Metro d'Hong Kong
El Metro d'Hong Kong (en chinenc tradicional, 港鐵; en Cantonés Jyutping: Gong2 Tit3; en Mandarín pinyin, Gǎngtiě) o MTR (del anglés, Mass Transit Railway) és el sistema de transport ferroviari metropolità, metro, en Hong Kong. En novembre de 2016 consta d'11 llínees (3 són llínees suburbanes), conta en aproximadament 174,7 km de llongitut i 93 estacions en total. Dona servici a aproximadament 4,5 millons de persones diàriament. És administrat per l'empresa privada MTR Corporation, que des de decembre de 2007 controla també la firma Kowloon-Canton Railway Corporation (KCRC).
.jpg){kind=link}
És un mig de transport molt popular en la ciutat. Algunes de les raons per a esta popularitat són l'eficiència del servici i el baix cost del MTR. Per eixemple, un taxi des de Tsing Yi, en els nous territoris d'Hong Kong, fins a la baïa Causeway, en l'illa d'Hong Kong, costera prop d'HK$200, i el mateix viage en el MTR costa HK$14,2 o HK$6,7 en descontes. En setembre de 1997 es va integrar la targeta Octopus al sistema, lo que ha fet més fàcil el seu us.
Història
En 1910 es va iniciar la construcció del tren Kowloon-Canton Railway per a unir, com el seu nom ho indica, les ciutats de Cantón i Kowloon. En 1911 es va obrir el servici al públic d'este tren, administrat per la KCRC.
La construcció del verdader metro d'Hong Kong, el MTR, va començar en 1976. El primer trayecte, la llínea Kwun Tong, entre Kwun Tong i Shek Kip Mei, va ser obert l'1 d'octubre de 1979. En febrer de 1980 va ser ampliat este trayecte pel sur fins a l'Estació Central.
En maig de 1982 es va decidir crear una llínea nova, la llínea Tsuen Wan, separant a la llínea Kwun Tong el trayecte de l'Estació Central a Yau Ma Tei i ampliant-ho pel noroest fins a Tsuen Wan.
La Island Line (llínea de l'illa) es va inaugurar el 31 de maig de 1985 entre Admiralty i Chai Wan, en maig de 1986 es va ampliar per l'oest a Sheung Wan.
En 1998 es varen obrir dos llínees noves: el 22 de juny la llínea Tung Chung en el trayecte Hong Kong-Tung Chung en sis estacions (dos estacions intermiges varen ser construïdes posteriorment), i el 6 de juliol es va enllaçar el centre de la ciutat en l'aeroport, per mig de la llínea Airport Express. Abdós llínees tenen el mateix recorregut inicial, partint de l'estació Hong Kong i només es bifurcan al final del seu recorregut. Lo que no vol dir que paren en les mateixes estacions.
La llínea Kwun Tong va sofrir canvis, primer es va ampliar en agost de 1989 pel sur a Quarry Bay, en octubre de 2001 se li va agregar una estació més (North Point) i en agost de 2002 es va decidir separar-la en dos: la llínea Kwun Tong pròpiament dita de Yau Ma Tei a Kwun Tong més tres estacions noves cap a l'est (Lam Tin, Yau Tong i Tiu King Leng), i crear una llínea nova, la llínea Tseung Kwan O, de North Point a Po Lam, compartint abdós llínees les estacions de Yau Tong i Tiu King Leng.
L'1 d'agost de 2005 es va obrir el curt trayecte entre Sunny Bay i Disneyland Resort. Finalment, el 20 de decembre del mateix any es va ampliar la llínea Airport Express una estació més, cap a l'Àsia World-Expo.
Vàries extensions es varen obrir en els anys següents: llínea Tsueng Kwan O a LOHAS Park en 2009, llínea Island a Universitat d'Hong Kong i Kennedy Town en 2014 i llínea Kwun Tong a Whampoa en 2016.
Una llínea nova, llínea South Island (llínea de l'Illa Sur) a Ocean Park (Parc Marítim) i Illa Ap Lei Chau, es va obrir en 2016. Des de llavors, cada districte en Hong Kong té llínea(s) ferroviària(s).
Es preveu que el proyecte de llínea North Island (llínea de l'Illa Nort), que conecta llínea Tung Chung i llínea Tseung Kwan O, finalise en la década de 2020.
Tren suburbà
Per una atra part, les llínees del tren suburbà de la KCRC varen tindre un desenroll per separat, fins a l'unificació d'abdós empreses a finals de 2007.
La llínea pionera, i per décades l'única, la Kowloon-Canton Railway, que ya des de 1911 circulava des de Mong Kok fins a Cantón passant per Fanling i, que en 1949 en la proclamació de la República Popular de China, es va llimitar el seu trayecte fins a l'estació fronteriça de Lo Wu. En 1974 es va inaugurar l'estació de Kowloon, actual Hung Hom. Entre 1982 i 1983 la llínea va ser electrificada i duplicada completament, agregant-se-li un parell d'estacions noves intermiges. En 2004 la llínea va ser ampliada pel sur fins a l'estació East Tsim Sha Tsui, conectant-la en la llínea Tsuen Wan i se li va canviar el nom per l'actual, East Rail Line.
La KCRC va obrir, llavors, dos llínees noves: la West Rail Line (llínea de l'Occident) el 20 de decembre de 2003 i la llínea Ma On Shan, exactament un any despuix.
Estes tres llínees són controlades des de decembre de 2007 per la MTR, conformant en les sèt inicials, un sistema de transport metropolità únic i més eficient i ampli.
El 15 d'agost de 2007, es va obrir una extensió de llínea East Rail des de l'estació Sheung Shui al noroest a través d'un túnel fins a l'estació Lok Ma Chau. Açò proporciona un segon creuament fronteriç entre Hong Kong i China continental.
Una llínea nova, llínea Sha Tin - Central, està en construcció i es proyecta que s'òbriga en 2021. Quan el proyecte s'obri, llínea West Rail i llínea Ma On Shan es convertiran en una llínea, i llínea East Rail anirà des dels llocs de control a Shenzhen en el nort directament fins al CBD en Illa d'Hong Kong.
Llínees
En 2016 el MTR conta en aproximadament 175 km de llongitut, 11 llínees i 93 estacions en total. Les llínees, que no van numerades sino que duen el nom d'una de les seues estacions o de la seua localisació, són les següents:
| Llínea | Trayecte | Inauguració | Llongitut (km) |
Estacions[1] |
|---|---|---|---|---|
| East Rail | Admiralty – Lo Wu / Lok Ma Chau | 1 d'octubre de 1911 | 47,5 | 16 |
| Kwun Tong | Whampoa – Tiu Keng Leng | 1 d'octubre de 1979 | 17,4 | 17 |
| Tsuen Wan | Central – Tsuen Wan | 17 de maig de 1982 | 16 | 16 |
| Island | Kennedy Town – Chai Wan | 31 de maig de 1985 | 16,3 | 17 |
| Tung Chung | Hong Kong – Tung Chung | 21 de juny de 1998 | 31,1 | 8 |
| Airport Express | Hong Kong – Àsia World-Expo | 6 de juliol de 1998 | 35,3 | 5 |
| Tseung Kwan O | North Point – Po Lam / LOHAS Park | 18 d'agost de 2002 | 12,3 | 8 |
| Tuen Ma | Tuen Mun – Wu Kai Sha | 21 de decembre de 2004 | 56,2 | 27 |
| Disneyland Resort | Sunny Bay – Disneyland Resort | 1 d'agost de 2005 | 3,3 | 2 |
| South Island | Admiralty – South Horizons | 28 de decembre de 2016 | 7,4 | 5 |
Notes i referències
- ↑ Per al reconte del número d'estacions de la ret, aixina com la seua llongitut total, es té que considerar que algunes llínees compartixen trayectes i estacions en comuna, com les llínees Tung Chung i Airport Express o les llínees Kwun Tong i Tsuen Wan
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metro de Hong Kong» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.