El Palmeral d'Elig, també conegut com Horts de Palmeres d'Elig[1] (en valencià, Horts de palmeres d'Elig), és una gran extensió de palmeres dins de la ciutat espanyola d'Elig. Entre 200 000 i 300 000 eixemplars, és el palmeral més gran d'Europa ocupant unes 500 hectàrees i un dels més grans del món, solament superat per alguns palmerales àraps.[2] La principal espècie és la palmera datilera (Phoenix dactylifera), que va ser duta allí pels musulmans quan varen ocupar la península ibèrica.

Palmeral de Elig
Palmeral de Elig
Eixemplars del Palmeral d'Elig
Localisació
TiposEspai natural / Bosc
MunicipiElche
ProvínciaAlacant

La palmera o palma es cotisa molt be en el mercat espanyol i també en les exportacions clandestines; és molt important l'indústria datilera i la confecció de palmes, els fulls de les quals són dutes a un procés especial de blanquejat privant-les de llum.

La Palmera Imperial en el Huerto del Cura
Mapa de los huertos de palmeras declarados Patrimonio de la Humanidad
Interior del palmeral

El Palmeral d'Elig va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco el 30 de novembre de 2000.

Panorámica de Elche con el Palmeral en primer término

Orige

Alguns historiadors situen l'orige de la palmera i el granat en época dels fenicios, pero lo cert és que en els gots ibèrics d'Elig ya existix representació de palmeres, aixina ho atesta l'historiador José Aparicio Pérez. En época ibèrica estava implantat un sistema de rec, anterior als romans que ho varen adequar i varen ampliar, pero en l'arribada dels egipcíacs, experts en els regadius de l'Nilo, que es varen assentar majoritàriament en territori valencià -ya que els musulmans, dedicats més a la ganaderia, varen ocupar Andalusia- varen configurar el palmeral de manera més ordenada.

El Palmeral d'Elig en época musulmana seria molt més gran que els 300 000 eixemplars de palmeres datileras de l'actualitat. Hi ha palmeres en 300 anys d'antiguetat, tenint en conte que la palmera tarda uns 10 anys en desenrollar un metro de tronc.

Els primers musulmans que es varen assentar en Elig varen seguir la mateixa tàctica de protecció i varen aumentar la plantació;[3] en Abderramán I es va fer la gran ret de séquies. A este príncip omeya, exiliat en al-Ándalus, se li atribuïxen, precisament, uns versos dedicats a una de les primeres palmeres peninsulars:

¡Oh palma! Tu eres, com yo, estrangera<br />en occident, alluntada de la teua pàtria.[4]

Més tart, en l'Edat Mija es varen ser dictant una série de lleis per a protegir-ho i des de llavors no s'ha deixat de vigilar i cuidar mai.

El primer precedent d'interés de les autoritats per la protecció del Palmeral es produïx ya en 1265 en la reconquista de Jaume I, que segons pareix va evitar que anaren arrasades per ser associades com a element identificativo de la cultura islàmica.[5]

Composició

Els conjunts més coneguts del Palmeral són el Parc Municipal, l'Hort d'Avall, l'Hort del Cura i l'Hort del Chocolatero. D'entre tots, els millors i més antics eixemplars estan en el cridat Hort del Retor, dins del gran Palmeral. El nom li ve dau del seu propietari en l'any 1918. Alguns eixemplars tenen més de 300 anys. Cal tindre en conte que la palmera té una vida mija de 250 a 300 anys. Estes palmeres són de la mateixa espècie que les d'Iran. Són datileras i és en decembre quan donen el seu frut. Ademés hi ha algunes atres espècies tropicals.

La Palmera Imperial

En el conjunt descolla la cridada Palmera Imperial que va rebre eixe nom en homenage a l'emperatriu Isabel de Baviera (Sissi), que va visitar l'Hort en 1894.[6] Té esta palmera sèt refillols enormes en forma de candelabro i d'ella va dir que era digna d'un Imperi.

Ruta del Palmeral

Una agradable passejada entre els horts de palmeres ilicitans, comença i termina en l'Hort de Sant Plácido, conegut també com el Museu del Palmeral. És una ruta d'escassa dificultat apta per a tots els públics, pot realisar-se anant o en bicicleta. Té un recorregut total de 2 580 metros.[7]

 
La Ruta del Palmeral

Malalties

En 2005 es va detectar que hi havia eixemplars de palmeres infectats per larves de picudo roig (Rhynchophorus ferrugineus). Este escarabat posa els seus ous en l'interior de la palmera i quan eclosionan els ous, les larves s'alimenten del talle de la planta.

Vore també

<!-- Esta llista va ser alfabéticamente ordenada, gràcies per manternerla aixina -->

Referències

  1. ↑ Jaén i Urban, Gaspar (1994). Consell Valencià de Cultura (ed.). Les palmeres del migjorn valencià (en catalán), p. 13. ISBN 84-482-0041-1. «Así mismo, las plantaciones más conocidas son los huertos de palmeras de Elche, "huertos" como aquí se les llama, y no "palmerales". En Elche, hay grandes extensiones de palmeras, las cuales forman un bosque, aunque tal denominación no es del todo exacta pues han estado sembradas por el hombre.»
  2. ↑ Visitelche. (ed.): «El Palmeral histórico de Elche. Patrimonio de la Humanidad por la Unesco.». Archivat des de l'original, el 28 de mayo de 2013. Consultat el 17 de junio de 2013.
  3. ↑ El origen musulmán del Palmeral (II)
  4. ↑ Emilio García Gómez, Poesía arabigoandaluza, Madrid, 1952, p. 24.
  5. ↑ Plan Especial de Protección del Palmeral de Elche
  6. ↑ «Los 10 árboles centenarios más bonitos de España». Descubrir.com (31 de marzo de 2022). Archivat des de l'original, el 25 de abril de 2022. Consultat el 24 de abril de 2022. «Fue en el año 1894 cuando la emperatriz Isabel de Austria, Sissi, lo visitó.»
  7. ↑ Visitelche. (ed.): «Ruta del Palmeral de Elche.». Consultat el 17 de junio de 2013.