Pas d'Aigua Negra
El Pas d'Aigua Negra, o Pas de l'Aigua Negra, és un pas fronteriç d'Argentina i Chile, localisat en la cordillera d'Aigua Negra, entre el Departament Iglésia de la província argentina de Sant Joan i en la província chilena d'Elqui de la regió de Coquimbo, comuna de Vicuña. Comunica les localitats de les Flors (6000 habitants), departament Iglésia -distant 2 km del Complex Fronteriç de Control Migratori-Aduanero, i 70 km de Sant Josep de Jachal-, en la localitat d'Huanta (3500 habitants), distant 90 km del Llímit Internacional.
Per la seua altitut, este pas es troba obert en temporada estival (de decembre a abril). El restant de l'any queda bloquejat per la neu. És el pas fronteriç internacional més alt entre Argentina i Chile, a una altitut de 4780 m s. n. m. és un dels passos internacionals més alts del món, superat àmpliament pel pas internacional de Karakorum (entre Pakistan i China) de 5540 m s. n. m.
Per problemes polítics entre abdós països el camí es va clausurar en 1977, reobrint-se al públic en 1994.[1][2]
Corredor Bioceánico
- Artícul principal → Ruta interoceánica central.
La proyectada construcció de dos túnels permetran una via de comunicació interoceánica pel Pas d'Aigua Negra, que conecte al Pacífic (Coquimbo, Chile) en l'Atlàntic. La virtut de fer-ho en este pas és la de facilitar el trànsit entre la ciutat-port de Coquimbo i el Port de Santa Fe (1432 km), el Port de Rosario (1488 km), el Port de Buenos Aires (1703 km), en Argentina i el de Porte Alegre (2513 km), en Brasil.
El proyecte d'un túnel que travessarà la cordillera dels Andes és una necessitat plantejada des de fa més d'una década. Esta nova via es transformaria en un instrument “físic-territorial” que agilitaria el comerç dels països del Con Sur Llatinoamericà (Mercosur i Chile), justificat especialment per les freqüents interrupcions del túnel del Crist Redentor (Mendoza), per les nevades hivernals i l'interrupció de la Ruta 7 en Argentina per l'estany La Picasa.
En la temporada 2008 - 2009 un total de 31.904 usuaris i 9.165 vehículs varen passar per Aigua Negra lo que representa un 43% més que la temporada anterior.[3] El 28 d'agost de 2009, en oportunitat del Cim d'UNASUR (Unió de Nacions Suramericanes), els presidents d'Argentina, Cristina Fernández, Chile Michelle Bachelet i de Brasil Luis Ignacio Lula Da Silva, varen firmar un Acort per a la construcció del túnel que unix Chile i Argentina, Pas d'Aigua Negra que busca consolidar el corredor bioceánico que unix la localitat brasilera de Porte Alegre en la chilena de Coquimbo. [4]
En l'actualitat està en proyecte la construcció de dos túnels, que permetran una comunicació interoceánica per a este pas. En 2020 per decisió del govern de Sebastián Piñera les obres varen ser paralisades despuix de renunciar a un crèdit del BID per a la construcció del túnel binacional, lo que va provocar queixes diplomàtiques d'Argentina.[5] La decisió unilateral del conservador Piñera provoca queixes tant en Argentina com dins de Chile. El crèdit del BID va ser formalment rebujat per Chile i va provocar la caiguda del proyecte a pesar de no haver informat oficialment a Argentina ni a la Regió de Coquimbo.[6]
Vore també
Referències
- ↑ «Proyecte de declaració 3746-S-04 de la Cambra de Senadors de la Nació Argentina». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2021. Consultat el 4 de giner de 2008.
- ↑ Diari La Nació 29 de febrer de 2000
- ↑ Aigua Negra: 43% més d'usuaris esta temporada que l'anterior
- ↑ http://www.pagina12.com.ar/diario/elpais/subnotas/130783-42144-2009-08-29.html
- ↑ https://www.ambito.com/politica/san-juan/pidio-reunion-urgente-chile-freno-al-tunel-binacional-agua-negra-n5155904
- ↑ https://www.diariodecuyo.com.ar/amp/politica/Bielsa-Chile-efectivamente-renuncio-al-credito-del-BID-para-el-Tunel-de-Agua-Negra-20201204-0065.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paso de Agua Negra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.