.


Durant un lapsus de 800 anys, des de 1600 fins a 2400, el semieix major o distància orbital promig de S/2023 O 1 des d'Urà és de 7.98 millons de km, en un periodo orbital mig d'1.86 anys (681 dies). S/2023 O 1 té una excentricitat orbital promig de 0,25 i una inclinament promig de 144° sobre l'eclíptica (el pla de l'òrbita de la Terra). Ya que l'inclinament orbital de S/2023 O 1 és superior a 90°, el satèlit té una òrbita retrògrada, lo que significa que orbita en la direcció oposta a l'òrbita d'Urà al voltant del Sol. Pels destorbament, els elements orbitals de el S/2023 O 1 fluctuen en el temps: el seu semieix major pot oscilar entre 7.97 a 7.98 millons de km, la seua excentricitat de 0,14 a 0,29 i el seu inclinament de 141° a 144°. L'òrbita de S/2023 O 1 exhibix precesió nodal en un periodo promig d'aproximadament 5000 anys terrestres i precesió absidal en un periodo promig d'aproximadament 5100 anys terrestres.

S/2023 O 1 és part del grup de Calibán, un grup de satèlits irregulars retrògrats d'Urà que inclou a Stefano i a l'homònim del grup, Calibán. Els satèlits d'este grup tenen elements orbitals agrupats en semieixos majors entre 7 i 8 millons de km, excentricitats entre 0,16 i 0,23 i inclinaments entre 141° i 144°. Com tots els demés grups de satèlits irregulars, es creu que el grup de Calibán es va formar a partir de la destrucció d'un satèlit capturat més gran d'Urà per impactes d'asteroides i cometes, els quals varen deixar molts fragments en òrbites similars al voltant d'Urà.

Notes

Referències