El mausoleu de Qin Shi Huang és el jagantesc recint funerari que alberga la tomba de Qin Shi Huang (novembre o decembre de 260 a. C. - 10 de setembre de 210 a. C.), primer emperador de la China unificada (del 221 a. C. al 10 de setembre de 210 a. C.), pertanyent a la dinastia Qin, aixina com unes 400 tombas més i els coneguts Guerrers de terracota de Xian, que ell mateixa va manar construir durant el seu mandat.[1]

Mausoleu de Qin Shi Huang

Ubicació

 
Qin Shi Huang va unificar els diferents estats feudals chinencs, l'últim en l'any 221 a. C.

El mausoleu es troba a uns 30 quilómetros a l'est de la ciutat de Xian, en el districte de Lintong, província de Shaanxi, al noroest de China.

Història

L'Emperador va dedicar prop de 38 anys a construir el mausoleu, el qual té 2,13 quilómetros quadrats de superfície i, junt a atres 181 tombes esteses per la zona, cobrix una superfície total de 60 quilómetros quadrats; es creu que per a la seua edificació varen treballar més de 700.000 obrers. Va ser edificat segons el pla urbanístic de la ciutat de Xianyang, antiga capital de la dinastia Qin, dividida també en dos parts: interior i exterior, en forma de piràmide truncada en una base de 350 metros i una altura de 76 metros.

El mausoleu va permanéixer oblidat i enterrat 2000 anys.

Tomba de l'emperador

La cambra funerària i la tomba encara no han segut obertes i es troben en el centre del palau subterràneu del mausoleu. La tomba està ubicada entre una rèplica de China i una mar de mercuri i la cúpula de la cambra, en joyes i pintures simulant a les estreles, segons les fonts antigues.[2]

Eixèrcit de terracota

Artícul principal → Guerrers de terracota.
 
L'imponent eixèrcit de Guerrers de terracota.

Els Guerrers de terracota (兵馬俑; pinyin: bīng mă iōng, traducció lliteral: "Figures de soldats i cavalls"), dins del Mausoleu del Primer Emperador Qin (秦始皇陵; pinyin: qín shĭ huáng líng), varen ser descoberts en març de 1974 durant unes obres per a l'abastiment d'aigües de regadiu prop de Xian, província de Shaanxi, República Popular China. Des de l'any 1987 el recint arqueològic està considerat com Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

L'eixèrcit consta de més de 7000 figures de guerrers i cavalls de terracota a tamany real, que varen ser enterrats junt al autoproclamado primer emperador de China. Sorprén tant el número de figures com el detallismo de les mateixes, i el fet de que, a pesar de seguir un esquema general comú, són totes diferents. Moltes d'elles porten armes reals i atres accessoris.

Conservació

Solament s'ha descobert una part del jagantesc complex del mausoleu i queden pendents troballes molt importants per desenterrar.

S'han detectat diferents tipos de verdet en les figures descobertes, lo que ha obligat a contractar empreses especialisades per a intentar conservar les troballes de la millor manera possible.

També s'està intentant conservar de la millor manera possible la delicada policromía que posseïen les figures, gran part de la qual no ha sobrevixcut al pas del temps.

Galeria d'imàgens

Noveles:

Películes:


  • La mòmia 3. La tomba de l'Emperador dragó (2008). Película basada lleument en l'història de l'Emperador.[4]

Vore també

Notes

  1. ↑ Vore l'artícul [1]
  2. ↑ Consultar: VESER, T.: Tesors de la humanitat. Barcelona, Círcul de Llectors, 1996.
  3. ↑ TodoBajoElCielo.com
  4. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2012. Consultat el 18 de decembre de 2012.

Enllaços externs


Referències