La Prova de Barfoed és un ensaig químic utilisat per a detectar monosacàrits. Es basa en la reducció de coure (II) (En forma d'acetat) a coure (I) (En forma d'òxit), el qual forma un precipitat color roig rajola.[1]

Resultat positiu en la prova de Barfoed
RCOH + 2Cu+2 + 2H2O → RCOOH + Cu2O↓ + 4H+

Els disacáridos també poden reaccionar, pero en forma més llenta. El grup aldehit del monosacàrit que es troba en forma de hemiacetal es oxida al seu àcit carboxílic corresponent. Moltes substàncies, entre elles el clorur de sodi,[2] poden interferir en la prova.

Esta prova va ser descrita per primera volta pel químic danés Christen Thomsen Barfoed i s'utilisa principalment en botànica.[3] La prova és similar a la prova de Fehling.

Composició

El reactiu de Barfoed es compon d'una solució de 0.33 molar d'acetat de coure neutre en una solució de 1% d'àcit acètic. No és recomanable guardar el reactiu, sino preparar-ho prèviament al seu us.[4]

Referències

  1. ↑ Biochemistry Department. «Colorimetric Identification of Unknown Sugars». Biochemistry Laboratory 353. Smith College. Archivat des de l'original, el 16 de juliol de 2006.
  2. ↑ William H. Welker(1915).«A Disturbing Factor in Barfoed's Test».J. Am. Chem. Soc..37: 2227–2230.doi:10.1021/ja02174a036.
  3. ↑ Raaman, N. (2006). Phytochemical Techniques, New Índia Publishing. ISBN 8189422308, 9788189422301.
  4. ↑ Bowen, Graham and Williams, A Students' Handbook of Organic Qualitative Analysis, University of London Press, 1957, page 73