Museu Arqueològic de Mesará
El Museu Arqueològic de Mesará és un museu de l'illa de Creta, en Grècia, que està situat en la localitat de Ampeluzos, en les proximitats del jaciment arqueològic de Gortina i va ser inaugurat en 2023. En ell es conserven objectes arqueològics de tota l'àrea de la planura de Mesará.[1] Ademés de les sales per a l'exposició permanent, les exposicions temporals i les proyeccions audiovisuals, hi ha un pati interior i laboratori de manteniment, a banda d'atres servicis.[1]
Coleccions
editarEl museu conté una colecció d'objectes pertanyents a periodos compresos entre el Neolític i el Bizantino.
Una de les sales expon les característiques geogràfiques —una gran planura en mig de montanyes és el significat de «Mesará»— i climàtiques que varen favorir la presència en el lloc d'assentaments des d'una época molt primerenca, alguns dels quals varen aplegar a adquirir gran importància en determinats periodos històrics com les ciutats de Festo i Gortina i els ports de Mata-la, Kommos, Lasea i Lebén. També es destaquen els mits que estan associats en esta zona, aixina com la presència d'importants personages de la cristiantat, com l'apòstol Pablo i el seu discípul Tito.[2]
- Neolític
Esta mateixa sala està dedicada als temps prehistòrics. Es presenten inicialment objectes del Neolític, que és el moment dels primers assentaments en l'àrea. Del jaciment arqueològic de Kaniá, pròxim a Gortina, procedixen restants de ceràmica i pedra que poden situar-se cronològicament cap a 4900-4400 a. C. Atres objectes com a ceràmica, pedra i ferramentes pertanyen a una casa de Kala Selia, situada en un tossal, junt a la costa de la baïa de Kala Limeni, i poden datar-se entre 3300-3000 a. C. Per una atra part, en Tripití també es varen trobar restants d'un assentament de finals del Neolític.[3]
- Edat del Bronze
En l'Edat del Bronze Enjorn aumenta el tamany dels assentaments i la seua organisació social, com mostren especialment els enterrament múltiples i les tombes abovedadas. De l'àrea de Tripití —en el jaciment de Adamis Korfali— procedixen atres objectes relacionats en la vida quotidiana, ya que va ser un dels assentaments més importants d'esta época, que va perdurar aproximadament entre 2900 i 2000 a. C. Per una atra part, en un edifici de Festo del periodo prepalacial s'han trobat abundants restants d'un tipo particular de vasijas paregudes a teteras.[3]
De l'época dels primers palaus minoicos s'exponen objectes de l'important palau de Festo, que va sorgir cap a 1900 a. C. Entre els objectes més destacats figuren grans recipients per a l'almagasenament de productes agrícoles, peces de ceràmica i figurillas relacionades en el cult i sagells, en els que es representen figures geomètriques i animals reals o fantàstics.[4]
En una época posterior va florir el palau o mansió d'Hagia Triada, que mostra característiques a on confluïxen les cultures minoica i micénica. La seua construcció pot situar-se cap a 1640-1600 a. C. i el seu final cap a 1200-1100 a. C. D'este centre administratiu el museu conserva alguns objectes com vasijas, inscripcions en llineal A, sagells, plaques de coure i figurillas. Singulars són unes figurillas que formen un círcul, dansant i un conjunt de figues carbonizados, datats entorn a 1500-1450 a. C.[5]
Esta mateixa sala dedicada a la prehistòria alberga també objectes d'atres assentaments, santuaris i tombes de l'Edat del Bronze. Entre ells figuren peces de ceràmica i ferramentes de Kaniá i Pitsidia; fragments de pintures a la fresca, ceràmica, joyes, objectes votivos i sagells del port de Kommos; ofrenes religioses del santuari d'altura de Kofinás; ceràmica procedent de la cova de Kamares i aixovar funeraris de tombes abovedadas o d'un atre tipo d'enterrament ubicats en diversos llocs de Mesará. Ademés s'agrupen temáticament objectes relacionats en les activitats econòmiques d'este periodo: la producció de vi, l'alimentació, l'alfarería, la metalúrgia i la fabricació de teles.[6][3]
- Época posmicénica
Un atre sector del museu alberga elements procedents de l'época immediatament posterior al colapse de l'Edat del Bronze Final, en la que va haver importants moviments migratoris i varen sorgir alguns assentaments en llocs de difícil accés que servien de refugi. Els restants d'algunes tombes mostren l'introducció de la pràctica funerària de la cremació. Alguns objectes de ceràmica i ferramentes procedixen del tossal de Griá Vigla Pompia, que té una fortificació natural i va ser sèu d'un assentament en época protogeométrica. Una série de figurillas d'índole religiosa procedixen de Hagia Triada, a on el gran centre administratiu de l'Edat del Bronze va ser substituït per un santuari a l'aire lliure.[7]
- Époques grega i romana
Posteriorment s'aborda la continuïtat en l'assentament de Festo, que va estar actiu fins al periodo helenístic. Entre les peces que es conserven d'a lo llarc de tot este periodo poden destacar-se algunes estàtues.[8]
Per una atra part s'expon el sorgiment i auge de la ciutat de Gortina, junt en varis ports per a intercanvis comercials que varen aumentar la prosperitat de dita ciutat durant molts sigles, i que va anar especialment important en época romana, durant els sigles II i III. Les peces que es conserven inclouen restants procedents del santuari d'Apolo pítico, inscripcions de les lleis de Gortina i una gran diversitat de monedes. Moltes figurillas i estàtues de Gortina procedixen del periodo helenístic pero la major part són de l'época romana, entre els que es troben els de el port de Mata-la, que va anar el port de Gortina fins als primers temps del periodo bizantí.[9][10][11]
- Cristianisme i periodo bizantí
Per una atra part, s'expon el història de l'àrea en relació en els primers cristians i l'época bizantina. El terremot que va tindre lloc en l'any 365 va afectar greument la zona. Es conserven alguns restants de la basílica de Dositeo, construïda despuix del terremot. Del periodo bizantí es distinguixen els objectes de la vida quotidiana relacionats en els artesans dels de les classes socials altes. Uns atres estan relacionats en el comerç i uns atres en l'iglésia, com els de la basílica de Mitrópolis i de la basílica de Agios Titos.[12]
- L'aigua
El pati està dedicat a l'importància que va tindre l'aigua per al desenroll dels assentaments en esta àrea a lo llarc de l'història. En particular, es conserven peces relacionades en el gran aqüeducte romà de Gortina, que va ser reconstruït en el periodo bizantí.[13]
Referències
editar- ↑ 1,0 1,1 Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: El museu (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - En mig de montanyes (en grec)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - L'orige dels assentaments (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - El hegemonia de Festo (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - La mansió real de Agia Triada (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - L'assentament prehistòric de Mesará (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - Assentaments de refugi, una era de migracions (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - Festo. El camí cap a la ciutat-estat (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - Gortina (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - L'Estat cretense (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - Gortina, capital de Creta i Cirenaica (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - Gortina, de Roma a Bizancio (en grec)
- ↑ Pàgina oficial del Museu Arqueològic de Mesará: Exposició permanent - Els camins de l'aigua (en grec)
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Arqueológico de Mesará» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.