L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Mastegar i escopinyar

Mastegar i escopinyar (a voltes abreviat com CHSP o CS) és una conducta compensatòria relacionada en varis trastorns alimentaris. Esta pràctica consistix en mastegar els aliments i després escopinyar-los abans d'engolir-los, generalment en l'objectiu d'evitar l'ingesta de calories no desijades. Ademés, el CS pot ser utilisat per a gojar d'aliments considerats "prohibits" o poc saludables. Els qui participen en esta conducta a sovint presenten un major desig de perdre pes, una major pèrdua de control (LOC) i una insatisfacció en el seu cos. El CS pot substituir a les bossades i/o als atracones, o be funcionar com una conducta adicional en diversos trastorns alimentaris.

El CS s'ha identificat en diversos trastorns alimentaris, lo que complica la busca d'un tractament efectiu. Encara que no existix un tractament específic per al CS, s'ha comprovat que la teràpia cognitiu-conductual (TCC) ajuda a disminuir les conductes negatives vinculades a trastorns com la bulímia nerviosa i l'anorèxia nerviosa.


Una revisió sistemàtica recent sobre este tema va identificar sèt temes en artículs acadèmics,[1][2][3][4][5][6]que inclouen possibles indicadors de la gravetat del trastorn alimentari, sense que la duració de la malaltia influïxca en la discriminació per edat. Les persones que experimenten CS també varen mostrar una major pèrdua de control (LOC), conductes alimentàries patològiques, emocions i sentiments negatius, aixina com distorsió de l'image corporal. Ademés, els pacients en

CS poden ser transdiagnósticos, lo que significa que pot manifestar-se en individus diagnosticats en qualsevol tipo de trastorn alimentari, ya siga clínic o subclínico.

Conseqüències i tractaments

Mastegar i escopinyar a sovint es relaciona en trastorns alimentaris més severs i pot ser un precursor d'estos. Aquelles persones que ampren el CS com a conducta compensatòria tenen una major provabilitat de rebre un diagnòstic o desenrollar trastorns alimentaris. Esta provabilitat varia segons la gravetat de l'obsessió pel menjar que presenten. Encara que encara no s'han establit tractaments específics per a erradicar el comportament de mastegar i escopinyar, l'investigació sugerix que els tractaments dirigits a trastorns alimentaris, com la teràpia cognitiu-conductual, podrien ser efectius per a reduir estes conductes.[7]

Freqüència i tendència

En investigacions sobre la masticació i el escupitajo, s'ha observat que el 34% de les persones en trastorns alimentaris participen en el CS. Ademés, s'ha trobat que els individus més jóvens són més propensos a involucrar-se en esta conducta, i que el CS no influïx en la personalitat ni en activitats alienes a les conductes alimentàries. En térmens generals, el CS contribuïx a l'insatisfacció corporal, i esta insatisfacció, a la seua volta, alimenta el CS.[8]També s'ha observat que el CS ocorre en episodis, en lloc de forma contínua, i que estos episodis poden durar dies o semanes.[9]

Referències

  1. ↑ Mitchell, J. E.; Pyle, R.; Hatsukami, D.; Eckert, E. (1988-01-01). "Chewing and spitting out food as a clinical feature of bulímia". Psychosomatics. 29 (1): 81–84. doi:10.1016/S0033-3182(88)72425-1. ISSN 0033-3182. PMID 3340710.
  2. ↑ Smith, G. R.; Ross, R. L. (1989-01-01). "Chewing and spitting associated with a protein sparing modified fast and psychosocial stressors". Psychosomatics. 30 (2): 224–226. doi:10.1016/S0033-3182(89)72305-7. ISSN 0033-3182. PMID 2710922.
  3. ↑ Song, Youn Joo; Lee, Jung-Hyun; Jung, Young-Chul (2015-10-01). "Chewing and spitting out food as a compensatory behavior in patients with eating disorders". Comprehensive Psychiatry. 62: 147–151. doi:10.1016/j.comppsych.2015.07.010. ISSN 1532-8384. PMID 26343479.
  4. ↑ Durkin, Nora E.; Swanson, Sonja A.; Crow, Scott J.; Mitchell, James; Peterson, Carol B.; Crosby, Ross (2014-01-01). "Re-examination of chewing and spitting behavior: characteristics within and across eating disorder diagnoses". Eating and Weight Disorders. 19 (3): 315–320. doi:10.1007/s40519-013-0090-3. ISSN 1590-1262. PMID 24357336. S2CID 7875585.
  5. ↑ De Zwaan, M. (1997-01-01). "Chewing and spitting out food in eating disorder". International Journal of Psychiatry in Clinical Practice. 1 (1): 37–38. doi:10.3109/13651509709069203. ISSN 1365-1501. PMID 24926979.
  6. ↑ McCutcheon, R.; Nolan, A. (1995-03-01). "Chewing and spitting out food--a neglected symptom?". The International Journal of Eating Disorders. 17 (2): 197–200. doi:10.1002/1098-108X(199503)17:2<197::AID-EAT2260170214>3.0.CO;2-Q. ISSN 0276-3478. PMID 7757102.
  7. ↑ Kovacs, Dora; Mahon, Jennifer; Palmer, Robert L. (1 July 2002). "Chewing and spitting out food among eating-disordered patients". International Journal of Eating Disorders. 32 (1): 112–115. doi:10.1002/eat.10073. ISSN 1098-108X. PMID 12183939.
  8. ↑ Guarda, Angela; Coughlin, Janelle; Cummings, Molly; Marinilli, Angela; Haug, Nancy; Boucher, Michael; Heinberg, Leslie (1 July 2004). "Chewing and spitting in eating disorders and its relationship to binge eating". Eating Behaviors. 5 (3): 231–239. doi:10.1016/j.eatbeh.2004.01.001. ISSN 1471-0153. PMID 15135335.
  9. ↑ Makhzoumi, Saniha; Guarda, Angela; Schreyer, Colleen; Reinblatt, Shauna; Redgrave, Graham; Coughlin, Janelle (1 April 2015). "Chewing and spitting: A marker of psychopathology and behavioral severity in inpatients with an eating disorder". Eating Behaviors. 17: 59–61. doi:10.1016/j.eatbeh.2014.12.012. ISSN 1471-0153. PMID 25580013.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mastegar_i_escopinyar&oldid=1443945»