Kommos

Mapa dels jaciments minoicos de l'illa de Creta a on s'aprecia l'ubicació de Kommos, al sur de l'illa, en les proximitats de Festo.

Jaciment arqueològic de Kommos, en Creta.

Kommos (en griego: Κομμός) és un port i un jaciment arqueològic prehistòric de l'Edat del Bronze del sur de Creta (Grècia). Era un port actiu en conexions freqüents en el Próximo Oriente que varen continuar en época històrica; les riques troballes, i els seus complexos edificis reflectixen l'importància del comerç extern per a l'economia cretense. El seu nom antic provablement era Amicleo (en griego: Αμύκλαιον), lo que reflectiria alguna relació en Amiclas.

Robin Lane Fox sugerix que hi ha una referència a este lloc en la Odissea (III,296): "una chicoteta roca refrena les ones". Esta chicoteta roca seria presumiblement el bajío de Papadoplaka, i una plaja d'arena sumergida unida a la costa hauria format un port natural. Este bajío va ser destruït parcialment per bombardejos realisats per avions alemans en la Segona Guerra Mundial.

El lloc va atraure per primera volta l'atenció dels arqueòlecs en 1924, quan Arthur Evans va sentir parlar d'un almagasén allargat de vasijas trobat allí, i va especular en l'existència d'una aduana de l'Edat del Bronze. S'han realisat excavacions en el lloc a càrrec de Joseph i Maria Shaw des de 1976.

El lloc no seguix el tradicional estil palacial minoico. Està construït sobre les ruïnes d'un assentament menor de l'Edat de Pedra. Conté una sola vivenda de lux anexa al lloc, que dista de ser real, sis vivendes de tamany respectable en l'ala nort i un grup de habitacions de pedra en la part alta del tossal, pertanyents a una comunitat d'agricultors o peixcadors.

Encara que el seu us original està en qüestió, el lloc es va abandonar vàries voltes durant la seua llarga vida. Durant estos periodos, parts del lloc es varen usar com a taller de ceràmica, en un gran forn. Durant l'época final "palacial" el pati principal es va convertir en varaderos derribant el mur que donava a la mar, construint habitàculs allargats i estrets oberts en un extrem (edifici P). Creuava el lloc una secció d'una carretera pavimentada, construccions que eixe temps eren difícils i costoses. Açò, junt en la conversió del lloc en varaderos sugerix que el lloc es va usar com a port i aduana d'un assentament major. Reforça açò el gran tamany de les instalacions en comparació al chicotet poble adjacent. L'us del lloc durant l'Edat del Bronze es correspon a grans traces en els canvis de poder de l'important Palau de Festo, encara que això pot reflectir les fluctuacions de població de la planura de la Mesará en el seu conjunt.

Prop es troben l'assentament minoico i el Palau de Festo, que són un dels centres principals de la Creta minoica.

Vore també

• Hagia Triada

Bibliografia

• Joseph W. Shaw, Kommos: A Minoan Harbor Town and Greek Sanctuary in Southern Crete (ASCSA, 2006: ISBN 0-87661-659-7).
• Shaw, Joseph W. "Excavations at Kommos (Crete) during 1979." Hesperia 49.3 (Jul.-Sep. 1980): 207-250. Figures 53 - 67 (pp. 45 – 59).
• Shaw, Joseph W. "Kommos in Southern Crete: an Aegean barometer for east-west interconnections." en Eastern Mediterranean: Cyprus-Dodecanese-Crete, 16th-6th cent. B.C., Rethymnon Conference of May 1996, Atenes, 1998: 13-27. (Editors: Vassos Karageorghis and Nikolaos Stampolidis).
• Watrous, L. Vance. "Clapix Bronze Age Kommos: imported pottery as evidence for foreign contact." Scripta Mediterranea VI (1985): 1-10.
• A Bibliographical Guide to the Kommos site by Joseph W. Shaw (pdf; HTML cache)