Port Morelos
Port Morelos és el principal port de l'estat mexicà de Quintana Roo i capçalera del municipi homònim. Es troba al nort de l'estat, 33 km al sur de Cancún.


El Parc nacional Sec de Port Morelos forma part de la segona barrera arrecifal més gran del món, i es troba a només 500 m de la plaja. Ideal per a buceig, windsurf i snorkel entre atres activitats marines.
Al sur de l'entrada de la localitat es troba un jardí botànic (santuari de la selva maya) de 65 ha d'extensió en el qual es pot gojar flora i fauna (mona arrapa, coatí) de la regió, al nort de l'entrada es troba un chicotet zoològic que alberga boes, ocelotes i com a atractiu principal cocodrils de totes les edats.
Infraestructures
Té instalacions portuàries per a maneig de càrrega solta i contenerizada d'embarcacions d'altura en tràfic nacional i internacional. El volum de càrrec manejat aplega a 41.2 mil tonellades en 2019.[1]
Ademés, hi ha una estació del Tren Maya que va obrir el 15 de març del 2024 just fòra de Port Morelos.[2]
La seua activitat peixquera és important i conta en instalacions per a l'industrialisació de productes peixquers, en el parc industrial.
Les instalacions turístiques estan en constant creiximent.
Història
Història antiga
Segons el Chilam Balam de Chumayel, el territori de l'actual Quintana Roo va ser el primer assentament dels Itzáes que varen aplegar del sur i varen fundar en l'any 435 d. C. la població de Syancan Bakhalal (hui Bacalar).
Es diu que el gran senyor Kukulkan (qui duya el mateix nom del deu del vent) va fundar la Lliga del Mayapán, confederació que dura dels anys 987 a 1185 d. C. Les poblacions mayas assentades en l'estat de Quintana Roo varen participar en esta confederació. A partir de llavors va tindre lloc una série de lluites internes i en 1461 s'establixen 16 cacicazgos en la Península de Yucatán, dels quals podem nomenar: Cochuah, Uaymil-Chactemal (Chetumal), Chikinchel, Taxes, Cupul i Ekab (en la regió nort de Quintana Roo).
L'àrea geogràfica a on actualment es troba el poblat de Port Morelos, presenta vestigis d'assentaments de la cultura maya pertanyents al Cacicazgo d'Ekab, l'influència política del qual va comprendre des de Cap Catoche fins a Tulum.
Prova d'ells són les estructures localisades en la selva i costa, “Coxol” localisada 1 quilómetro al nort del poblat, “L'Altar” ubicat en el jardí botànic “Alfredo Barrera Marín”, les “albarrades mayas” que es troben en un petén en el manglar al sur del poblat, i la “Piràmide de Muchil” prop de Punta Brava al sur de la població, que Ralph L. Roys descriu com a Port de Muchi, esta última, no obstant menciona una atra localitat anomenada "Muchi", ubicada a 4 km al noroest de Port Morelos, és dir en les proximitats de l'actual desenroll habitacional Viles Morelos II.
En la zona costera del poblat, existien dos estructures mayas prehispánicas que varen ser destruïdes per a utilisar les seues roques en la construcció del far que va ser inclinat per l'huracà Beulah en 1967. Este far inclinat és l'emblema actual de Port Morelos.
Per les pugnes entre cacicazgos les condicions polítiques i administratives eren prou dèbils, és llavors quan els espanyols descobrixen i més vesprada conquisten la regió. La conquista no va ser fàcil per les condicions naturals i a la violenta resistència per part dels mayas.
Des de 1526 Francisco de Montejo (pare o “l'alvançat”) va intentar infructuosament conquistar l'orient de la península de Yucatán, pero no va ser sino fins a 1540 quan el seu fill Francisco de Montejo i León "el Mosso" va començar la tercera campanya que ho va dur a sometre tots els cacicazgos existents en la península, Ekab va ser dels primers en jurar obediència al conquistador.
Existixen narracions d'una entrevista de Francisco de Montejo "l'Alvançat" quan en 1527 en la seua trayectòria de Xel-Há cap a Muchi, es va trobar en el cacic de Cozumel Naum Pat en Xaman Há (Plaja del Carmen). Este últim asistiá a la boda de la seua germana en terra ferma, i va pactar sense confrontacions la sumissió.
Oviedo i Valdés (1851-55, lb 32, cap II), varen descriure Mochi com una població de 100 cases en chicotets i antics temples piramidals.
Mochi va ser despoblándose en la década de 1550, i va desaparéixer dels registres en 1582. No obstant es reporta que en 1601, mayas "pagans" i fugitius de la província dels taxes i dels cupules, es varen refugiar en esta zona.[3]
Els governs de Yucatán mai varen conseguir el complet control dels indígenes de l'orient de la península, els qui lluitaven per la restitució de les seues terres i per establir el seu propi govern. El 30 de juliol de 1847 va esclatar en Tepich la rebelió dels mayas, cridada Guerra de Castes, que hauria de durar més de 50 anys, pero la zona ocupada hui per Port Morelos, no va sofrir gran afectació.
En 1893, Mèxic firma en Gran Bretanya el tractat definitiu de llímits Belize-Quintana Roo (Tractat Mariscal Spencer), d'esta forma Quintana Roo va sorgir com una regió estratègica per a Porfirio Díaz. L'imprecisa fixació de la frontera, va motivar al president Porfirio Díaz enviar al comandant Othón P. Blanco a eixa zona, en els propòsits de fer respectar la llínea divisòria, impedir el tràfic d'armes, reforçar els campanya militar del Gral. Ignacio Bravo contra els indis mayas sublevats i buscar la pacificació de la zona. Paralelament conseguir un establiment permanent de població mexicana (que havia fugit a Belize per la Guerra de Castes) en el territori de Quintana Roo.
Història moderna
Port Morelos a pesar de ser una chicoteta població ubicada entre dos grans desenrolls turístics reconeguts internacionalment (Cancún i Plaja del Carmen) té una història més antiga que estos, Ademés de caracterisar-se per la bellea dels seus habitants .
La seua història moderna comença cap a finals del XIX, en l'any 1898 en fundar-se la Companyia Colonizadora de la Costa Oriental de Yucatán, per la necessitat de trobar una eixida a la mar per a exportar els seus productes, la companyia va ordenar als seus treballadors obrir brecha de la Facenda de Santa María (hui Lleona Vicari) cap al suroest, poc a poc els treballadors varen aplegar al Mar Carib i varen batejar el punt com a “Punta Corcho”, establint les primeres famílies un campament en barraques molt rudimentàries.
En esta brecha es varen tendir rieles de via angosta de 40 a 60 cm d'ample i varen circular els cridats truckes i plataformes tirades per mules.
La companyia era ama d'un barco de vapor que aplegava cada més ancorant en el Mar Carib, al no existir un moll per a atracar, les fustes i atres productes forestals eren tirats a la mar i en chicotetes llanches els productes eren rescatats i pujats per mig de sogues d'henequén al barco. Al pas del temps es construïxen un celler i un moll de fusta donant naiximent a un nou poblat que en el temps es cridaria Port Morelos.
Els productes extrets i exportats de la selva eren pal de tenyida, chicle, vainilla, tabac, cedre i corcho.
Port Morelos comença a progressar i es convertix no només en el port natural més antic de Quintana Roo, sino en el més important de tot l'estat.
És cap a l'any 1923 quan el pal de tenyida pert demanda en els mercats internacionals, pero s'establix la companyia “Colónia Santa María” dedicada a l'explotació chiclera, i influïx en l'economia local en establir els seus cellers d'arreplega en el port. Port Morelos en 1929 era un poble en cases de fusta, un moll, un sol carrer paralel a la costa i un almagasén.
En 1936 per resolució presidencial es funda el Ejido de Port Morelos, el deslindar i entrega física de predios ejidals es realisa en 1944. En el cens de 1950 es va reportar una població d'huitanta habitants.
Durant la década dels xixanta, es varen extraure fustes dures com chechén (Metopium browne), per a vendre's al govern federal i destinar-se a la construcció i manteniment de vies férrees. La producció chiclera va declinar dràsticament en 1980 per l'introducció de substituts sintètics, als baixos preus del mercat mundial i a desastres naturals com a incendis i huracans.
En els anys 70 el Fondo Nacional del Turisme (FONATUR) dona marcha a la creació de Cancún, i en la promoció del turisme, Port Morelos va iniciar una fase de creiximent poblacional i econòmica caracterisada per l'immigració de gent de diverses parts del país i de l'estranger, fent del poblat un ambient cosmopolita.
Es varen colonisar també les àrees selváticas del funde llegal de Port Morelos, localisades a dos quilómetros de la costa, a abdós costats de la carretera federal 307 Chetumal-Port Juárez
El 2 d'octubre de 1975 es va publicar en el Diari Oficial de la Federació, l'aprovació d'una superfície de 3,337 hectàrees per al poblat de Port Morelos, municipi de Cozumel, per a l'establiment de servicis públics, parcs, mercats, panteones, rastres, presons i atres servicis.
Posteriorment, el 30 d'octubre de 1998, es va aprovar un nou Pla Director per a Port Morelos, municipi de Benito Juárez a on es va aumentar l'extensió territorial a 5440 hectàrees del polígon ubicat a l'orient com al ponent de la carretera federal 307, Chetumal-Port Juárez.
Fins a l'any de 2002 Port Morelos va ser el punt més important d'arreplega i abastiment de l'illa de Cozumel, a través de transbordadors que cobrien la ruta en un temps de tres hores, en l'obertura del port artificial de Calica (punt més propenc a Cozumel) esta ruta es cobrix en un temps menor.
El 7 d'octubre de 2007 el ple del cabildo del municipi de Benito Juárez, va aprovar en sessió extraordinària elevar a Port Morelos de la categoria de Delegació Municipal a Alcaldia. El 6 de novembre de 2015, la XIV Llegislatura del Congrés de l'Estat de Quintana Roo va declarar formalment a Port Morelos com el XI, decimoprimer municipi de l'estat. Esta declaració va entrar en vigor el 6 de giner de 2016. L'ara Municipi de Port Morelos, Q. R. té una superfície d'1,043.92 quilómetros quadrats i una població, a 2015, de 37,099 habitants en Port Morelos com a capçalera municipal i els poblats de Lleona Vicari i Central Vallarta. url = [enllaç trencat], "Institut Nacional per al Federalisme i el Desenroll Municipal" blog. data accés = 17 de març de 2018
Vore també
Referències
- ↑ «Mexico: port of Port Morelos càrrec throughput 2014-2019». Statistica Research Department (2020-04-28). Consultat el 18 May 2020.
- ↑ Martínez, Octavio (2024-03-16). «Arranca el Tren Maya en pocs passagers de Plaja del Carmen a Cancún» (en es). sipse. com. Consultat el 2024-03-17.
- ↑ "The Political Geography of the Yucatan Maya", publicació número 615 de la Carnegie Institution of Washington, de 1957, capítul "Ecab" estudi de Ralph L. Roys
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto Morelos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.