Anar al contingut

Riu Bunyol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Riu Buñol»)

El riu Bunyol és un curs d'aigua de l'est de la península ibèrica, afluent del Magro. Discorre per la província de Valéncia.

Curse

El riu, que discorre per la província de Valéncia, travessa el municipi de Bunyol, del que pren el nom.[1] Desemboca en el riu Magro.[2] Apareix descrit en el quart volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:[3]

BUÑOL: r. de la prov. de Valéncia, part. jud. de Xiva. Té el seu orige un quarto d'hora al N. de Sèt Aigües, en unes montanyes que ocupen esta part de la seua térm., el qual despues d'esgolar-se per baix d'un pont de mampostería, dona moviment á 2 molins harineros que es troben á la der. del seu cáuce, regant al mateix temps una porcion de terr. dels seus márg. Creua la carretera de les Cabrillas, en a on es veu un bonico i sòlit pont; fertiliza els camps fronteriços á la Venda Cremada, dist. 1/2 leg. de Sèt-Aigües, i endoblegant una miqueta el seu curs hácia I., de la direccion de N. á S. que duya, entra en el térm. de Bunyol, que li dona nom, passant pels voltants de la venda de la Mina, dist. 5/4 d'hora d'esta v., prop del punt del qual rep les aigües que en temps de pluges baixen per la rambla del Baladrar. Seguix el seu curs fins a amagar-se entre el guijo de la partida de Romo, no tornant á aparéixer sino durant l'hivern o en temps de grans temporals, fins al pont cridat de Carcalin, dist. quarto i mig de Bunyol. Este pont, obra de la naturalea, està format per la petrificacion que ha anat formant en el trascurso dels sigles, l'aigua d'una font que naix casi sobre el mateix pont, la qual ha format baix d'ell estalácticas o petrificaciones molt pintoresques, dignes de ser visitades per un viager. Passat el mencionat pont principian á aparéixer á der. é izq. del cáuce, innumerables fonts que donen de nou vida al r., les aigües del qual, recollides per mig d'azudes de maleza i pedres, van á donar moviment á 7 molins de paper, 6 harineros i 2 batanes; reguen l'horta anomenada de Turche, en la que es troba un vistós bot d'aigües anomenat del Toll de Diaz, la roca del qual servix de fonament á un pont de rajola que es va construir en 1844, per a donar pas á els pobles limítrofs en els casos de grans avingudes; i endoblegant després hácia el S. confluïx en el r. Juanes, abans d'aplegar á Alboraig. Prop del bot referit es veuen dos paredones de construccion morisca, els que varen deure servir per a sostindre algun canal de fusta, per mig del que es partian les aigües del r. Bunyol á fertilizar els camps immediats á la casa de camp anomenada del Oliveral, sit. al S. del Juanes.
(Madoz, 1846, pp. 497-498)

Referències

Plantilla:PD-obra

Bibliografia

Enllaços externs

Commons