Pedro Solbes

Pedro Solbes Mira (Pinoso, Alacant, 31 d'agost de 1942-Madrit, 18 de març de 2023) va ser un economiste i polític espanyol independent, funcionari de carrera, que es va eixercitar com a ministre durant els governs de Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, aplegant a ser vicepresident segon del Govern durant gran part del mandat d'este últim. També va ser inclós en llistes per al Congrés dels Diputats pel Partit Socialiste Obrer Espanyol. Doctor en Ciències Polítiques per l'Universitat Complutense de Madrit i funcionari del Cos Superior de Tècnics Comercials i Economistes de l'Estat, va escomençar en política participant en les negociacions per a l'incorporació d'Espanya a les Comunitats Europees, lo que li va servir per a ser nomenat en 1985 com secretari d'Estat per a les Relacions en les Comunitats Europees. Despuix d'açò, va ser ministre d'Agricultura, Peixca i Alimentació (1991-1993) i ministre d'Economia i Facenda (1993-1996) durant els últims governs de Felipe González. En 1999 va assumir una de les carteres més importants de la Comissió Europea, la d'Assunts Econòmics i Monetaris, en l'época en la que es va introduir l'euro. En abril de 2004 va ser reclamat de regrés en Espanya pel president Zapatero, que li va nomenar vicepresident segon i ministre d'Economia i Facenda fins a 2009, quan va ser cessat i es va apartar de la primera llínea política i es va incorporar a l'empresa privada. Va fallir en Madrit en 2023.

Pedro Solbes

Biografia

Naixcut el 31 d'agost de 1942 en la localitat alacantina de Pinoso, despuix de cursar els seus estudis de bachiller en Alacant, es va doctorar en Ciències Polítiques per l'Universitat Complutense de Madrit, residint en el Colege Major Diego de Covarrubias. Era també llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques per l'Universitat Complutense i diplomat en Economia Europea per l'Universitat Lliure de Brusseles. Va ser Tècnic Comercial i Economiste de l'Estat per oposició des de 1968, ocupant distints llocs en l'Administració espanyola. Va ser un dels membres del grup de treball per a la negociació d'adheriment d'Espanya a la Comunitat Europea i a finals de 1985 va ser nomenat secretari d'Estat per a les Relacions en les Comunitats Europees. En 1991 va ser nomenat ministre d'Agricultura, Peixca i Alimentació i entre 1993 i 1996 va ocupar elloc de ministre d'Economia i Facenda. Com tal va ser president del Ecofin durant la presidència espanyola de l'UE en el segon semestre de 1995. En les eleccions generals de març de 1996 va ser elegit diputat per la província d'Alacant i durant el seu periodo en el Congrés dels Diputats va presidir la Comissió Mixta del Parlament espanyol sobre l'UE. En setembre de 1999 va ser nomenat membre de la Comissió Europea, i se li va encomanar la cartera d'Assunts Econòmics i Monetaris. Durant este periodo la seua activitat principal va ser l'introducció del euro i el reforç de la coordinació de les polítiques econòmiques en l'Unió Europea.

Vicepresident segon i ministre d'Economia i Facenda

Pedro Solbes en Ámsterdam el 7 de giner de 1986 celebrant l'entrada d'Espanya i Portugal en la Comunitat Econòmica Europea.

Despuix de l'arribada al poder de José Luis Rodríguez Zapatero (abril de 2004), Solbes va ser vicepresident segon i ministre d'Economia i Facenda durant la VIII Llegislatura. En giner de 2007 va ser premiat pel diari econòmic El Bolletí per la seua llabor com a dirigent del Govern espanyol durant l'any 2006. El Bolletí va destacar els seus mèrits per a conseguir creiximent econòmic, creació d'ocupació, superàvit en els contes estatals i el control de la deute públic. Va ser confirmat en iniciar-se la segona llegislatura, que va coincidir en l'esclat de la crisis econòmica, els efectes de la qual varen ser particularment greus en Espanya, registrant-se una gran pèrdua d'ocupació. En efectuar-se la remodelació del Govern el 7 d'abril de 2009, Solbes va ser rellevat per Elena Salgado en abdós càrrecs. El president va expressar la seua gratitut per la seua «eixemplar entrega, dedicació i tenacitat», si ben mijos conservadors nacionals i internacionals varen afirmar que el seu relleu es va deure a les seues discrepàncies en el president sobre cóm afrontar la crisis. També va eixir del ministeri David Vegara, secretari d'Estat d'Economia. A principis d'abril de 2011, Pedro Solbes va ser nomenat membre del consell d'administració de l'elèctrica italiana Enel, propietària d'Endesa.

A partir de maig de 2011 va treballar com a assessor i conseller per a l'entitat bancària Barclays.

En 2018, intervinó en la Comissió d'investigació del Congrés dels Diputats sobre la crisis financera de 2008. En la mateixa, va reconéixer varis errors en la seua gestió durant el seu periodo com a vicepresident del govern. En la seua opinió: «haguera segut desijable una política fiscal més restrictiva», durant el periodo previ a la crisis que haguera reduït més el deute públic. Va admetre algunes discrepàncies en el president Zapatero en les mides contra la crisis. A modo de síntesis va concloure: «Assumixc la culpa que tinc en la crisis; vaig ser responsable d'agarrar un tren que s'accelerava i se'm va accelerar més, creíem que teníem més temps per a desaccelerar pero nos quedem sense via. No vàrem poder fer un ajust més suau. Sí he segut responsable i vaig deure ser més valent en fomentar el superàvit presupostari».

En 2013 va publicar les seues memòries titulades Recorts. 40 anys de servici públic. Va fallir el 18 de març de 2023 als 80 anys en Madrit per un càncer de fege.

Càrrecs eixercitats

• Secretari d'Estat per a les Relacions en la CE (1985-1991).
• Ministre d'Agricultura, Peixca i Alimentació (1991-1993).
• Ministre d'Economia i Facenda (1993-1996).
• Diputat per la província d'Alacant en el Congrés dels Diputats (1996-1999).
• Comissari europeu d'Assunts Econòmics i Monetaris. (1999-2004).
• Vicepresident Segon del Govern (2004-2009).
• Ministre d'Economia i Facenda (2004-2009).
• Diputat per la província de Madrit en el Congrés dels Diputats (2008-2009).