El riu Magro (en valencià, riu Magre) és un afluent del riu Xúquer pel seu marge esquerra. Recorre una distància d'aproximadament 126 km, estenent-se la seua conca uns 1543,7 km² entre les comarques de la Plana de Utiel, a on trobem el seu naiximent, la Hoya de Buñol i la Ribera Alta, a on desemboca en el riu Xúquer, prop d'Algemesí, per lo que és conegut també com la Rambla de Algemesí.

Riu Magro
Ubicació geogràfica
ProvínciaAlacant
PaísEspanya
Dimensions
Llongitut126,2 km[1]
Caudal mig0,91 m³/s

Toponímia

El nom de el riu Magro prové del llatí maccer, més la terminació romana -um/-crum, el significat del qual és ‘prim, flac o magro’, encara que històricament ha segut conegut per varis noms com: riu Juanes, Magro (o Magre en llengua valenciana), Oleana (en la conca superior en temps àraps), Alcalà i Rambla de Algemesí. Esta diversitat de noms reflectix l'heterogeneïtat del riu, que mai va ser una ruta homogénea en tota la seua extensió.

Recorregut

Conca superior

El riu Magro naix en Aliaguilla, en la serra de Mira,[2] a una altitut aproximada de 1100 m sobre el nivell de l'mar. En els seus primers trams és conegut com "Riera de la Hoz" i, en passar per la Torre, en Utiel, també se li denomina "Rambla de la Torre". Este naiximent es troba en la divisòria d'aigües en la conca del riu Cabriel, la qual cosa marca el llímit entre les províncies de Conca i Valéncia.

En els seus primers quilómetros, el riu travessa una vall àmplia i de pendent suau, en una depressió tectónica d'orientació nort-sur, conectant-se en la depressió de Ayora, prop del riu Xúquer. Esta estructura tectónica de la conca superior facilita la formació de sols aluvials fèrtils, fonamentals per al desenroll agrícola en els seus màrgens i en la Plana de Utiel.[3][4]

La rellevància històrica de la conca superior s'evidencia des de l'época ibèrica (sigles VI-I), quan es varen establir diversos assentaments entorn al Magro com el Cerro Sant en Requena i el Peñón de Mijares en Yátova, que mostren ocupació contínua fins a l'época romana. Estos assentaments en altura i en zones fèrtils sugerixen que el riu Magro actuava no solament com a recurs agrícola, sino també com una via de comunicació estratègica en la vall. Durant el periodo ibèric, s'observa un creiximent en l'activitat productiva en la vall, que involucrava assentaments satelitales al voltant de centres productius.[5]

Abans d'aplegar a Utiel, el Magro rep pel seu marge dreta al ric Mare, el cabal de la qual, encara que més curt, sol superar al de la Rambla de la Torre pels manantiales associats a falles tectónicas en la regió. El riu Mare, que naix prop de Camporrobles i travessa esta àrea en direcció oest-este, s'unix al Magro prop de Caudete de les Fonts, a on els manantiales aumenten el seu cabal. Esta confluència, situada a uns 725 m d'altitut, es considera l'inici del curs estable del Magro, que continua cap al sur. En aplegar a Requena, el riu canvia de direcció cap a l'est, travessant un profunt desfiladero entre les serres de les Cabrillas i Martés, i seguint el seu curs cap a la conca mija[6][4].[7]

Conca mija

 
El río Magro en las inmediaciones de la ciudad de Requena.

La conca mija del riu Magro es caracterisa per un fort desnivell escalonat, a on s'alternen els meandres encaixats en breus planures aluvials, les quals són àmpliament aprofitades per a l'agricultura de rec. Este us s'evidencia en localitats com Real de Montroy, el nom de la qual deriva de la paraula àrap rahal, que significa terrat fluvial o vega de riu, com indica Cavanilles. Estes zones de seca són importants en la producció vitivinícola en llocs com Turís.

A uns 5 km del desfiladero format entre les serres de les Cabrillas i Martés, el riu Magro pansa pel parage natural municipal de Tabarla, una zona protegida en el municipi de Yátova, declarada el 30 de giner de 2007 per la Generalitat Valenciana. Este parage de 68,42 ha alberga un dens bosc ribereño i canons escarpados, proporcionant un hàbitat natural a on es preserven la flora i fauna autòctones i que és ideal per al senderisme.[8][9]

Cinc quilómetros aigües avall de Tabarla es troba l'embassament de Forata, construït en 1969, en una capacitat de fins a 37 hm³. Este embassament eixercita un paper fonamental en la regulació del cabal del Magro, assegurant el rec agrícola i protegint contra possibles inundacions en les àrees propenques. En este punt, el riu també rep al riu Buñol, el seu afluent més significatiu per l'esquerra, que contribuïx a estabilisar i enriquir el cabal en esta secció mija del Magro.[10][11]

Entre els municipis de Real de Montroy i Montroy, el riu Magro forma una curva pronunciada cap al sur, travessant un desfiladero de dos o tres quilómetros de llongitut. Este tram presenta formacions càrstiques com a camps de lapiaz i coves, entre les quals destaca la Cova Fumá (terme valencià que significa "fumada"), a on s'inicien les séquies principals per mig d'un azud. Estes séquies es ramifican per a irrigar els térmens municipals de Llombay, Alfarp, Catadau, Carlet i Alginet, promovent l'agricultura de rec en la zona.[7][4]

En esta secció del riu també existixen indicis de canvis de curs històrics. Per eixemple, entre Catadau i Alfarp es pot observar una depressió d'uns 200 metros d'ample i aproximadament 3 metros de profunditat, que molt provablement va ser ocupada pel Magro en époques anteriors. Estes fluctuacions en el caixer han segut documentades per Antonio José Cavanilles, qui menciona cóm les aigües han excavat, reblit i modificat el terreny a lo llarc de la seua història:[12]

Cada dia es veuen proves certes de la mutació que han causat les aigües, excavant en parts el terreny per a reblir-ho despuix en enrunes, i obrir-se últimament noves sendes, solcant les superfícies que havien igualat (Antonio José Cavanilles).

Actualment, l'horta de Carlet i Alginet, junt en les de La Alcudia i Guadasuar, es irrigan principalment per mig del Canal Xúquer-Turia i la Séquia Real del Xúquer, que distribuïxen l'aigua de rec a través d'esta fèrtil vall del Magro.[13]

Conca inferior

En aplegar a Llombay, el riu Magro s'obri en una àmplia vall i el seu caixer s'eixampla fins a alcançar els 289 m en el punt a on el transvase Xúquer-Túria creua el seu curs. Este tram del riu, també conegut com la Rambla de Algemesí, manté un caràcter torrencial que s'evidencia en l'acumulació de sediment grossos en el llit. La modificació del seu fluix pel embassament de Forata i les séquies de rec que este embassament alimenta han permés una major sedimentació de partícules fines, suavisant el seu caixer i reduint l'erosió en la conca baixa.[4][14]

En el tram final, el Magro rodeja la ciutat d'Algemesí per l'oest i el sur. Esta ciutat ha segut afectada històricament per inundacions per les riuades del riu, la capacitat del qual d'arrastre de sediment i roques disminuïx en acostar-se a la seua desembocadura. El riu discorre en paralel al Xúquer durant aproximadament un quilómetro, abans de desembocar en ell a través d'un canal artificial d'uns 50 m d'esgambi. Este disseny ajuda a controlar el fluix d'aigua en époques d'inundació, reduint l'impacte en àrees urbanes i agrícoles de les rodalies.[7][14]

El gran esgambi del caixer en la conca baixa confirma el poder erosivo del riu i la seua capacitat d'acumulació de sediment, especialment en els punts a on la velocitat de l'aigua disminuïx, lo que llimita la seua capacitat d'arrastre. L'utilisació intensiva de les seues aigües per a rec en esta zona també influïx en el cabal del riu, que sol presentar un llit sec durant l'hivern.[4]

<gallery mode="packed"> Archiu:1. Riu Magre. Carlet, País Valencià.jpg|El riu en Carlet Archiu:1. Riu Magre. L'Alcúdia, País Valencià.jpg|El Magro en La Alcudia (Valéncia) Archiu:3. Cano de Guadassuar.jpg|El riu Magro en Guadasuar Archiu:Magro Algemesí 2.JPG|miniatura|dreta|Meandre canalisat del riu en Algemesí </gallery>

Història

Durant l'época ibèrica (sigles VI-I), el Magro va ser una important via de comunicació, en numerosos assentaments estratègics, com el pico dels Alls i el cerro Sant en Yátova. Estos assentaments, ubicats en zones elevades i fèrtils, servien com a centres de producció i defensa, consolidant una relació econòmica i social directa en el riu.[5]

En l'época romana, el tram inferior del Magro, especialment en el "Valle dels Alcalans" fins a la seua desembocadura en Algemesí, va ser travessat per la Via Augusta, la calçada més llarga de la península ibèrica. Este important camí, que evitava les zones de planura en seguir la marge dreta del Magro, conectava rutes comercials i militars. Vestigis d'esta via són visibles en alguns trams i en mapes històrics de la Comunitat Valenciana, com el Camí de Xàtiva, que coincidia en alguns trams en la Via Augusta, especialment en les proximitats de Carlet, Benimodo i Massalavés.[15][5]

El Castell dels Alcalans, construït en el XI en l'época taifa, es va convertir en un bastió defensiu estratègic en la vall. En 1093, va ser pres temporalment per El Cid, i en 1129 va resistir un sege de tropes almoràvits liderades pel rebel ‘Alí ibn Majjuz. Durant el XIII, en la Reconquista, el castell va ser reconstruït i usat per a protegir les noves comunitats cristianes, junt en atres castells com els de Montroi i Aledua.[16][15]

Deterioració i conservació

En el XX, el riu Magro va experimentar una notable deterioració ambiental per l'industrialisació, especialment per les abocades de fàbriques de fusta i cooperatives vinícoles en la conca mija-alta. Esta deterioració va impulsar proyectes de restauració com “el “Proyecte de Restauració del Riu Magro al seu pas per Requena” i la “Regeneració Migambiental del llit del riu Magro” entre Caudete de les Fonts i l'embassament de Forata. Estes iniciatives varen incloure neteja del caixer i revegetació de les riberes, millorant la calitat de l'aigua i la biodiversitat.[14][17]

Desbordament i gestió d'inundacions

El riu Magro presenta un caràcter torrencial que ha provocat problemes de desbordament en numeroses ocasions. En març de 2022, pluges intenses varen deixar fins a 279 l/m<sup>2</sup> en sol 24 hores, lo que va causar el desbordament del Magro i corts en la carretera N-III en Utiel. En les localitats d'Algemesí i Guadassuar, el cabal del riu va aplegar a alcançar els 400 m<sup>3</sup>/s, causant importants danys en àrees urbanes i agrícoles i movilisant plans d'emergència.[18]

Més recentment, el 29 d'octubre de 2024, una DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) va afectar greument la Comunitat Valenciana, provocant greus inundacions en tota la conca del riu Magro, tant en el curs alt, en la comarca de Requena-Utiel, com en el seu curs baix, en la Ribera Alta. El desbordament del Magro va movilisar al Centre de Coordinació Operativa Municipal (Cecopal) en vàries localitats, que varen implementar mides d'emergència per a reduir el risc en zones especialment vulnerables, com l'Hort de Mulet i l'àrea d'Algemesí.[19][20]

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) ha implementat programes de gestió d'inundacions que inclouen la laminació de cabals per mig de l'embassament de Forata i la creació de zones de amortiguació en les màrgens del Magro. Estes mides busquen mitigar l'impacte de les riuades en àrees urbanes i agrícoles, protegint especialment les zones vulnerables en época de pluges torrencials.[21]

Vore també

Referències

  1. ↑ CEDEX. Datos del río completo y estaciones de aforo. Río Magro
  2. ↑ [1] Agentes Medioambientales de la Generalitat Valenciana. Temario Volumen I.
  3. ↑ Centro para el Conocimiento del Paisaje. "El río Magro, entre los Ríos Mijares y Buñol"
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. "Río Magro"
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Fundación Museo de Prehistoria de Valencia. "El valle del Magro como vía de comunicación en época ibérica (siglos VI-I)"
  6. ↑ Renau Guerra, Marta. El río Magro a su paso por Requena: estudio del patrimonio y territorio. Universidad Politécnica de Valencia, 2012. Disponible en [RiuNet UPV](http://hdl.handle.net/10251/17774).
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Caminos Naturales. "Ruta por el Río Magro"
  8. ↑ Generalitat Valenciana. "Paraje Natural Municipal Tabarla - Yátova"
  9. ↑ Turismo Yátova. "Descubre Yátova en la web oficial de turismo"
  10. ↑ Senderismo en Alicante. "Embalse de Forata"
  11. ↑ Turismo Yátova. "Embalse de Forata"
  12. ↑ Antonio José Cavanilles. Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia Tomo primero, p. 166
  13. ↑ Turismo Carlet. "Carlet y el Canal Júcar-Turia"
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Fundación Limne. "Restauración del río Magro (Algemesí)"
  15. ↑ 15,0 15,1 Valencia Bonita. "El Castell dels Alcalans y la Cova Fumada, una sencilla ruta en Montserrat"
  16. ↑ Castillos de España. "MONTSERRAT / MONSERRAT. Castillo dels Alcalans"
  17. ↑ Confederación Hidrográfica del Júcar. "Confederación Hidrográfica del Júcar - Proyectos de restauración"
  18. ↑ COPE. "Las lluvias desbordan ríos y un barranco en la Comunitat Valenciana"
  19. ↑ Levante-EMV. "La expansión de la tortuga autóctona revela una recuperación del río Magro"
  20. ↑ Fundación Limne. "Fundación Limne - Restauración de ecosistemas"
  21. ↑ Confederación Hidrográfica del Júcar. "Confederación Hidrográfica del Júcar - Gestión de inundaciones"

Bibliografia

  • Antonio José Cavanilles. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Tom I, pp 163-168, p. 188. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit. ISBN 978-84-7274-066-8.
  • Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Proyecte de regeneració del riu Magro des de Caudete de les Fonts fins a l'embassament de Forata. Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Ministeri de Mig ambient, 2005. ISBN 978-84-8320-256-3.
  • Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Calitat biològica del Riu Magro. Madrit: Ministeri per a la Transició Ecològica, 2008. ISBN 978-84-7830-787-2.
  • Roda, J., Tàpia, G., Hernández, R., & Martínez-López, F.. Evaluació de la calitat biològica del riu Magro per mig del BMWP i ASPT. Valéncia: Generalitat Valenciana, 2012. ISBN 978-84-482-5835-4.
  • Renau Guerra, Marta. El riu Magro al seu pas per Requena: estudi del patrimoni i territori. Universitat Politècnica de Valéncia, 2012. Disponible en RiuNet UPV. ISBN 978-84-9048-072-2.
  • Acció Ecologiste Agró. Estratègies de conservació i biodiversitat en el riu Magro. Valéncia: Acció Ecologiste Agró, 2015. ISBN 978-84-7293-947-5.
  • García Almiñana, Fernando. Canvis en l'ús de sol i el seu impacte en la conca del riu Magro. Universitat de Valéncia, 2020. ISBN 978-84-1329-013-7.
  • Martínez Gil, Pablo. Estudi de la conexió ric-aqüífer del riu Magro (Valéncia). Universitat Politècnica de Valéncia, 2019. Disponible en RiuNet UPV. ISBN 978-84-9048-456-0.
  • Agència Valenciana de Mig ambient. Control i calitat de les aigües del riu Magro. Valéncia: Generalitat Valenciana, 2019. ISBN 978-84-482-6503-1.
  • González, I.. Recuperació ecològica del riu Magro. Revista Llevant-EMV, 2019. Document sobre el proyecte de censat de tortugues i millores en biodiversitat. Disponible en Levante-EMV.
  • Proyecte de Restauració del Riu Magro al seu pas per Requena. Universitat Politècnica de Valéncia, 2019. Disponible en RiuNet UPV. ISBN 978-84-9048-456-0.