L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Odontesthes cuyanus

Odontesthes cuyanus era una possible espècie d'aigua dolça del gènero de peixos Odontesthes, de la família Atherinopsidae en l'orde Atheriniformes, la qual habitava en aigües dolces del centre-oest del Con Sur d'Amèrica del Sur.

Taxonomia

Esta espècie va ser descrita originalment en l'any 1861 pel zoólogo alemà, nacionalisat argentí, Carlos Germán Conrado Burmeister, baix el nom científic de Basilichthys cuyanus.[1][2]

Localitat tipo

Burmeister menciona, en el text descriptivo, que localitat a on va ser capturat és: «llac Guanacache», sent adquirit en el mercat de peix de la ciutat de Mendoza, Província de Mendoza, Argentina, en la regió de Que el seu, d'a on prové la seua denominació específica. L'eixemplar tipo està perdut.

En els cossos aquàtics de la regió de Que el seu actualment habita el pejerrey O. hatcheri.[3] Per a alguns autors O. cuyanus podria ser un sinònim d'ella, o tal volta ser una espècie plena que va acompanyar el destí del seu ecosistema.

Tractament taxonòmic

Durant un sigle i mig, este tàxon va ser considerat de variades maneres pels distints autors.

  • Basilichthys cuyanus Weyenbergh (1876: 167);[4]
  • Basilichthys cuyanus Holmberg (1887: 308);[5]
  • Atherinichthys cuyana Holmberg (1889: 372, 1893: 92);[6]
  • Basilichthys var. cuyanus Lahille (1929: 323, 342, fig. 15);[7]
  • Basilichthys mcrolepidotus Girard, 1855; Ringuelet et. al. (1967: 473) la sinonimiza en esta espècie, pero tant en l'ortografia del nom i l'autoria específica comet errors i, possiblement s'estava referint a Atherina microlepidota Jenyns, 1841, l'espècie tipo de Basilichthys Girard, 1855;[8]
  • Basilichthys cuyanus López et al. (1991: 7) en referència a les senyes taxonòmics i bibliogràfics a que referix la publicació;[9]
  • Odontesthes hatcheri (Eigenmann, 1909); Dyer (1998: 535,[10] 2000: 109,[11] 2003: 521,[12] 2006: 83)[13] cuestionablement la sinonimiza en esta espècie.

Distribució i hàbitat

Esta espècie va habitar les estanys de Guanacache o Huanacache, o banyats de Guanacache, les que s'ubicaven en les províncies de l'oest argentí, al nordest de Mendoza, al surest de Sant Joan, i al noroest de San Luis, en el centre de la regió argentina denominada Que el seu. Originalment eren una série d'estanys intercomunicadas, en abundants illes, i comprenien un àrea d'uns 2500 km². Es tractava d'un sistema hidrològic exorreico, d'estanys i de banyats encadenats, alimentats pels rius Mendoza i Sant Joan i els desaiguadors del riu Bermejo, que descarregava pel riu Desagüadero.

Estos banyats varen estar habitats per la parcialitat de l'ètnia huarpe cridada lagunera. Els seus integrants vivien de la caça d'aus aquàtiques, i especialment de la peixca. Navegaven l'extens sistema d'estanys en embarcacions semblants als "caballitos de totora" que usen els uru en el llac Titicaca.

Si este pejerrey era una bona espècie, difícilment haja pogut sobreviure. La raó és que des de fins de el XIX este enorme sistema de chapulls s'ha secant completament; el motiu és el mal maneig hídric, causat per la sobreexplotació de les aigües dels rius Desaguadero, Mendoza i Sant Joan. En el XXI estos estanys apareixen només en temporades de grans desgels que acreixen el cabal dels rius que les alimentaven.

Referències

  1. ↑ (1861).«Reise durch die L'Argent-Staaten».2
    536.
  2. ↑ Koerber, Stefan & Litz, Thomas (2008). On some overlooked taxa of freshwater fishes described from Argentina by Hermann Burmeister in 1861.
  3. ↑ Ruiz, A. E. (2002). Biologia del pejerrey patagónico, Odontesthes hatcheri (Eigenmann, 1909) Dyer, 1993, en l'embassament Florentino Ameghino, Chubut, Argentina (Doctoral dissertation, Tesis Doctoral]. Còrdova: Universitat Nacional de Còrdova, Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Naturals).
  4. ↑ Weyenbergh, H. (1876). Die Thierwelt Argentiniens. pp. 150-190. In: Napp, R. (ed.): Die Argentinische Republik. Buenos Aires. 495 pp. (per a la presentació d'Argentina en l'Exposició del Centenari en Filadèlfia en 1876, publicada simultàneament en espanyol, Inglés, francés, anglés i alemà).
  5. ↑ Holmberg, E. L. (1887). Viage a Missions. Primera part. Bolletí de l'Acadèmia Nacional de Ciències 10: 1-391
  6. ↑ Holmberg, E. L. (1889). Noms vulgars de peixos Argentins. En les seues equivalència científiques. Revista de la Societat Geogràfica Argentina 6 (62): 361-378
  7. ↑ Lahille F. (1929). El pejerrey. Bolletí del Ministeri d'Agricultura Nacional 28 (3): 261-395.
  8. ↑ Ringuelet, R. A., R. H. Arámburu & A. Alonso de Arámburu (1967). Els Peixos Argentins d'Aigua Dolça. Comissió d'Investigació Científica de la Província de Buenos Aires. 602 pp.
  9. ↑ López, H. L., M. L. García & C. Togo (1991). Bibliografia dels pejerreyes argentins d'aigua dolça. Situació Ambiental de la Província de Buenos Aires 1 (6): 1-72.
  10. ↑ Dyer, B. S. (1998). Phylogenetic systematics and historical biogeography of the Neotropical silverside family Atherinopsidae (Teleostei, Atheriniformes). pp. 519-536. In: Malabarba, L.R., R.E. Reis, R.P. Vari, Z.M. Lucena, C.A.S. Lucena (eds.): Phylogeny and Classification of Neotropical Fishes. Edipucrs, Porte Alegre, 603 pp.
  11. ↑ Dyer, B. S. (2000). Revisió sistemàtica dels pejerreyes de Chile (Teleostei, Atheriniformes). Estudis Oceanológicos 19: 99-127.
  12. ↑ Dyer, B. S. (2003). Family Atherinopsidae (Neotropical Silversides). pp. 515-525. In: Reis et al.
  13. ↑ Dyer, B. S. (2006). Systematic revisió of the South American silversides (Teleostei, Atheriniformes). Biocell 30 (1): 69-88.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Odontesthes_cuyanus&oldid=1198430»