Meditrinalias
Les Meditrinalia, en la religió de l'Antiga Roma, eren unes festes agràries que se celebraven l'11 d'octubre per a celebrar la nova verema, oferint libacions als deus per primera volta en l'any. En eixa data, es començava a provar el vi nou en el vi de l'any precedent, considerant que la mescla posseïa propietats curativas.

Etimologia
El seu nom prové, segons el gramàtic romà de el II Festo, de la deesa Meditrina, Meditrinae o Meritrina, sobre la base que es devia interpretar per Mederi de la que s'assegura ser la deesa romana de la salut, la longevitat i el vi, que passava per ser una de les filles del deu de la medicina, Asclepio, que significa "taller a on sanen", en la raïl medeor, en un significat etimològic de "sanar". A esta, la va succeir Salus, en una significació més be política, equivalent a l'Higía grega.
Marco Terencio Varrón en la seua obra De lingua llatina (VI.21) deriva el nom de la festa del poder curativo del vi nou.
Orige i descripció
Existix poca informació sobre les Meditrinalia que varen deure sobreviure de l'arcaica religió romana, llevat la seua pròpia tradició. Es coneix, d'alguna manera, la seua conexió en Júpiter, baix els auspicis del qual començava la verema. Va ser una important cerimònia en l'encara predominantment agrícola Roma, pero no pot anar-se molt més allà, llevat especulacions.
Les Meditrinalia tenien lloc despuix de la verema, quan els llauradors romans tractaven el líquit no fermentat obtingut pel prensage del raïm, cridat mustum, "most", afegint va vindre de l'any anterior. Esta mescla impedia que el vi es agriase. Es procedien a realisar les libacions, abocant el vi a la terra com a ofrena i bevent la mescla per a conservar la salut.
Es pronunciaven una espècie de fòrmules màgiques d'encantamiento:
- "vetus novum vinum bibo, novo veteri morbo medeor".[1]
- ""Bec vi antic i nou; em va curar de les malalties antigues i noves".
Bibliografia
- Scullard, H.H. (1981). Festivals and Ceremonies of the Roman Republic (p. 142). London: Thames and Hudson. ISBN 0-8014-1402-4.
Referències
- ↑ Meditrinalia. En LacusCurtius (en anglés) Consultat el 7 de novembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meditrinalias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.