Nebulosa Stingray
La nebulosa Stingray (Mantarraya) és una nebulosa planetària en la constelació d'Ara, l'altar, distant uns 18 000 anys llum de la Terra. Formalment és coneguda com Hen 3-1357. És la nebulosa més jove que es coneix, puix la seua estrela central va escomençar a allumenar el gas fa 37 anys. En 1971 estava classificada com una estrela superjaganta blava de tipo B1, pero en 1989 l'IUE va descobrir que s'havia transformat en una nebulosa planetària. La nebulosa és unes 130 voltes més gran que nostre sistema solar, pero el seu tamany és solament una dècima part del d'atres nebuloses planetàries conegudes.

L'image obtinguda en el telescopi espacial Hubble revela una complexa estructura que inclou un anell i bombetes de gas. L'estrela central apareix rodejada per un anell de color vert (OIII). Els arcs de color roig corresponen a NII calfat per l'ona de choc del vent estelar de l'estrela central. La llum roja de l'hidrogen (H-beta) s'ha representat en blava.[1]
En 1995 es va observar que l'estrela central estava evolucionant ràpidament cap a una nana blanca de tipo DA, havent disminuït la seua lluentor per un factor de 3 entre 1987 i 1995. Té una estrela acompanyant a 0,3 arcsec de separació angular, en la que forma un sistema binari. S'estima que la massa de l'estrela central és de 0,6 masses solars i que la massa de la nebulosa és de 0,015 masses solars.
Història
Abans del descobriment de la nebulosa, l'estrela central de la Nebulosa Stingray era coneguda com Hen 3-1357, que Karl Gordon Henize havia classificat com una estrela de llínea d'emissió A o B tipo Hα en 1967. Es va observar en 1971 que era una nebulosa pre-planetària (en anglés, Protoplanetary nebula o PPNe) quan semblava ser una estrela superjaganta B1 de branca asintòtica jaganta (en anglés, Asymptotic giant branch o AGB). Les llínees d'emissió de la Nebulosa planetària (PN per les seues sigles en anglés) varen ser identificades en esta estrela en 1989 per el IUE (Parthasarathy et al. 1993). A mida que la nebulosa es recent formava i era molt chicoteta, les observacions en terra no varen ser capaces de resoldre-ho; per lo que Matthew Bobrowsky va observar en el Telescopi Espacial Hubble, el descobriment de la nebulosa, a la que va cridar la "Nebulosa Stingray".
Núcleu de nebulosa planetària (PNN)
nota: M ☉ significa massa solar, L ☉ significa lluminositat solar.
En 1995, el núcleu central de la nebulosa planetària (en anglés, planetary nebula nucleus o PNN) es va observar com una nana blanca de tipo espectral DA, despuix de haver desaparegut aparentment per un factor de tres entre 1987 i 1995. El PNN té una massa estimada de 0,6 M ☉ , i té una estrela companyera observada separada per 0,3 segons d'arc. La massa de la Nebulosa s'estima en 0.015 M ☉ . La lluminositat s'estima en 3000 L ☉ . (Parthasarathy 2000)
Vore també
Referències
- ↑ «Nebuloses planetàries». www.xtec.cat. Consultat el 2023-10-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nebulosa Stingray» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.