Palau de Montceaux
El castell de Montceaux (en francés: château de Montceaux) va ser un château —residència senyorial— renaixentista francés ubicat en Seine-et-Marne, en la comuna de Montceaux-lès-Meaux. Va ser en vàries ocasiones propietat de reines de França, sent per això cridat Château Royal de Montceaux-Els-Meaux, Château dones regnes o Château dones trois regnes.
Va ser adquirit en el sigle per XVI per Catalina de Médici qui va confiar el embellecimiento a Philibert Delorme. Atres artistes, com Jacques Androuet du Cerceau, Li Primatice o Salomon de Brosse varen participar en les successives transformacions i decoració de la propietat. Recomprado per Enrique IV, li'l va oferir a Gabrielle d'Estrées, el seu amant, i després va passar a ser propietat de María de Médici en motiu del naiximent de Luis XIII.
Destruït pocs anys despuix de la Revolució, queden hui unes ruïnes aixina com una capella, els edificis de la antecorte transformats en casa burguesa i la part este del castell que s'ha convertit en corps de ferme. Un parc cridat del castell de Montceaux també conserva la memòria. El castell va ser classificat com monument històric en 2005.[1][2][3]
Història
El castell de Jean Laguette
La construcció del castell original es va iniciar cap a 1520 per la família Saligaut o Saligot. Un acta de 1504 indica que Michel Saligaut, senyor de Monceaulx i de Montretout en Brye, es comprometia a fundar una capella dedicada a la Verge en el «chasteau dudit Montcealx».
La seua neta, Marie Saligaut, ho va aportar com a dot en 1531 al notari i secretari del rei Jean Laguette. Enriquit gràcies al seu ofici de «receptor de les finances extraordinàries i de partides casuals», en 1544 va fer reconstruir el castell de Montceaux. Va fer elevar un corps de bâtiment en pabellons en els cantons, un ala en un gran saló i una capella de pedra i rajola. En 1546, va demanar al mestre albañil Pierre Desilsles que millorara «un antic cos d'alberc» del castell construït pels Saligauts i que repintara la seua frontera en rajoles simulades. En 1547, va fer cobrir una llarga galeria de 50 m i 6 m d'ample. El castell era llavors un quadrilàter en quatre pabellons en els cantons i rodejat per un fos. El corps de logis comprén un pabelló central en una escala en rampes rectes. El castell té una frontera de dos plantes sobre la que es realisen pilastres de cantería, que els seus capitells deuen ser d'estil dòric en la planta baixa i d'estil jónico en la planta superior. L'arquitecte, desconegut, va planejar separar els pisos per mig d'un entablamento en triglifos per a l'orde dòric i en devanados per a l'orde jónico. Va ser la primera aplicació en França del sistema indicat per Vitruvius i ensenyat per Sebastiano Serlio que estava en el Château de Fontainebleau des de 1541.
S'especula sobre si seria esta construcció lo que cridaria l'atenció del rei Enrique II sobre els assunts econòmics del seu recaptador i que finalment supondria la caiguda de Laguette. En qualsevol cas, en 1555, Jean Laguette, acusat de malversació, va tindre que cedir-li el castell a penes terminat. Un any despuix, el rei li'l va oferir a la seua esposa Catalina de Medici, qui apreciava el lloc.
El castell de Catalina de Médici
A partir de 1558, va fer remodelar el castell per l'arquitecte Philibert Delorme i el ebanista Francesco Scibec de Carpi. Castell personal de la reina, ella volia rebre en ell al rei sense la presència del seu amant Diana de Poitiers.
Va fer construir al final de passejada del "Mail" (a on es pot jugar al jeu de mail, és dir una espècie de croquet), el pabelló de la gruta, en 1557. En el costat del Mail un loge permetia vore els jugadors. En construir este pabelló en una frontera d'orde colossal, Delorme tractava de rivalizar en la gruta construïda per Li Primatice en el castell de Meudon. Despuix de la mort accidental del rei, la regna mare va permanéixer moltes voltes allí. La més famosa va ser la de setembre de 1567 durant la qual es va desenrollar la trama denominada "sorpresa de Meaux" que va prevore que una tropa d'hugonotes seqüestra a la reina i el seu fill. Va ser frustrada ràpidament.
El castell de Gabrielle d'Estrées
Despuix de la mort de Catalina de Médici i un pas per mans dels seus acreedors, el castell va ser comprat en 25 de març de 1596 per Gabrielle d'Estrées per 39.000 escuts, un provable regal del seu amant, el rei Enrique IV. Apreciava el castell que ya havia visitat[4] en setembre de 1594 i març de 1595 en el seu amant. Va distinguir a Gabrielle d'Estrées com marquesa de Montceaux.
Gabrielle d'Estrées, que es vea sí mateixa com a reina de França, es va comprometre a reconstruir el castell. En 1597, va confiar l'obra a Jacques II Androuet du Cerceau. És un castell construït sobre un terraplé quadrat rodejat de fossos en pabellons en els ànguls d'una senzilla planta baixa i coberta imperial. Un dels mercats d'estos pabellons va ser confiat a Jean de l'Orme i Rémy Collin en decembre de 1598. Es conserven dos en el costat de l'entrada. El castell forma un quadrilàter en fronteres que adopten l'orde colossal.
La reconstrucció va començar en 1596 sobre els antics fonaments del castell de Jean Laguette. Inclou quatre pabellons de cantó, un ala baixa en el costat d'entrada en una galeria lateral al pati i un pabelló d'entrada en el mig. Es va començar per l'esplanada. El corps de logis va ser refet, sent els pabellons dels cantons i les ales del castell de Laguette conservades provisionalment. En 1599 Gabrielle d'Estrées va morir sobtadament. El corps de logis i els pabellons estaven casi terminats.
El castell de María de Médici
Enrique IV va oferir el castell a la seua esposa, María de Médici, en 1601, despuix del naiximent del Delfí. Les obres varen continuar llentament a partir d'eixa data i varen ser confiades en 1608 a Salomon de Brosse, nebot de Jacques II Androuet du Cerceau. Va realisar alguns canvis en el proyecte del seu tio. Es va dispondre un gran saló de ball en l'ala esquerra. El primer pis del pabelló d'entrada es convertix en una capella. En acabant de que la reina decidira construir el Palau de Luxemburc, les obres es varen detindre en 1622.
El castell, propietat de la Corona, va ser cedit en 1783 al Príncip de Conti, qui va transformar un pabelló d'entrada en un pabelló de caça. Confiscat com a propietat nacional en 1793, el seu derrocament es va iniciar en 1799 deixant solament alguns elements de l'esplanada i les ales del castell.
Hui, solament queden vestigis i ruïnes d'este castell real.
El castell hui
Els propietaris
Tota la finca del castell va ser dividida en cinc lots pel propietari anterior. Ell mateixa va conservar la partix nort del bosc. La gran dependència dels comuns, en construcció i restauració, va ser adquirida per una empresa de promoció immobiliària per a fer apartaments de lloguer. La part oriental del bosc pertany a un habitant del poble en un proyecte per a un centre eqüestre. El pabelló d'entrada —cridat Sully— i el fos sur varen ser adquirits per un atre propietari, pero seguixen deshabitats. L'últim lot, finalment, constituïx la part principal del domini: comprén el cos de les ruïnes, l'antiga capella del castell, el pabelló denominat Conti, aixina com els antics jardins i part del bosc. Va ser adquirit per una parella d'entusiasta que es varen enamorar de les ruïnes i que ara dediquen tots els seus mijos i energies a això. Des del principi, varen voler reviure el lloc obrint-ho al major públic possible, durant tot l'any, durant les jornades del patrimoni i els jardins, o baix petició, per a les associacions locals. També busquen tornar al castell la vocació cultural i festiva que va tindre en la seua época d'esplendor: en els últims anys, el parc ha acollit aixina diversos espectàculs i events (residències d'artistes, art líric, música, concerts de cine, varietats, teatre, opereta). Per últim, el parc també busca retrobar-se en la seua vocació eqüestre acomodant alguns cavalls i preparant en els ginets i clubs de l'entorn la recepció d'events eqüestres (excursions, conducció, events disfrassats, concurs eqüestre).
Les restauracions en curs
baix l'efecte de les gelades, la pluja, el vent i la vegetació que havia permaneixcut incontrolada durant molt temps, les ruïnes, particularment expostes, s'han deteriorat enormement en els últims anys. Estant la seua integritat amenaçada directament, els propietaris actuals varen llançar un proyecte de salvaguardia d'emergència per a preservar en particular les columnes i voltes restants de les galeries, que amenaçaven en derrocar-se. Per a això, varen contar en el respal oficial del Drac Ile de France, el Consell General de Seine-et-Marne, aixina com del Club dones mécènes de patrimoine en Seine et Marne. Donada l'importància de la despesa a acordar, el proyecte també va ser seleccionat per a una subscripció nacional per la Fondation du patrimoine.
-
Columnes
-
Vestigis
-
Vestigis
-
Ruïnes del pabelló d'entrada
-
Pabelló de cantó restaurat
-
Cine-Concerte en Karol Beffa
Llista d'events passats i pròxims
- Concert líric A Travers Champs: juny de 2010;
- Residència artística Yourte De Piano-No-Ki : primavera-autumne de 2011
- Teatre Molguera: juny de 2011;
- Festival Md6 1: setembre de 2011;
- Teatre Chejov: juny de 2012;
- Concert líric Arcimboldo: maig de 2012;
- Cine-Concerte en Karol Beffa i Johan Farjot: juny de 2012;
- Festival Md6 2: setembre de 2012;
- Festival Depayz’arts - Nits gitanes: decembre de 2012;
- Accueil Grognards De la Marne : abril - setembre de 2013;
- Rodage de la película sobre Catherine de Medici (Television Japonaise): maig de 2013; (Difusió primavera 2014)
- Filmació Clip Musical: agost de 2013
- Festival Md6 2013: setembre de 2013;
- Etapa del Rali Centenari: maig de 2014;
- Etapa de rali de coches antics: juny de 2014;
- Cine-Concerte en Karol Beffa: juny de 2014;
- Nit medieval Els Messagers D’elendill: setembre de 2014;
- Espectàcul de Sons Et Lumières «Il Était Un Château… »: juny de 2015;
- Operetes del Sol (Companyia Gala i cantants de l'Òpera de París): juliol de 2015;
Referències
- ↑ Referència n.º PA00087113 en la Base Mérimée del Ministeri de Cultura de França.
- ↑ Sous la direction de Jean-Marie Pérouse de Montclos, Li guide du patrimoine Île-de-France, p. 442-448.
- ↑ Jean-Pierre Babelon, Château de France au siècle de la Renaissance, p. 691-695.
- ↑ Li 31 janvier 1596 il i reçoit li duc de Mayenne, rentré en grâce
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio de Montceaux» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.