Riu Conwy
El riu Conwy (Pronunciació de galés: [ˈkɔnʊɨ]; ) és un riu en Gales del Nort. Des de la seua font fins a la seua descàrrega en Conwy Bay té una miqueta més de 43 km de llarc. "Conwy" es dia anteriorment "Conway".

El nom 'Conwy' deriva de les antigues paraules galesas cyn (cap) i gwy (aigua), el riu originalment es va cridar 'Cynwy'.[1][2][3][4]
S'eleva en el páramo de Migneint, a on una série de chicotetes rieres desemboquen en Llyn Conwy, despuix fluïx en una direcció generalment nort, unint-se pels afluents dels rius Machno i Lledr abans d'aplegar a Betws-i-Coed, a on també s'unix Afon Llugwy. Des de Betws-i-coed, el riu continua fluint cap al nort a través de Llanrwst, Trefriw (a on s'unix el Afon Crafnant) i Dolgarrog (a on s'unixen Afon Porth-llwyd i Afon Ddu) abans d'aplegar a Conwy Bay en Conwy. Un moll local, Cei Cau Gwyn, es troba en la seua vora. Durant les marees de primavera, el riu està marejat fins a Tan-lan, prop de Llanrwst.
Geologia i geomorfologia
El Conwy està delimitat a l'est per les antigues tossals de lutita del periodo Silúric, les Migneint Moors. Estes roques àcides estan generalment cobertes de sols prims, a sovint àcits, i en gran part de les terres altes la coberta és de pastures de páramo: comunitats de Mollinia spp i Erica. Com a resultat, l'aigua que ingressa al riu tendix a ser àcida i a sovint de color marró en àcit húmics.
Cap a l'oest, la conca està sustentada per roques més antigues del Càmbric que són més dures i, com a conseqüència, el païsage és més dramàtic en alts tossals i montanyes escarpades, a través de les quals el riu cau en cascades i bots d'aigua. Es poden vore excelents eixemples de geomorfologia de rius torrencials en Conwy Falls i en Lledr Gorge. La terra a l'est està molt boscosa en coníferes no natives plantades.
En el costat occidental de la vall hi ha varis llac i embassaments. Les roques també són riques en minerals i hi ha molts jaciments miners abandonats a on s'extrau coure, plom i argent des de l'época romana.
La vall del riu riu avall de Betws-i-Coed és relativament ample i fèrtil, i favorix la producció lletera i la cria d'ovelles. En hivern, estes pastures s'utilisen per a criar a les ovelles dutes de les montanyes per a evitar lo pijor del clima hivernal.
Lloc d'interés especial
Aber Afon Conwy és un lloc d'interés especial. Ha adquirit tal estatus per la seua biologia marina i terrestre. L'alcanç de la marea del lloc alcança al voltant de 16 quilómetros. El seu llímit ric dalt està al sur de Tal i Cafn, i tot el lloc comprén la baïa de Conwy. La costa està sostinguda per roca natural, ademés de tallats d'argila, dunes d'arena, marismas i boscs.[5]
Cultura i història
Les comunitats disperses a lo llarc de la vall de Conwy tenen tradicions antigues en evidència arqueològica d'habitació que es remonta a l'Edat de Pedra. Els romans varen ocupar esta àrea fins a l'any 400 d. C. i hi ha hagut una ocupació contínua des d'eixe moment. La vall alberga dos de les iglésies més antigues de Gales, les de Llanrhychwyn i Llangelynin, que daten respectivament dels sigles XI i XII.
Gran part de la vall de Conwy va ser devastat en les Guerres de les Dos Roses pel comte de Pembroke, baix les órdens d'Eduardo IV, el rei de York, despuix d'un atac de Lancaster a la ciutat de Denbigh en 1466.
En la desembocadura del Conwy, que desemboca en la baïa de Conwy, es troba la ciutat de Conwy en la seua castell declarat Patrimoni de l'Humanitat: el Castell de Conwy i dos ponts famosos. Un dels primers ponts penjants de carretera de Thomas Telford ara té una sendera, mentres que el pont de ferro tubular de Robert Stephenson encara du la llínea principal de ferrocarril d'Holyhead a Londres. Un tercer pont ara accepta el tràfic rodat i, més recentment, la A55 ara discorre en un túnel baix de l'estuari.
Calitat de l'aigua
El riu Conwy és monitorisat rutinàriament per la calitat de Natural Resources Wales. La calitat del riu tendix a ser àcida en les capçaleres en concentracions molt baixes de anions i cations comunes. Si be la conductivitat aumenta a mida que el riu fluïx cap a la mar, la calitat orgànica general seguix sent molt bona a pesar d'alguns llaugers auments en l'amoníac pels insumos agrícoles difusos.
Natural Resources Wales també monitorea constantment els nivells d'aigua en la vall, en la finalitat de donar advertències d'inundacions. Hi ha estacions de medició en Betws-i-coed (Cwmlanerch),[6] Llanrwst[7] i Trefriw.[8]
El Conwy és conegut pel seu salmó i trucha marina, encara que l'aument de l'acidificació en la segona mitat del XX, especialment en les aigües de les terres altes mal amortiguadas, ha tingut un impacte significatiu en el seu èxit de desove. La construcció d'un pas de peixos artificial en la década de 1990 per a permetre l'accés dels salmònits migratoris al riu per damunt de les catarates de Conwy tenia com a objectiu ajudar a mitigar els efectes de l'acidificació.[9]
El Conwy Crossing, un túnel de tubo sumergit, es va construir baix l'estuari a finals dels 80 i principis dels 90.[10] Va ser inaugurat per la Regna en octubre de 1991. Açò va resultar en la pèrdua d'algunes marismas, pero també va conduir a la creació de Conwy RSPB Reserve.
Des de 2002, la vall ha segut dominat per les turbines del parc eòlic Moel Maelogan.
Situació
El panorama mostra la desembocadura de l'estuari de Conwy des del castell de Deganwy, la posició defensiva original de la zona. No obstant, els problemes en el reabastiment en cas de sege i la seua destrucció per Llywelyn ap Gruffydd, Príncip de Gales en 1263 per a evitar que caiguera en mans del rei Eduardo, varen dur a la construcció d'un nou castell a l'atre costat de l'aigua en la ciutat de Conwy.
Vore també
Referències
- ↑ Llandudno: its history and natural history, 1861, Richard Parry
- ↑ A guide through North Wales, 1860, William Cathrall & Andrew Crombie Ramsay
- ↑ Transactions, 1822, Cymmrodorion society
- ↑ The pedestrian's guide through North Wales, 1838, George John Bennett
- ↑ «Còpia archivada». Archivat des de l'original, el 6 de juny de 2014. Consultat el 26 de decembre de 2020.
- ↑ «River Levels Maintenance». Consultat el 2016-09-11.
- ↑ «River Levels Maintenance». Consultat el 2016-09-11.
- ↑ «River Levels Maintenance». Consultat el 2016-09-11.
- ↑ REINA, PETER. «Technology: The fish ladder with a twist». Consultat el 2016-09-11.
- ↑ «404 - Page Not Found &#; CIHT». www.ciht.org.uk. Archivat des de l'original, el 2008-12-31.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «río Conwy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.