Reciclage

Contenidors per a distribuir els residus en plàstic (contenidor groc), vidre (contenidor vert) i paper o cartó (contenidor blau), per al seu posterior reciclat. Ciutat de Buenos Aires, Argentina.

Casa ecològica, ubicada en la localitat del Alfarcito, Bota. Construïda en materials reciclats, les seues parets són de botelles de plàstic reblides en materials orgànics (plàstics i papers), botelles de vidre unides entre boques per a conseguir l'ample exacte de les parets i el seu sostre de coca de fanc (palla, canyes i fanc).

El reciclage és un procés que el seu objectiu és convertir rebujos en nous productes o en matèria per a la seua posterior utilisació.

Gràcies al reciclage es prevé el desús de materials potencialment útils, es reduïx el consum de nova matèria primera, ademés de reduir l'us d'energia, la contaminació de l'aire (a través de la incineració) i de l'aigua (a través dels abocadors), aixina com també disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernàcul en comparació a la producció de plàstics.

El reciclage és un component clau en la reducció de rebujos contemporàneus i és el tercer component de les 3R (“Reduir, Reutilisar, Reciclar”).

Els materials reciclables són molts, i inclouen tot el paper i cartó, el vidre, els metals *ferrosos i no *ferrosos, alguns plàstics, teles i textils, fustes i components electrònics. En atres casos no és possible portar a terme un reciclage per la dificultat tècnica o alt cost del procés, de modo que sol reutilisar-se el material o els productes per a produir atres materials i es destinen a atres finalitats, com l'aprofitament energètic.

També és possible realisar un salvament de components de certs productes complexos, ya siga pel seu valor intrínsec o per la seua naturalea perillosa.

Cadena de reciclage

Recollida selectiva de residus per mig del sistema de arreplegat neumàtic.

La cadena de reciclat consta de vàries etapes:

• Recuperació o arreplegada: que pot ser realisada per empreses públiques o privades. Consistix únicament en la recolecció i transport dels residus cap al següent eslavó de la cadena. S'utilisen contenidors urbans de arreplegada selectiva (contenidors groc, vert, blau, gris i marró)

• Plantes de transferència: es tracta d'un eslavó o voluntari que no sempre s'usa. Ací es mesclen els residus per a realisar transports majors a menor cost (usant contenidors més grans o compactadors més potents).

• Plantes de classificació (o separació): a on es classifiquen els residus i se separen els valorisables. Residus que sí poden reciclar-se d'els que no. La fracció que no pot reciclar-se es porta a aprofitament energètic o a abocadors.

• Reciclador final (o planta de valoració): a on finalment els residus es reciclen (papereres, plastiquers, etc.), s'almagasenen (abocadors) o s'usen per a producció d'energia (cementeres, biogàs, etc.)

Per a la separació en orige domèstic s'usen contenidors de distints colors ubicats en entorns urbans o rurals:

• Contenidor groc (envasos): En este es deuen depositar tot tipo d'envasos llaugers com els envasos de plàstics (botelles, tarrina, bosses, fonts, etc.), de llandas (begudes, conserves, etc.) En general, deuen depositar-se tots aquells envasos comercialisats en el mercat nacional i identificats pel símbol del punt vert.

• Contenidor blau (paper i cartó): En este contenidor es deuen depositar els envasos de cartó (caixes, fonts, etc.), aixina com els periòdics, revistes, papers d'envoldre, propaganda, etc. És aconsellable plegar les caixes de manera que ocupen el mínim espai dins del contenidor i també retirar les grapes i els plàstics que vengen incorporats en el paper i cartó. Si estan tacats de residus orgànics, com per eixemple les torcaboques de paper, no deuen anar en este contenidor.

• Contenidor vert (vidre): En este contenidor es depositen envasos de vidre. Pero es deu tindre en conte que no es pot depositar peres, caramanyoles de medicaments, ulleres, gerros i tasses, escurada, llunes d'automòvils, porcelana o ceràmica, tapons, chapes o tapes dels propis envasos o botelles de vidre, tubos i fluorescents.

• Contenidor gris (orgànic):En ell es depositen el resto de residus que no tenen cabuda en els grups anteriors, fonamentalment rebujos orgànics catalogats com a matèria biodegradable.

• Contenidor roig o punts nets (rebujos perillosos): Com a teléfons mòvils, insecticida, piles o bateries, oli menjador o oli de vehículs, cheringues, llandes d'aerosol, etc.

• Contenidor taronja: oli de cuina usat.

• Contenidor específic en farmàcies: per a la recuperació dels medicaments caducats o que ya no s'utilisaran, incloent els envasos.

Regla de les "3R"

Contenidors selectius de recolecció de residus en Sevilla, Espanya.

Artícul principal → Regla de les tres erres.

Les tres erres consistixen en una pràctica per a alcançar una societat més sostenible.

• Reduir: accions per a reduir la producció d'objectes susceptibles de convertir-se en residus, en mesures de compra racional, us adequat dels productes, compra de productes sostenibles,

• Reutilisar: accions que permeten el tornar a usar un determinat producte per a donar-li una segona vida, en el mateix us o un atre diferent. Mesures encaminades a la reparació de productes i allargar la seua vida útil,

• Reciclar: el conjunt d'operacions de arreplegada i tractament de residus que permeten reintroduir-los en un cicle de vida. S'utilisa la separació de residus en orige per a facilitar els canals adequats.

Formes de reciclage

Reciclage de metals Reciclage d'alumini Reciclage del vidre Reciclage de piles i bateries Reciclage de ciment Reciclage de paper Reciclage de cartó Reciclage de plàstic Reciclage de tetra pak Reciclage textil

Reciclage d'electrònics Conversió en paper Reciclat mecànic Conversió en composta per a abonament Fundició Revulcanisat Fusió (canvi d'estat) Recuperació Reciclage de bosses

Gestió de residus

En Espanya la gestió de residus està regulada segons la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sols contaminats i pel Real Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel que s'aprova el Reglament per a l'eixecució de la Llei 20/1986, de Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos.

Ademés, en Espanya també està regulada la producció i gestió dels residus procedents de tot tipo de obras: edificació, urbanisació, derrocament, reforma, etc.

Té per objecte fomentar, per este orde, el seu prevenció, reutilisació, reciclat i atres formes de valorisació, assegurant que els destinats a operacions d'eliminació reben un tractament adequat, i contribuir a un desenroll sostenible d'esta activitat.

A tals efectes és preceptiva la redacció d'un Pla de Gestió de Residus Construcció-Derrocament (RCD).

Símbol del reciclage

El logo és un icon migambiental i un clàssic del món del disseny gràfic; actualment és utilisat en tot lo món per a identificar als productes que són reciclables.

Va ser creat pel nortamericà Gary Anderson en 1970, com a part d'un concurs convocat per la Container Corporation of America, una empresa paperera en sèu en Chicago, Estats Units.

La companyia va llançar el certamen, entre atres coses, com a part de les activitats que es varen organisar durant el Dia de la Terra que va començar a celebrar-se eixe mateix any. Anderson, originari de Honolulu, Hawai, tenia 23 anys i acabava de graduar-se de la carrera d'arquitectura.

El seu disseny es va inspirar en la Banda de Möbius, que és una superfície en una sola cara i una única vora, aixina com en el treball de l'artiste holandés M. C. Escher, publicada en la revista Quo.

El premi es va anunciar durant la Conferència Internacional de Disseny de Aspen (IDCA) i Anderson va obtindre una beca per 2500 dólars, la qual va utilisar per a estudiar un any en l'Universitat de Suècia.^{cita requerida}

El símbol s'utilisa ara en tot lo món, en diferents variacions, per a identificar els productes reciclables, aixina com per a representar les tres "R" que impulsen els ecologistes: reduir, reutilisar i reciclar.

En 1988, l'Associació de l'Indústria dels Plàstics en Estats Units va prendre com a base esta image per a crear un còdic que permet saber quin és el material predominant en la fabricació d'un producte i, per tant, identificar qué la complexitat del seu reciclage. Este còdic utilisa una escala de l'un al sèt i identifica una série de plàstics.

L'un és per a aquells productes elaborats en polietileno tereftalato (PET) i que són els més fàcils de reciclar. La dificultat del reciclage aumenta en l'escala fins al número sèt, el qual s'ampra per a aquells productes fabricats en materials de plàstic realment difícils de reciclar. El número que li correspon a cada material es troba dins del símbol de reciclage, les tres fleches creades per Gary Anderson.

• número 1: plàstic pet o tereftalato d'polietileno

• número 2: plàstic polietileno d'alta densitat

• número 3: plàstic pvc o policloruro de vinil

• número 4: plàstic polietileno de baixa densitat

• número 5: plàstic polipropilé

• número 6: poliestiré, com el PS o ABS

• número 7: atres plàstics com policarbonats, poliamides o poliuretà

Vore també

• Anàlisis de cicle de vida
• Fem
• Economia del reciclage
• Gestió de residus
• Economia ecològica
• Illa de fem
• Minimisació de residus
• Punt net
• Recollida selectiva de fem
• Recolecció urbana
• Reutilisació
• Sanejament ecològic
• Sostenibilitat

Referències

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Reciclaje de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Bibliografia

• Ackerman, Frank. (1997). Why Do We Recycle?: Markets, Values, and Public Policy. Island Press. ISBN 1-55963-504-5, 9781559635042.
• Lund, H. F. (1996). Manual McGraw-Hill de reciclaje. McGraw-Hill.
• Porter, Richard C. (2002). The economics of waste. Resources for the Future. ISBN 1-891853-42-2, 9781891853425.
• Colomar Mendoza, F.J. y Gallardo Izquierdo, A. Tratamiento y Gestión de Residuos Sólidos. Universidad Politécnica de Valencia. Ed. LIMUSA. 2007. ISBN 13 978 968 18 7036 2.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Reciclage.
• «Reciclage». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
• Reciclado de plásticos. Reciclado mecánico.
• Sistema de gestión de residuos posconsumo en Colombia.
• Reciclaje de residuos
• Formas de Reciclaje.
• Shot Informativo (Tec de Monterrey) La Economía del Reciclaje