La palma de sagú (Metroxylon sagu) és una espècie de planta de la família Arecaceae. En Filipines es diu landán o yoro.[1]

palma de sagú (Metroxylon sagu)



Distribució i hàbitat

És nativa d'Àsia tropical del surest, Indonèsia (oest de Nova Guinea, i les illes Moluques), Papua Nova Guinea, Malàsia (tant la Malàsia peninsular i Sarawak) i possiblement també les Filipines, encara que pot haver segut introduïda allí.[2]

Descripció

És una palmera cespitosa (de múltiples tallos). Cada brot creix 7 a 25 metros d'altura abans de terminar en una inflorescència terminal en posició vertical. Abans de la floració, un brot genera prop de 20 fulls pinades de fins a 10 m de llongitut. Cada full té prop de 150 a 180 folíols de fins a 175 cm de llarc. L'inflorescència és una continuació del brot de 3 a 7,5 m, en 15 a 30 branques de primer orde que es curven cap a dalt en espiral. Cada branca de primer orde té 15 a 25 branques rígides de segon orde dísticamente dispostes i cada branca de segon orde té 10 a 12 branques rígidasde tercer orde. Parells de flors estan dispostes en espiral en les branques de tercer orde, cada parell format per una flor mascle i una flor hermafrodita. El frut és una drupa d'uns 5 cm de diàmetro, cobert de escates que es tornen de color vert lluent a color groguenc palla en madurar.[3]

Usos

Esta palma és d'importància comercial com la font principal de sagú, un almidó obtingut a partir del tronc de llavat en aigua dels grans de la mèdula polvorisada. Per a collir l'almidó, el brot es tala poc abans o enjorn durant l'etapa de floració final, quan el contingut d'almidó és més alt. Este almidó s'utilisa en la cuina per a coques, darreries, pastes, pans i com espesante. En la regió del riu Sepik en Nova Guinea tortitas fetes de sagú són un aliment de primera necessitat, que a sovint se servix en peix fresc.[4] Investigacions recents indiquen que la palma sagú era una font important d'aliment per a l'antic poble de la costa de China, en el periodo previ al cultiu d'arròs.[5]

Les fulles i foliols s'utilisen per al techado i poden permanéixer intactes fins a cinc anys.[4] Els pecíols secs (cridat gaba-gaba en Indonèsia ) s'utilisen per a fer parets i sostres, són molt llaugers i per lo tant poden utilisar-se també en la construcció de basses.

Cultiu

La palma sagú es reproduïx per la fructificació. Cada brot termina la seua vida despuix de produir flors i fruts, pero cada palma com a organisme individual viu a través dels seus refillols, brots que s'estan diversificando en forma contínua des d'una planta mare en o per baix del nivell del sol. La palma de sagú és propagada per l'home principalment per tall, recolecció i replantació dels refillols jóvens.[3]

Taxonomia

Metroxylon sagu va ser descrita per Christen Friis Rottbøll i publicat en Nye Samling af det Kongelige Danske Videnskabers Selskabs Skrifter 2: 527. 1783.[6]

Etimologia

Metroxylon nom genèric que es va formar a partir de la combinació de dos paraules gregues, metra = "pancha", traduït comunament com "cor" en este context i xylon = "fusta".[7]

sagu: epítet

Sinonímia
  • Metroxylon hermaphroditum Hassk.
  • Metroxylon inerme (Roxb.) Mart.
  • Metroxylon laeve (Giseke) Mart.
  • Metroxylon longispinum (Giseke) Mart.
  • Metroxylon micracanthum Mart.
  • Metroxylon oxybracteatum Warb. ex K.Schum. & Lauterb.
  • Metroxylon rumphii (Willd.) Mart.
  • Metroxylon sago K.D.Koenig
  • Metroxylon squarrosum Becc.
  • Metroxylon sylvestre (Giseke) Mart.
  • Sagus americana Poir.
  • Sagus genuïna Giseke
  • Sagus inermis Roxb.
  • Sagus koenigii Griff.
  • Sagus laevis Jack
  • Sagus longispina (Giseke) Blume
  • Sagus micracantha (Mart.) Blume
  • Sagus rumphii Willd.
  • Sagus sagu (Rottb.) H.Karst.
  • Sagus spinosa Roxb.
  • Sagus sylvestris (Giseke) Blume[8][9]

Vore també

Referències

  1. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  2. ↑ Germplasm Resources Information Network: Metroxylon sagu
  3. ↑ 3,0 3,1 Schuiling, D.L. (2009) Growth and development of true sago palm (Metroxylon sagu Rottbøll) with special reference to accumulation of starch in the trunk: a study on morphology, genetic variation and ecophysiology, and their implications for cultivation. (PhD thesis Wageningen University).
  4. ↑ 4,0 4,1 Metroxylon sagu; Palm and Cycad Societies of Austràlia.
  5. ↑ In Ancient China, Sago Palms Were Major Plant Food Prior to Rice Cultivation; ScienceDaily, May 8, 2013.
  6. ↑ «Metroxylon sagu». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de juliol de 2014.
  7. ↑ J. Dransfield, N. Uhl, C. Asmussen, W.J. Baker, M. Harley and C. Lewis. 2008
  8. ↑ «Metroxylon sagu». The Plant List. Consultat el 25 de juliol de 2014.
  9. ↑ «Metroxylon sagu». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 25 de juliol de 2014.

Bibliografia

  1. Turner, I. M. 2013. Robinson a century on: the nomenclatural relevance of Roxburgh's Hortus Bengalensis. Taxon 62(1): 152–172.

Enllaços externs

Commons