Pont de San Jorge (Alcoy)

El pont de Sant Jorge és un dels ponts que es troben en la ciutat d'Alcoy (província d'Alacant, Comunitat Valenciana, Espanya). D'estil art déco, està considerat com el més característic de la localitat. És una de les obres més representatives del art déco valencià en la Comunitat Valenciana i de les més colossals de dit estil artístic en tota Espanya.

Arquitectura

Els autors de l'obra varen ser l'arquitecte Víctor Eusa^[1] —titulat en 1920—^[2] i els ingeniers Carmelo Monsó Reparaz i Vicente Redón Tapís.^[2] Varen contar en la colaboració durant la seua eixecució de l'ingenier de camins Alfonso Penya Boeuf.

Conta en una llongitut de 245 metros i una altura de 45,40 metros sobre el riu Riquer. Està situat en el centre d'Alcoy, comunicant el núcleu antic en l'eixample que estava previst obrir en els terrenys coneguts com la Horta Major.^[3]

El proyecte d'un viaducte ya estava inclós dins dels plans de desenroll urbà de finals del XIX, en concret apareix en l'any 1876. Pero no es materialisa fins a l'estiu de 1923 per concessió a l'empresa navarresa Erroz i Sant Martín. Les obres varen escomençar en l'any 1925.

El principal material empleat és el ciment armat encofrat, en formes pròpies de l'estil arquitectònic art déco valencià.

L'obra va ser finançada pel propi municipi d'Alcoy i tenia un presupost d'1.336.824 de pessetes i va amprar sis anys de treballs. El pont va ser inaugurat el 26 de març de 1931.^[4]

L'estructura està constituïda per un tauler horisontal que se sustenta en una série de piles de les que les dels extrems estan apantallades, mentres que les quatre centrals són més altes i robustes, i presenten més decoració. La piles centrals servixen de respal a tres parells de grans arcs parabòlics iguals que reben pilars són de sellars i albañilería, sobre els que descansa la calçada.^[2]

El pont incorpora un conjunt d'ornamentació de conte disseny que inclou mobiliari, fanals, antepechos i barandas realisades en formigó i ferro. L'ocupació de llínees estilisades i geomètriques vincula al jove Víctor Eusa en l'expressionisme holandés i el art-decó.^[2]

El viaducte és visible des d'abdós costats de la ciutat, en un gran impacte visual per les seues dimensions. Ademés ocupa una posició central en el conjunt urbà, unint el primer eixample en el centre històric, i prolongant-se en un carrer que recau a la plaça de l'Ajuntament.^[2]