Poltergeist
Poltergeist (del alemà poltern, fer soroll, i Geist, fantasma, pronunciat /ˈpɔltɐɡaɪ̯st/ (🔊 escoltar)) és un fenomen estrany o paranormal que engloba qualsevol fet perceptible, de naturalea violenta i diferent a les lleis físiques, produït per una entitat o energia imperceptible.[1]



El terme sol utilisar-se coloquialment per a definir tots els acontenyiments violents que succeïxen en un lloc supostament encantat i que no s'ajusten a la normalitat física. Entre els fenomens poltergeist, s'inclouen, per lo general, sorolls inexplicables com a taules arrastrant-se o raspant una paret, moviments d'objectes inanimados, materialisació, desaparició de comestibles, olors estranyes i atacs físics. L'entitat imperceptible que genera estos fets, segons la parapsicología, sol ser un fantasma o entitat associat a una persona morta. També pot ser causat per telequinesis inconscient derivada d'estrés o tensió emocional.
Alguns atribuïxen estos fets a fenomens físics provats com l'electricitat estàtica, els camps electromagnètics, l'aire ionizado, els infrasonidos o els ultrasons. O podrien derivar-se de simples alucinacions causades per enverinament per monòxit de carbono.
Estos fenomens duen notificant-se des de principis de l'humanitat, en la majoria de les cultures i països, i és ara, en l'era tecnològica, quan són registrats en image, vídeo o àudio.
Principals hipòtesis
Hipòtesis racional
Hipòtesis del frau o les causes naturals
Hi ha científics que atribuïxen els fenomens poltergeist al frau o a l'interpretació sobrenatural de fenomens explicables a través de principis físics, com l'electricitat estàtica, camps electromagnètics, ultra i infrasò, aire ionizado. En algunes ocasions, com en el cas poltergeist de Rosenheim, el físic F. Karger del Max-Planck-Institut für Plasmaphysik i G. Zicha de la Universitat Tècnica de Munich no va trobar cap evidència d'estos fenomens, i els que recolzen les teories paranormales argumenten que mai es va tindre coneiximent de frau algun, inclús despuix d'una exhaustiva investigació.
Ona sonora estacionaria
- Artícul principal → Ona estacionaria.
Segons la física, determinades ones sonores de certes freqüències associades al tamany de la sala en la que es produïxen, poden generar una ona estacionaria que resone en l'humor vítreo del ull humà i produir la sensació de notar moviment o activitat a abdós costats de l'ull.
Si la llongitut d'ona de l'ona estacionaria resultant té el tamany d'alguna de les dimensions espacials de la sala, es produïx tal efecte. El sò seria generat per alguna font constant i inaudible de baixa(s) freqüència(s), com un electrodomèstic, un ventilador... En tindre baixa freqüència, la seua llongitut d'ona seria propenca, similar o coincidente en el tamany d'una sala de proporcions típiques. No obstant, esta hipòtesis no explica els fenomens paranormales que puguen succeir-se en un espai a l'aire lliure o una sala en la que no es produïxca cap sò constant, o aquells fenomens de gran intensitat.
Aire a pressió
Esta hipòtesis planteja que molts fenomens paranormales que envolguen moviment d'objectes inanimados, puguen ser causats per generadors d'aire a alta pressió que espenten tals objectes en gran violència. No obstant, esta teoria carix de credibilitat en la majoria de les ocasions consistix en el moviment d'objectes i les seues categories es dividixen en tres: 1) alçament de plats; 2) moure objectes pesats i 3) tom d'un cos per a espiritar.
Vore també
- Fantasma
- Poltergeist (película) (Saga fílmica que centra en este fenomen)
- Dimonis
- The Conjuring 2 (Película que centra en este fenomen)
- Margareta i Kumla
Referències
- ↑ «poltergeist - Definició - WordReference.com» (en es). www.wordreference.com. Consultat el 2021-05-21.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Poltergeist» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.