Rasez o Rasés (en occità Rasés; en idioma francés Razès) és una regió històrica de França al suroest del departament del Aude en capital en Limoux, que es va desenrollar entorn a la civitas romana de Rhedae i el comtat de Rasez que durant l'Edat Mija es va integrar en les possessions dels comtes de Carcassona fins a la seua dissolució despuix de la creuada contra els albigenses.

Rasez
Rasés des de Rennes-li-Château

Història

Periodo visigodo

Es creu que l'orige de Rasés se situa en una chicoteta vila romana, Rhedae, a on un bisbe catòlic de Narbona es va retirar, expulsat per un bisbe arriano. En els diversos concilios de Toledo apareixen repetidament els arquebisbes de Narbona, sempre arrianos. En el regnat de Recaredo (686-701) es va tornar a l'oficialitat de la religió catòlica, aixina que abans de l'any 600 ya no devia haver bisbe en Rhedae.

Últim rei visigodo i conquista musulmana

En 714 el rei Agila II, que es trobava en Damasc, enlluernat pel califa va renunciar a la corona conjuntament en els seus tres fills. Es va crear el valiato d'Híspalis (Sevilla) que més vesprada es va traslladar a Còrdova. Els musulmans, que fins a llavors eren aliats del regne, es varen convertir en els sobirans del país. La notícia es va conéixer en la Tarraconense oriental i en Septimania, a on més respals tenia el rei Agila, el mateix any 714. Els magnats godos de la zona varen elegir un nou rei entre els seus, Ardón, amic dels francs.

Abd al-Aziz ibn Mussa no havia ocupat estes regions ya que eren aliades. Pero en el 715 i despuix de conéixer l'elecció d'Ardón va decidir fer-ho, pero va morir assessinat a l'any següent sense poder completar l'assalt. El vaig valdre (governador) d'Ifrikiya, de qui depenia el vaig valdre d'Hispania, no va enviar al seu successor, Al Hurr fins a l'autumne del 716. Va ser est vaig valdre qui va fixar la capital en Còrdova.

Quan en el 717 va iniciar la campanya, alguns magnats godos de la Tarraconense es varen sometre de forma voluntària, lo que va permetre a A el Hurr pujar pel Ebre i conquistar atres ciutats com Pamplona.

Els seguidors d'Ardón, o simplement aquells que s'oponien als musulmans, varen fugir a Septimania i cap al regne dels francs a on se'ls coneixerà com Hispani.

En la primavera del 719 Al Hurr va ser substituït i el seu càrrec va ser ocupat per al-Dahm al-Malik, enviat directe del califa. Va ser est vaig valdre qui va creuar els Pirineus en el 719. Narbona amurallada resistix. Les principals fortalees de la zona eren Rhedae i Carcassona, que protegia la zona oriental de Septimania. Abdós fortalees estaven lo suficientment amurallades com per a resistir l'atac musulmà. Abans d'este atac, l'arquebisbe de Narbona fuig de la seua sèu i es refugia en Rhedae. Poc despuix la ciutat de Narbona és presa per les tropes del-Sahm.

En el 721, al-Sahm va partir des de Narbona a Carcassona. Rhedae li quedava al sur pero no es va acostar. Tampoc va atacar Carcassona sino que es va decidir per Tolosa que pertanyia al regne dels francs. Al-Sahm va morir en este atac, en el que les seues tropes varen resultar derrotades per les d'Odón.

El nou vaig valdre Anbasa Ibn Suhayn al-Kalbi va intentar durant tres anys consecutius conquistar Carcassona i Nimes, encara que no va tindre èxit. En el 725, Anbasa va prendre el mando i, partint de Narbona, es va dirigir cap a Carcassona i va conseguir sometre-la. Encara que no existix constància d'això, una volta caiguda Carcassona lo més provable és que Rhedae també es rendira.