Redacció
La redacció[1] és una forma d'edició en la que es combinen (redacten) múltiples fonts de texts i es modifiquen llaugerament per a crear un sol document. A sovint, est és un mètoto per a recopilar una série d'escrits sobre un tema similar i crear un treball definitiu i coherent.

El terme també pot usar-se per a descriure l'eliminació de part del contingut del document, per lo general reemplaçant-ho en rectànguls negres que indiquen l'eliminació,[2] encara que este us no va ser documentat per autoritats com el Oxford English Dictionary Plantilla:A fecha de,[3] encara que les edicions anteriors solament donaven esta definició.[4] Per eixemple, els documents originalment classificats publicats baix la llegislació de llibertat d'informació poden tindre informació confidencial redactada d'esta manera. Este us es discutix en l'artícul sobre un nom alternatiu per a esta pràctica, la desinfecció.
¿Qué és redactar?
Redactar és expressar mensages per mig del llenguage escrit. La clàssica definició acadèmica considera que és "posar per escrit coses succeïdes, acordades o pensades en anterioritat". Hi ha diferència entre redactar i compondre, en la composició, els elements es creen o es combinen a gust, en sancera llibertat i en una dosis més o menys copiosa de la tan preciosa originalitat. Es componen poemes, contes, relats, noveles, ensajos, és indiscutible la calitat d'obra d'art de la composició.
Formes
En ocasions, les persones que realisen la redacció (els redactors) agreguen elements breus propis. Les raons per a fer-ho són variades i poden incloure l'adició d'elements per a ajustar les conclusions subjacents del text a l'opinió del redactor, agregar elements pont per a integrar històries dispars, o el redactor pot agregar una història marque, com l'història de Scheherezade que emmarca la colecció de contes populars en El llibre de les mil i una nits.
Algunes voltes els texts font estan entrellaçats, particularment quan es discutixen detalls, coses o persones estretament relacionades. Açò és comú quan els texts font contenen versions alternatives de la mateixa història, i a sovint es fan menudes modificacions en esta circumstància, simplement per a fer que els texts semblen estar d'acort, i per lo tant el text redactat resultant sembla ser coherent. Tal situació és proposta per l'hipòtesis documental, que propon que varen ocórrer múltiples redaccions durant la creació de la Torá, a sovint combinant texts, que tenen actituts i objectius polítics rivals, junts; Un atre eixemple és el Talmud.
Els processos de redacció estan documentats en numeroses disciplines, incloses les obres lliteràries antigues i els estudis bíblics. Molt s'ha escrit sobre el paper de la redacció en la creació de significat per a texts en varis formats.[5]
Necessitat de redactar be
No cal ser "persona de lletres" per a tindre necessitat d'escriure be, és dir, adequadament. La apalabra escrita és imperiosa en qualsevol activitat moderna. La paraula distintiu humà és l'instrument específic de l'expressió individual i la comunicació entre les persones. Este vehícul del llenguage exterior (descàrrega o exteriorisació del complicat llenguage interior) pot ser manifestat en forma oral o escrita.
Quan s'utilisa el llenguage escrit, es deuen complir certs requisits que no estan disponibles en el llenguage parlat. Lo anterior prové la naturalea d'estes manifestacions i el mig en que es desenrollen. Mentres que l'expressió oral té accés no només al llenguage, a les pròpies paraules, sino també a atres mijos com el to de veu, els matisos d'émfasis, els moviments corporals, els silencis importants, l'entorn o circumstàncies externes de l'interlocutor, en definitiva, la possibilitat de repetició. , interpretació, extensió, silenci o sugerència per a promoure la comprensió d'acort en les necessitats individuals de l'escoltant, que no es presenten en expressions escrites rígides i colectivizadas.
Procés de comunicació
El procés de comunicació és el següent:
L'emissor (Parlant o escritor):
• Detallar internament el mensage a comunicar, guiat per propòsit (Pensar, elegir, priorisar, decidir cóm expressar-se).
• Sifrar mensages usant còdic (és dir, idioma).
• Expressar informació usant llenguage parlat (vocabulari) o text (gràfics)
El receptor (Escoltant o llector):
• Rebre informació escoltant (escoltar) o mirant (llegint).
• Dessifrar el mensage en el que es reproduïx l'intenció del remitent, per comprensió.
• Respondre als mensages rebuts d'alguna manera (les respostes no sempre són tornat a emissor).
Vore també
- Arreglar
- Crítica de la redacció
- Crítica textual
Referències
- ↑
- ↑ «Redaction Codes». US National Archives (26 de setiembre de 2012). Consultat el 13 de julio de 2016.
- ↑ Plantilla:OED
- ↑ (1974) The Concise Oxford Dictionary, Oxford University Press, pp. 1037. ISBN 0 19 861107-2.
- ↑ Por ejemplo, en el campo de los estudios bíblicos, véase John Barton, Anchor Bible Dictionary, vol. 5: 644–647; o Odil Hannes Steck, Old Testament Exegesis, 2da edición (Atlanta: Scholars Press), 74–93.
- ↑ Basulto, Hilda (1996). «Curso de redacción dinámica», Basulto Hilda (ed.). Curso de redacción dinámica, México: Trillas, p. 180 p.. ISBN 968-24-5508-1.