Dólar d'Hong Kong
El dólar d'Hong Kong (en chino tradicional, 港元, en inglés: Hong Kong dollar) és l'unitat monetària de la Regió Administrativa especial chinenca d'Hong Kong. Es dividix en 100 centaus i el seu còdic ISO 4217 és HKD. Normalment s'abrevia en el símbol del dólar ($), pero per a diferenciar-les d'atres monedes en la mateixa denominació s'utilisa HK$, que és el seu símbol monetari alternatiu. El dólar d'Hong Kong és la novena moneda més intercanviada del món.
Etimologia
En cantonés escrit, s'utilisa el símbol 圓, no obstant, quan es parla d'esta moneda normalment s'utilisa la paraula 蚊, potser per una transliteración de la primera sílaba de la paraula chinenca "diners", encara que alguns sugerixen que és un us incorrecte del caràcter 緡. De manera informal s'utilisa també el símbol del yuan, 元. El dólar es dividix en 100 centaus. Per a representar les cent unitats, s'utilisa el símbol 仙. En mandarí s'utilisa el caràcter 分. Les cantitats de 10 centaus es denominen en houh (毫, i en mandarí 角). Durant el mandat britànic, existia una atra subdivisió (com en algunes de les monedes d'antigues colónies britàniques d'Orient Mig) cridada mil, coneguda en chinenc com man o tsin (文 o 千).
Història
Quan Hong Kong es va establir com a port lliure en 1841, no existia una moneda fixa per a les transaccions diàries. S'utilisaven divises estrangeres com el real d'huit espanyol, el cash chinenc, la rúpia índia, o la lliura esterlina. Des de 1825 el Regne Unit havia intentat introduir monedes d'argent esterlí en totes les seues colónies. En 1845 va intentar fixar el valor dels reals espanyols en 4 chelins i dos penics de lliura.[1] No obstant, de la mateixa manera que en les colónies britàniques de Norteamérica, els esforços per introduir la moneda d'argent esterlí varen fracassar per la forta arraïlada de les monedes d'argent espanyoles entre la població d'Hong Kong.
En 1866 es va fundar una ceca en el carrer Cleveland, en l'illa d'Hong Kong, en la finalitat de falcar monedes de dólar i mig dólar d'Hong Kong, del mateix valor i similars en apariència física als reals espanyols (pesos mexicans).[1] No obstant, la recepció d'esta nova moneda entre els chinencs no va ser molt favorable i la ceca va tindre que tancar en l'any 1868.
Per a l'any 1895, les circumstàncies havien canviat i existia ya una certa escassea de pesos mexicans. Llavors les autoritats tant d'Hong Kong com de les Colónies de l'Estret (Malàsia i Singapur) varen solicitar als responsables de Londres que prengueren medides per a dotar a les colónies de suficients monedes d'argent per a les seues economies. Londres finalment va aprovar una llei per a intentar regular la política monetària i es varen falcar dólars britànics en les cecas de Calcutta i Bombay per al seu us en Hong Kong i les Colónies de l'Estret.
En 1935, l'estàndart d'argent es va substituir per una taxa de canvi en creiximent d'1 lliura = 15,36 a 16,45 HKD. Eixe mateix any va entrar en vigor l'orde que introduïa billets d'1 dólar a càrrec del govern, ademés d'establir el dólar d'Hong Kong com a unitat monetària, no obstant no va ser fins a 1937 quan es va unificar finalment. En 1939, es va crear una taxa de canvi fixa de 16 HKD per lliura esterlina (1 dólar = 1 chelin en 3 penics).
Durant l'ocupació japonesa d'Hong Kong, es va introduir el yen militar japonés com a únic mig de pagament. Quan es va introduir per primera volta el 26 de decembre de 1941, el canvi es va establir en 2 HKD per yen. No obstant, en agost de 1942 la taxa es va canviar a 4 dólars per yen. L'1 de juny de 1943 el yen es va convertir en l'única moneda de curs llegal d'Hong Kong. L'emissió de diners locals la va portar a terme de nou el govern d'Hong Kong i més vesprada els bancs privats despuix de la lliberació, en la mateixa taxa de canvi de 16 dólars per lliura d'abans de la guerra. El 6 de setembre de 1945 tots els diners redactors es va declarar nul.
En 1967, quan la lliura es devaluó, la taxa de canvi es va incrementar d'1 chelin en 3 penics a 1 chelin en 4½ penics. En 1972, el dólar d'Hong Kong va fixar la seua taxa de canvi respecte al dólar nortamericà a 5,65 HKD = 1 USD. En 1973 esta taxa es va revisar quedant en 5,085 HKD = 1 USD. Entre 1974 i 1983, el dólar d'Hong Kong es va convertir en una moneda fluctuante. El 17 d'octubre de 1983, el dólar d'Hong Kong es va fixar al dólar nortamericà en 7,80 HKD = 1 USD.
La llei bàsica d'Hong Kong i la Declaració conjunta sino-britànica establixen que Hong Kong té plena autonomia per a emetre moneda pròpia. La moneda l'emet el govern i tres bancs locals baix la supervisió de l'Autoritat Monetària d'Hong Kong. Un banc pot emetre dólars solament si té el seu canvi equivalent en dólars nortamericans en depòsit. El sistema monetari d'Hong Kong assegura que la totalitat del seu sistema està respalat per dólars nortamericans en una taxa de canvi fixada. Els recursos per a este respal es mantenen en el fondo d'intercanvi d'Hong Kong, el qual és una de les majors reserves oficials del món. Es creu ademés que Hong Kong té un dels majors depòsits de dólars nortamericans, estimat en 700 mil millons d'USD.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Hong Kong Currency (Local History Unit, Hong Kong Museum of History, 1993)». hk. history. museum. Consultat el 8 Jan 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hong Kong dollar» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.