Cupules
Cupules o també Kupules, (en maya: Kupul ‘toponímic; gentilici’)[1] és el nom dels pobladors d'un cacicazgo maya o kuchkabal, en época de la conquista de Yucatán. Es va cridar Cupul (Kupul) a una de les més extenses i densament poblades jurisdiccions o províncies mayas de la Península de Yucatán. Va ser conformada a mitan del XV despuix de la caiguda de Mayapán i estava vigent políticament durant el XVI, en el moment de la pròpia conquista conduïda pels espanyols encapçalats per Francisco de Montejo (l'Alvançat). Segons l'enciclopèdia Yucatán en el temps, la veu maya ku-pul, significa el que tira, el que rebota, donant una connotació que referix als jugadors de pilota mayas que varen existir en la regió.[2]
Territori
Cap al nort, segons alguns investigadors, aplegava fins a la costa de la Península de Yucatán;[2] segons uns atres com Ralph L. Roys (vore image superior), terminava abans d'aplegar el llitoral per a donar espai a la jurisdicció de Chikinchel. Cap a l'orient colindar en el cacicazgo d'Ekab que s'estenia per tota la costa del Carib yucateco. Cap al sur, tenia els seus llímits en els cacicazgos de Sotuta i de Cochuah, encara que hi ha els qui afirmen que per una gran franja que passava a lo llarc de Cochuah i Uaymil, aplegava fins a Chotemal o Chactemal, la jurisdicció més meridional dels mayas (yucatecos) peninsulars (vore diagrama);[2] finalment cap al ponent colindar en Ah Kin Chel.
De lo que sembla no haver dubte és que es va tractar de la regió més densament poblada del Mayab quan varen aplegar els exploradors espanyols, primer, i despuix quan es va mamprendre la lluita per la conquista del territori cap a 1527. Francisco de Montejo (el Nebot) va ser designat pel seu tio, l'Alvançat, per a fundar en el territori Kupul la ciutat de Valladolit com un enclavament estratègic per a eixercir el domini dels conquistadors en eixa zona fortament resistent a l'incursió europea. Tal ciutat va ser fundada en 1543 i a lo llarc de la conquista i de l'época colonial, va servir de bastió sempre en peu de lluita en contra dels indígenes, per als conquistadors primer, per als encomendero, despuix, i per a la resistència contra els insurrectos mayas durant la cruenta guerra de castes sostinguda a lo llarc de la segona mitat del XIX.
Entre les principals poblacions mayas que vivien subjectes al cacicazgo Cupul fins al XVI estaven Panabá, Tsonot, Temozón, Cucumul, Tixcacalcupul, Uayumhá, entre unes atres. Dels jaciments arqueològics coneguts hui en dia, havien format part del cacicazgo, en distintes époques, Chichén Itzá, Ek Balam, Tulubá. Chichén Itzá va ser la capital del cacicazgo durant una certa época fins a abans de l'any 1220, en que, ya durant la dictadura de Mayapán (fins a 1440), es va nomenar a Ek Balam com Halach Uinik de la jurisdicció i llavors est va fundar la població que du el seu nom i que a partir de llavors va funcionar com a capital del cacicazgo.[2]
Vore també
- Cacicazgos mayas en Yucatán
- Lliga de Mayapán
- Ah Kin Chel
- Ceh Pech
- Tutul Xiúes
- Cocomes
- Ca Pech
- Chactemal
- conquista de Yucatán
Referències
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Casares G. Cantón, Raúl; Duch Colell, Juan; Antochiw Kolpa, Michel; Zavala Entancat, Silvio et al (1998). Yucatán en el temps, Mèrida, Yucatán, pp. 362 (Vol. 2). ISBN 970 9071 04 1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cupules» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.