Primera Guerra Mundial
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
La Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra és el conflicte armat a escala planetària que es desenrollà des de juliol de l'any 1914 a novembre de l'any 1918. Més de 9 millons de persones varen morir en esta guerra.
Els Aliats (França, l'Imperi britànic, l'Imperi rus, Itàlia) s'enfrontaren a les Forces Centrals (l'Imperi alemà, Àustria-Hongria, l'Imperi otomà), i l'armistici fon firmat l'11 de novembre de 1918.
Les causes d'esta guerra són diverses, França vol recuperar Alsàcia i Lorena, perduda en 1870. Itàlia vol prendre d'Àustria-Hongria la Dalmàcia. I les numeroses tensions dins la regió dels Balcans.
La guerra deixà una important reestructuració de la geografia europea, quatre grans imperis varen desparéixer (Imperi rus, Imperi alemà, Àustria-Hongria, Imperi otomà) i aparegueren nous països (Checoslovàquia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Yugoslàvia, Hongria).
Orige de la guerraEditar
L'esclat de la guerra en 1914 marcà la fi d'un llarc periodo de pau i el desenroll econòmic de l'història europea coneguda com la "Belle Époque", i també posà fi a un llarc periodo d'estabilitat de la política europea que escomençà en 1815 en la derrota final de la França de Napoleó i continuà a lo llarc del sigle XIX, en conflictes de caracter llimitat, que, no obstant, terminà per minar i apretar progressivament les relacions diplomàtiques entre les potències europees i els seus jocs d'aliances.
La crisis de l'estiu de 1914Editar
El 28 de juny de 1914, Gavrilo Princip, un estudiant Serbo-bosni i membre de Jove Bosnia, assessinà a l'hereu al tro Austro-hongarés, l'archiduc Francesc Ferrando d'Àustria en Sarajevo, Bòsnia.
El seu assessinat precipità la declaració de guerra d'Àustria contra Sèrbia. L'Imperi Austro-hongarés exigí, en el soport de l'Imperi alemà, investigar el crim en territori Serbi. L'Imperi Austro-hongares donà un ultimàtum el 23 de juliol a Sèrbia, la que en soport de Rússia no acceptà totes les condicions impostes, en particular la participació de policies austríacs en investigacions en territori Serbi.
El 28 de juliol de 1914, Àustria-Hongria li declarà la guerra a Sèrbia. Al dia següent Rússia (que s'autoproclamava protectora del paneslavisme) ordenà la movilisació general de la seua tropa. L'1 d'agost, Alemanya li declarà la guerra a Rússia, puix considerà la movilisació militar russa un acte de guerra contra Àustria-Hongria (en qui estava aliat en la Triple Aliança). Per un atre costat, França –aliada de Rússia- li declarà la guerra a Alemanya eixe mateix dia.
Començada la Gran Guerra, Gran Bretanya es sumà a l'Entente Cordiale, i en l'any 1915 també ho feu Itàlia (trencant la seua aliança en Àustria-Hongria). Per l'atre costat, l'Imperi otomà es sumà a les Potencies Centrals.
Aliances de la Primera Guerra MundialEditar
Estava aixina plantejat el núcleu de les aliances en la Primera Guerra Mundial. En el córrer del conflicte més països se foren involucrant en la guerra enfrontats en dos diferents bandos:
- L'Entente Cordiale o els Aliats: França, Rússia, Gran Bretanya, Itàlia, Japó i els Estats Units, i 22 països més.
- Les Potències Centrals: Àustria-Hongria, Alemanya, l'Imperi otomà i Bulgària.
Desenroll de la Primera Guerra MundialEditar
Una volta declarada la guerra, els alemans invadixen Bèlgica i Luxemburc en busca d'una victòria ràpida, pero foren detinguts pels francesos a prop del riu Marne en la Primera Batalla del Marne. Allí s'establiren abdós eixèrcits (front occidental) que es basà en una cruenta guerra de trincheres durant tres anys, a on no hi hagué alvanços significatius de ningú dels dos bandos.
Mentres tant, l'eixèrcit alemà obrí un segon fòc d'atac contra Rússia (front Oriental). Allí derrotaren sense majors dificultats a les tropes saristes que es donen en retirada; i els alemans alvancen en territori rus. Hi ha enfrontaments també en la frontera entre Rússia i Àustria-Hongria a on els eixèrcits saristes continuen debilitant-se i per a l'any 1916 ya no hi ha grans accions ofensives per la seua part. Ací els eixercits se varen valdre de les seues cavalleries com a principal tactica de combat. L'Occidental i l'Oriental foren els principals fronts de combat en terra, pero no els unics. Atres fronts de la Primera Guerra Mundial foren:
- el front Balcànic
- el front d'Orient Mig
- el front Italià
- el front Africà
També hi hagué operacions militars de menor envergadura en certes illes del Pacífic.
- lluita naval en Canal de la Mancha, Mar del Nort, Mar Mediterrànea, Atlàntic, Pacífic Sur i mar Adriàtica.
En 1915 i 1916, els submarins alemans afonaren dos barcos en tripulació estatunidenca, causant la mort de decenes de civils. En abril de 1917, els Estats Units entren en el conflicte en soport dels Aliats. Mesos despuix, Rússia (en plena Revolució Bolchevic), se retira de la guerra firmant un armistici en les Potències Centrals, que li implica grans perdües economiques i territorials.
Despuix de la rendició russa, Alemanya ocupa Polònia, Ucrània, Finlàndia, els Països Bàltics i part de Bielorússia. La seua estratègia és enviar totes les seues tropes al front Occidental per a buscar una victòria ràpida abans de l'aplegada dels nortamericans. La campanya decisiva escomença en març de 1918, pero l'eixèrcit alemà –debilitat i cansat- no aplegà a complir el seu objectiu d'atacar París. Les tropes franceses i estatunidenques obtenen una victòria definitòria en la segona batalla del Marne, a on els tancs britànics i l'aviació prenen crucial importància.
A partir d'ací les Potencies Centrals no podran recuperar-se. Poc despuix Bulgària demana un armistici i posteriorment se rendix l'Imperi Otomà i els italians vencen als austríacs. L'eixercit alemà és desarticulat en una batalla en Amiens. La derrota és irreversible. L'Emperador Guillem II fugí a Holanda, la nova República Alemana firma l'armistici de Rethondes, l'11 de novembre de 1918.
Conseqüències de la Primera Guerra MundialEditar
Els imperis rus i alemà patiren grans amputacions territorials. El primer pergué Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània i Polònia. El nou repartiment i reconfiguració del mapa europeu, s'inspirà en el principi d'autodeterminació dels pobles, encara que no sempre fon aplicat coherentment.- Desaparició de la monarquia dual Austro-Hongaresa i en el seu lloc aparegueren les repúbliques d'Àustria, Hongria i Checoslovàquia.
L'imperi otomà se desintegrà i quedà reduït pràcticament a la meseta d'Anatòlia en un reduït apèndix europeu. El moviment de les nacionalitats alcança els seus territoris d'Àsia i sorgiren els nous estats de Síria, Irac, Líban, Palestina i Transjordània. - Els pobles eslaus del sur, serbis, croates i eslovens, s'agruparen en el nou regne de Yugoslàvia.- Desaparegueren les dinasties seculars (Habsburg, Hohemzollem, Romanov i els soldats turcs), que foren reemplaçats per repúbliques.
Les economies europees quedaren greument afectades obligant-se a contraure pesades deutes interns i sobre tot externs, aixina com una emissió de paper moneda que provocà una inflacio jagantesca.
Se contabilisaren aproximadament uns dèu millons de morts, en les naturals conseqüències demogràfiques (falta de mà d'obra i reducció del mercat intern).
Se creà la Societat de Nacions (o Lliga de Nacions), durant les conversacions de Versalles, a propostes del president estatunidenc Wilson en l'objectiu de garantisar la pau i l'orde internacional. Eren membres originaris els 27 estats aliats i els 13 neutrals, quedant exclosos els països vençuts, l'admissió dels quals havia de contar en una majoria de dos terços. Tampoc formà part d'ella els Estats Units, puix el Congrés d'este país mai ratificà l'acort del seu president.
BibliografiaEditar
- Belfield, Richard. The Assassination Business: A History of State-Sponsored Murder, Carroll & Graf Publishers: Nueva York. (ISBN 0-7867-1343-7) (en inglés)
- Georges Blond, La batalla de Verdún, (Inédita, 2008).
- Paul Fussel, La Gran Guerra y la Memoria Moderna, Oxford University Press, 1992 y Turner, 2006.
- Sebastian Haffner Los siete pecados capitales del imperio alemán en la Primera Guerra Mundial (Destino, 2006).
- Jesús Hernández Martínez, Todo lo que debe saber sobre la I Guerra Mundial (Nowtilus, 2007). ISBN 978-84-9763-413-7
- Michael Howard La primera guerra mundial, (Crítica, 2003).
- Juan Lago, La Primera Guerra Mundial, ed. Akal, 1993.
- Wolfgang Mommsen, La época del Imperialismo: Europa 1885–1918, Siglo Veintiuno Editores, México, 1971.
- John H. Morrow Jr., La Gran Guerra (Edhasa, 2005).
- Michael S. Neiberg La Gran Guerra, una historia global (1914-1918), (Paidós, 2006).
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Primera Guerra Mundial.