Poble georgià

El poble georgiano o kartveliano (, romanisació: kartvelebi) és un grup ètnic que pobla la major part de Geòrgia, un país sobirà d'Europa Oriental. Els seus membres eren coneguts com íberos i colquenses durant l'Antiguetat clàssica. Són parlants del idioma georgiano, ademés del restant de llengües kartvelianas. Conta en una tradició lliterària prolífica, aixina com un alfabet propi: l'alfabet georgiano. Idiomáticament, el georgià forma part de les llengües kartvelianas.

Poble georgiano

Sociológicamente el poble georgià conforma un grup ètnic oriunt de la regió del Caucas, una de les lindes naturals entre Europa i Àsia.

Els georgians varen entrar en l'historiografia a través de les civilisacions de l'Edat Antiga d'Iberia i la Cólquida. Mentres que la Cólquida estava culturalment molt lligada al món grec, Iberia va estar baix l'influència del Imperi aqueménida fins que este va ser desmantellat per Alejandro Magne. En la difusió del cristianisme en Iberia per part de santa Nino de Capadocia en el sigle IV, els georgians es varen convertir en un dels primers pobles en adoptar la fe cristiana. En l'actualitat, la gran majoria dels georgians són ortodoxos orientals i pertanyen a la seua pròpia iglésia nacional i autocéfala, l'Iglésia ortodoxa apostólica georgiana. Ademés, existixen comunitats georgianas catòliques i musulmanes, aixina com un número considerable de georgians no religiosos.

Durant l'Edat Mija en el Caucas, regió que servia de pont entre Àsia i Europa, es va produir en l'any 1008 l'unificació de les terres georgianas en un imperi pancaucásico: el Regne de Geòrgia. En l'inici de l'Edat d'Or de Geòrgia, el país va alcançar el cim del seu poder polític i cultural. Esta época va aplegar al seu fi per les invasions mongolas de Geòrgia, les campanyes de Tamerlán, la Pesta Negra, la caiguda de Constantinopla i les disputes internes despuix de la mort de l'últim gran rei georgiano, Jorge V, en 1346, lo que va debilitar i finalment va fragmentar el regne.

En la consegüent Edat Moderna, els georgians varen sofrir una fragmentació política que va donar inici a una era de regnes i principats depenents del Imperi otomà i de les successives dinasties iranís. En la seua busca d'aliats, els georgians varen vore en l'emergent Imperi rus a un soci potencial «pel be de la fe cristiana», destinat a reemplaçar al desaparegut Imperi bizantí. Els reis georgians i els sars russos varen intercanviar a lo manco 17 embaixades, lo que va culminar en 1783 en el Tractat de Gueórguiyevsk, per mig del qual el rei Erekle II de Geòrgia oriental (Regne de Kartli-Kajetia) va sagellar una aliança en l'Imperi rus. No obstant, l'aliança rus-georgiana va terminar quan Rússia va violar el tractat i es anexionó en 1801 el Regne de Kartli-Kajetia (debilitat per conflictes interns) i en 1810 el regne de Geòrgia occidental, el Regne de Imericia. A açò li varen seguir varis tumults i moviments per a restaurar l'Estat, entre els quals la Conspiració georgiana de 1832 va ser la més significativa, encara que va fracassar. El domini rus sobre Geòrgia es va consolidar a lo llarc del sigle XIX per mig de diversos tractats de pau, en els quals les regions georgianas restants, anteriorment baix control iraní o otomà, varen ser anexionadas gradualment. Els georgians varen conseguir recuperar la seua independència de Rússia entre 1918 i 1921 en l'efímera República Democràtica de Geòrgia, i finalment de nou en 1991 despuix del colapse de l'Unió Soviètica.

La nació georgiana està composta per diversos subgrups geogràfics, cada u dels quals manté les seues pròpies tradicions, costums i dialectevos, aixina com per pobles emparentats en llengües regionals pròpies, com els svanes i els mingrelianos. l'idioma georgiano, que conta en un sistema d'escritura únic i una tradició lliterària antiga que es remonta al sigle V, és la llengua oficial de Geòrgia i la llengua d'instrucció de tots els georgians que residixen en el país. Segons senyes del Ministeri d'Estat de Geòrgia per a Assunts de la Diàspora, les estadístiques no oficials estimen la població mundial de georgians en més de 5 millons de persones.

Orígens

Artícul principal → Història de Geòrgia.

La majoria dels historiadors i dels erudits de Geòrgia aixina com antropòlecs, arqueòlecs i llingüistes tendixen a convindre que els antepassats dels georgians moderns varen habitar al Caucas meridional i el nort d'Àsia Menor des del periodo neolític. Els acadèmics es referixen generalment a estos com a tribus proto-kartvelianas. Alguns historiadors europeus de el XIX (p.ej., Alexander von Humboldt, Ernst Kretschmer) aixina com acadèmics georgians (R. Gordeziani, S. Kaujchishvili i Z. Gamsajurdia) varen vindre a la conclusió que els proto-kartvelianos podrien estar relacionats llingüística i culturalment en els pobles indígenes (preindoeuropeos) de l'Europa antiga que inclouen a: els etruscs, els pelasgos i els protovascos. Els protogeorgians eren coneguts pels grecs antics i els romans com colquenses i iberos.

Tribus protogeorgianas:

Els daiaeni en fonts asirias i taokhoi en grec, vivien en la part del noreste de Anatolia, una regió que va anar en temps partix de Geòrgia. Els georgians de hui en dia encara es referixen a la susodicha regió, que ara pertany a Turquia, com Tao-Klaryeti. Certa part de la població allí encara parla georgiano.

Els colquenses en el regne georgià occidental antic de Cólquida.

Els iberos o iberianos en el regne georgià de l'est d'Iberia.

Colquenses i iberos varen eixercitar un paper important en la formació ètnica i cultural de la nació georgiana moderna.

Bibliografia

• Rayfield, Donald (2013). Edge of Empires: A History of Geòrgia, Reaktion Books. ISBN 978-1789140590.
• Suny, Ronald Grigor (1994). The Making of the Georgian Nation, Indiana University Press. ISBN 978-0253209153.
• Stephen H. Rapp Jr.; P. Crego (2018). Languages and Cultures of Eastern Christianity: Georgian, Taylor & Francis. ISBN 9781351923262.
• Eastmond, Anthony (2010). Royal Imagery in Medieval Geòrgia, Penn State Press.
• Allen, W.E.D. (1970). Russian Embassies to the Georgian Kings, 1589–1605, Hakluyt Society. ISBN 978-1-4094-4599-9.