Prostitució en Mali
La prostitució en Mali és llegal,[1] pero les activitats de tercers, com el proxenetisme, són illegals.[2] La prostitució és comuna en les ciutats malienses.[3] ONUSIDA va estimar que hi havia més de 36 000 prostitutes en el país.[4] L'activitat va en aument,[5] recorrent moltes dònes a la prostitució a causa de la pobrea.[6]
En la capital del país, Bamako, moltes prostitutes procedixen de Nigèria.[7] i atres països d'Àfrica Occidental.[8] En juliol i agost hi ha una afluència d'estudiants de diverses zones d'Àfrica Occidental que treballen com a prostitutes durant les vacacions d'estiu.[9] També hi ha molts bars chinencs en el país a on s'eixercix la prostitució. Es calcula que les treballadores del sexe chinenques envien anualment a China 2 000 millons de francs CFA.[10] Moltes prostitutes nigerianes treballen en les afores de la mina d'or de Morila.[11]
A principis de 2012, grups rebels i extremistes islàmics varen ocupar el nort de Mali, lo que va provocar l'enviament al país de la Missió Multidimensional Integrada d'Estabilisació de les Nacions Unides en Mali (Minusma). L'afluència de personal militar va provocar un aument de la demanda de prostitució. En la regió de Gao, prostitutes de Burkina Faso, Níger, Costa d'Ivori i Camerún varen aplegar a la zona per a atendre les necessitats del personal de l'ONU.[12]
Les ciutats de Bamako, Kayes, Segú, Mopti, Tombuctú, Gao i Sikasso tenen problemes en la prostitució d'adolescents i el turisme sexual.[13][14]
Tràfic sexual
Mali és país d'orige, trànsit i destí de dònes i chiquets víctimes de la tracta en fins sexuals. La tracta interna és més freqüent que la transnacional; dònes i chiquetes d'atres països d'Àfrica Occidental, sobretot de Nigèria, són explotades en la prostitució i el tràfic sexual en tot Mali. Les autoritats nigerianes calculen que més de 5 000 chiquetes nigerianes són víctimes del tràfic sexual. Alguns membres de la comunitat negra tuareg de Mali estan somesos a pràctiques d'esclavitut arraïlades en relacions tradicionals de servitut hereditària, i els informes indiquen que està empijorant.
Atres africans que transiten de Mali a Europa, principalment a través d'Argèlia i Líbia i en menor mida a través de Mauritània, són vulnerables a la tracta. Els traficants nigerians recluten fraudulentament a dònes i chiquetes nigerianes en la promesa de dur-les a Europa, pero les exploten en el tràfic sexual en Mali. Les dònes i chiquetes malienses són víctimes del tràfic sexual en Gabon, Líbia, Líban i Tunis.[15]
La Missió Multidimensional Integrada d'Estabilisació de les Nacions Unides en Mali (Minusma) va investigar 23 casos de violència sexual relacionada en el conflicte, inclosa la prostitució forçada i l'esclavitut sexual, en Gao, Tombuctú, Kidal i un camp de refugiats en Mauritània en 2016. La Minusma va investigar a quatre membres de GATIA, a tres membres de les Forces de Defensa i Seguritat de Mali (MDSF) i a civils en estos casos, encara que no va informar de cap processament o condena per delictes de tracta.[15]
La Llei 2012-023 relativa a la lluita contra la tracta de persones i pràctiques similars tipifica com a delicte totes les formes de tracta d'adults i chiquets. La llei prescriu penes de cinc a dèu anys de presó, i un màxim de 20 anys de presó per als casos en que concórreguen circumstàncies agreujants.[15]
L'Oficina de Vigilància i Lluita contra la Tracta de Persones del Departament d'Estat dels Estats Units va classificar en 2023 a Mali com a país de "nivell 2".[16]
Referències
- ↑ «The Llegal Status of Prostitution by Country». ChartsBin. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ «Portail du droit dones 24 pays d'Afrique francophone». Droit-Afrique. Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2013. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ «Mali». Departament d'Estat d'Estats Units. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ «Sex workers: Population size estimate - Number, 2016». UNAIDS. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2019. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ «Prostitution increasing in Mali». UPI. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ «Els Carnets Secrets de la prostitution au Mali : Fifi explique avoir couché avec 2 780 hommes». Niarela. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2022. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ VV. AA. (2011). Global Perspectives on Prostitution and Sex Trafficking: Africa, Àsia, Middle East, and Oceania. Lexington Books,. p. 24.
- ↑ Röschenthaler, Ute; Schulz, Dorothea (2015). Cultural Entrepreneurship in Africa. Routledge, p. 168.
- ↑ Ditmore, Melissa Hope (2006). Encyclopedia of Prostitution and Sex Work. Greenwood Publishing Group, p. 533.
- ↑ «La prostitution à bon vaig marchar à Bamako». Bamada. Archivat des d'el original, el 11 de març de 2018. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ «Quand els mines d'or du Mali profitent à la prostitution». Afrik. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ «Prostitution: els soldats de la paix sont-ils de bons clients?». Jeune Afrique. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ «Preventing teenage prostitution in Mali». Swiss Info. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ «Prostitution: els grans destinations du tourisme sexuel au Mali». Afribone. Archivat des d'el original, el 11 de març de 2018. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «2017 Trafficking in Persons Report: Mali». Departament d'Estat d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2017. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- ↑ «2023 Trafficking in Persons Report: Mali». Departament d'Estat d'Estats Units. Consultat el 5 de febrer de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prostitución en Malí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.